Raixtrakuta

dinastia que va regnar a gran part de la zona meridional del Subcontinent indi
(S'ha redirigit des de: Rashtrakutes)

Raixtrakuta[cal citació] (kanara: ರಾಷ್ಟ್ರಕೂಟ) va ser el nom d'una dinastia que va regnar a gran part de la zona meridional del Subcontinent indi, entre el 753 i el 982.[1]

Infotaula d'organitzacióRaixtrakuta
Dades
Tipusimperi
dinastia
estat desaparegut (982–) Modifica el valor a Wikidata
Religióhinduisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaChalukya
Imperi Gupta Modifica el valor a Wikidata
Creació753
Data de dissolució o abolició982 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perTxalukies Occidentals Modifica el valor a Wikidata
Rashtrakutes de Manyakheta
ರಾಷ್ಟ್ರಕೂಟ
Imperi
753–982
Ubicació de Rashtrakutas de Manyakheta
Ubicació de Rashtrakutas de Manyakheta
Extensió de l'imperi Raixtrakuta, 800 - 915
Capital Manyakheta
Llengües Kanarès
Sànscrit


Religió Hinduisme

Jainisme

Govern Monarquia
Maharaja
735–756 Dantidurga
973–982 Indra IV
Història
Primers rècords Rashtrakuta
753
Establert 753
Final 982
Precedit per Succeït per
Dinastia Txalukia
Imperi Txalukia Occidental
Avui part de India

L'origen de la dinastia és obscur.[2] Originàriament tributaris dels Txalukia de Badami, la dinastia dels raixtrakutes s'instal·là inicialment a l'alta vall del Godavari el 753. El seu regne esdevingué una gran potència considerada pels viatgers àrabs igual que Xina. Enriquida gràcies al comerç amb el món islàmic, aconseguí llançar grans campanyes militars cap a la conca del Ganges sota el regnat de Dhruva (780- 793), el qual s'apoderà de Kanauj i vencé les dinasties rivals dels Pratihara i dels Pala. A la seva mort l'imperi conegué un eclipsi per retrobar el seu poder sota el regnat de Krishna III (939- 966) que sotmeté els Txola (949), els Txera i els Pandya fins a l'extrem sud de l'Índia. L'imperi declinà sota el seu successor Khottiga, i el rei Siyaka de Malwa saquejà Malkhed durant la primavera del 972. Karkka succeí a Khottiga, mort el setembre, però cinc mesos més tard el príncep Tailapa establí la dinastia Chalukya de Kalyani. L'últim Rastrakuta, Indra IV es refugià amb el rei Ganga Narasimha II, i després va morir el 982.

Història

modifica
 
Escultura de Xiva al temple de Kailasanath, Coves d'Ellora
 
Temple monolític jainista de tres pisos a les coves d'Ellora

L'origen dels Raixtrakutes ha estat un tema polèmic de la història índia. Aquestes discussions se centren en l'origen dels avantpassats més antics dels Raixtrakutes durant el temps de l'Emperador Asoka en el segle ii aC, i la connexió entre les diverses dinasties Raixtrakuta que van governar regnes petits a l'Índia del nord i central i el Deccan entre els segles VI i VII.[3] La relació d'aquests Raixtrakutes medievals amb la més famosa dinastia posterior, els Raixtrakutes de Manyakheta (moderna Malkhed al districte de Gulbarga, estat de Karnataka), que va governar entre els segles VIII i X també ha estat debatuts.[4][5][6]

Les fonts per la història Raixtrakuta inclou inscriptions medievals, antiga literatura en llengua Pali, literatura contemporània en sànscrit i kanarès i les notes dels viatgers àrabs.[7][8] Teories sobre el llinatge dinàstic (Suryavansha—línia Solar i Chandravansha—línia Lunar), la regió nativa i la llar ancestral han estat proposades, basades en informacions extretes de inscriptions, emblemes reials, els noms de clans antics com "Rashtrika", epítets (Ratta, Rashtrakuta, Lattalura Puravaradhiswara), els noms de prínceps i princeses de la dinastia, i pistes de restes com monedes.[6][9] Debats de historiadors sobre de quins grups etno/lingüístics poden reclamar-se el primers Raixtrakutes. Les possibilitats inclouen els grups ètnics del nord-oest de l'Índia, els Kannadigues (kanaresos), Reddi, Marathes, o les tribus de la regió del Panjab.[10][11][12][13][14][15][16]

Els historiadors tanmateix estan d'acord que els governants de la dinastia imperial en el segle VIII fins al segle x va fer la llengua kanaresa tant important com el sànscrit. Les inscripcions Raixtrakutes utilitzen tant el kanarès com el sànscrit (els historiadors Sheldon Pollock i Jan Houben reclamen que són majoritàriament en kanarès), i els governants van animar la literatura en ambdues llengües.[17][18][19][20][21] Els escrits literaris kanaresos més antics són de poetes de la cort i de la reialesa.[22][23][24][25] Encara que aquests Raixtrakutes eren kannadigues (kanaresos), podien conversar també en una llengua del nord del Dècan.[6][26][27][28][29][30]

El cor de l'imperi Raixtrakuta va incloure gairebé tot el Karnataka, Maharashtra i parts d'Andhra Pradesh, una àrea que els Raixtrakutas van governar per més de dos segles. La inscripció en coure de Samangadh (753) confirma que el rei feudatari Dantidurga, que probablement governava a Achalapura al Berar (moderna Elichpur a Maharashtra), va derrotar el gran exèrcit Carnatic (referint-se a l'exèrcit dels Txalukies de Vatapi) de Kirtivarman II de Vatapi el 753 i va agafar el control de les regions del nord de l'imperi Txalukia.[31][32][33] Llavors va ajudar al seu sogre el rei Pal·lava Nandivarman per arrabassar Kanchi als Txalukies i va derrotar els Gurjares de Malwa, i als governants de Kalinga, Kosala i Srisailam.[34][35]

El successor de Dantidurga, Krishna I, va posar gran part de Karnataka i Konkan sota el seu control.[36][37] Durant el govern de Dhruva Dharavarsha que va pujar al tron el 780, el regne es va expandir per esdevenir un imperi que abraçava tot el territori entre el riu Kaveri i l'Índia central.[36][38][39][40] Va dirigir expedicions exitoses a Kannauj, la seu del poder indi del nord on va derrotar els Gurjara-Pratihares i els Palas de Bengala, obtenint fama i un gran botí però no més territori. També va posar als Txalukies Orientals i Gangues de Talakad sota el seu control.[36][41] Segons Altekar i Sen, els Raixtrakutes esdevingueren un poder pan-indi durant el seu govern.[40][42]

Expansió

modifica

El ascens al tron del tercer fill de Dhruva Dharavarsha, Govinda III, va iniciar una era d'èxits sense precedents.[43] Hi ha incertesa sobre la ubicació de la primera capital dels Raixtrakutes.[44][45][46] Durant el seu govern hi va haver un conflicte a tres bandes entre els Raixtrakutes, els Pales i els Pratihares pel control sobre les planes Gangètiques. Descrivint les seves victòries sobre l'emperador Pratihara Nagabhatta II i l'emperador Pala Dharmapala, la inscripció de Sanjan declara que els cavalls de Govinda III es van ofegar a les fredes aigües dels corrents de l'Himàlaia i els seus elefants de guerra van tastar les aigües sagrades del Ganges.[36][47][48]Les seves proeses militars han estat comparades a les d'Alexandre el Gran i Arjuna del Mahabharata.[49] Havent conquerit Kannauj, va viatjar del sud, va agafar un ferm control sobre el Gujarat, Kosala (Kaushal), Gangavadi, va humiliar als Pal·laves de Kanchi, va instal·lar un governant de la seva elecció a Vengi i va rebre dues estàtues com un acte de submissió del rei de Ceilan (una estàtua del rei i un altre del seu ministre). Els Coles, els Pandyes i els Txeres li van pagar tribut.[50][51][52] Com diu un historiador, els tambors del Dècan es van sentir de les coves del Himalaia a les ribes de Malabar.[49] Els Raixtrakutes s'estenien sobre les àrees de Cap Comorin fins a Kannauj i de Banaras a Bharuch.[53][54]

El successor de Govinda III, Amoghavarsha va fer de Manyakheta la seva capital i va governar un gran imperi. Manyakheta va restar la capital Rashtrakuta fins al final de l'imperi.[55][56][57] Va pujar al tron el 814 però no va ser fins al 821 que es van suprimir les revoltes dels feudataris i ministres. Amoghavarsha I va fer la pau amb els Gangues Occidentals donant-los les seves dues filles en matrimoni, i llavors va derrotar els invasors Txalukies Orientals a Vingavalli i va assumir el títol de Viranarayana.[58][59] El seu govern no va ser tan militant com el de Govinda III i va preferir relacions amistoses amb els seus veïns, el Gangues, els Txalukies Orientals i els Pal·laves amb qui també va mantenir relacions matrimonials. La seva era va ser enriquidora per les arts, la literatura i la religió. Àmpliament vist com el més famós dels emperadors Raixtrakutes, Amoghavarsha fou un erudit acomplert en kanarès i sànscrit.[60][61] El seu Kavirajamarga és considerat una fita important en poètica kanaresa i el Prashnottara Ratnamalika en sànscrit és una obra d'alt mèrit més tard traduïda al tibetà.[62] A causa del seu temperament religiós, el seu interès en les arts i literatura i la seva naturalesa pacifista ha estat comparat a l'emperador Asoka i anomenat "Asoka del sud".[63]

Durant el govern de Krishna II, l'imperi va fer front a una revolta dels Txalukies Orientals i la seva mida va disminuir a l'àrea incloent la majoria del Dècan Occidental i Gujarat.[64] Krishna II va acabar amb l'estatus de independent de la branca del Gujarat i va portar la zona sota control directe de Manyakheta. Indra III va recuperar les fortunes de la dinastia a l'Índia central al derrotar els Paramares i llavors va envair la regió del Doab dels rius Ganges i Yamuna. També va derrotar els enemics tradicionals de la dinastia, el Pratihares i el Pales, mentre mantenia la seva influència sobre Vengi,[64][65][66] i va casar una de les seves filler amb el rei txola Aditya I.[67] L'efecte de les seves victòries a Kanauj va durar diversos anys segons la inscripció de coure del 930 de l'Emperador Govinda IV.[68][69]

Després d'una successió de reis dèbils durant els regants dels quals l'imperi va perdre territoris al nord i a l'est, Krishna III el darrer gran governant va consolidar l'imperi de manera que es va estendre del riu Narmada al Kaveri incloent el nord del país tàmil país (Tondaimandalam) mentre cobrava tribut del rei de Ceilan.[70][71][72][73][74]

Decadència

modifica

El 972 durant el govern de Khottiga Amoghavarsha, el rei Paramara Siyaka Harsha va atacar l'imperi i va saquejar Manyakheta, la capital dels Raixtrakutes.[75] Això va socavar seriosament la reputació de l'imperi Raixtrakuta que consegüentment va portar a la seva caiguda.[76] La decadència final va arribar quan Tailapa II, un txalukia feudatari dels Raixtrakutes que governava la província de Tardavadi al modern districte de Bijapur, es va declarar independent aprofitant aqueslla derrota.[77][78] Indra IV, el darrer emperador, va cometre Sallekhana (dejuni fins a la mort practicat pels monjos jainistes) a Shravanabelagola. Amb la caiguda dels Raixtrakutes, els seus feudataris i clans vinculats del Dècan i de l'Índia del nord van declarar independència. Els Txalukies van annexionar Manyakheta i la van fer la seva capital fins al 1015 i van construir un imperi impressionant en el cor del domini Raixtrakuta durant el segle xi. El focus de domini va canviar al Doab entre els rius Krishna i el Godavari anomenat Vengi. Els anteriors feudatories dels Raixtrakutes al Dècan occidental van passar sota control dels Txalukies, i els fins ara suprimits Coles de Tanjore esdevingueren els seus arxienemics al sud.[79]

En conclusió, l'expansió dels Raixtrakutes de Manyakheta va tenir un gran impacte a l'Índia, fins i tot a l'Índia del nord. Sulaiman (851), Al -Masudi (944) i Ibn Khurdadba (912) van escriure que el seu imperi era el més gran de l'Índia contemporània i Sulaiman a més el va anomenar com un entre els quatre gran imperis contemporanis del món.[80][81][82] Segons els viatgers àrabs Al-Masudi i Ibn Khordidbih del segle x, "la majoria dels reis deL Hindustan giraven les seves cares cap al rei Raixtrakuta mentre pregaven, i es prostraven davant dels seus ambaixadors. Els rei Raixtrakuta va ser conegut com a "Rei de reis" (Rajadhiraja) i va posseir el més poderós dels exèrcits i els dominis del qual es van estendre de Konkan a Sind."[83] Alguns historiadors han anomenat aquesta època com "Edat Imperial de Kanauj". Com que els Raixtrakutes van capturar Kanauj, van cobrar tribut als seus governants i es van presentar com amos de l'Índia del nord, l'època també podria ser anomenada "Edat Imperial de Karnataka".[82] Durant la seva expansió política a l'Índia central i del nord en els segles VIII i X, els Raixtrakutes o els seus parents van crear diversos regnes que van governar durant el regnat de l'imperi matriu o a vegades van continuat governant per segles després de la seva caiguda i fins i tot alguns van arribar al poder molt més posteriorment. Els més coneguts entre aquests poders foren els Raixtrakutes de Gujarat que van governar a la regió de Lata com a feudataris de la branca principal (domini raixtrakuta 757–888, de la branca 807-871), el Rattes de Saundatti (875–1230) al que avui és Karnataka, els Gahadavales de Kanauj (1068–1223), els Raixtrakutes de Rajasthan i governant des de Hastikundi o Hathundi (893–996), Dahal (prop de Jabalpur), Mandore (prop de Jodhpur), els Rathors de Dhanop, la dinastia Raixtraudha de Mayuragiri a Maharashtra i els Raixtrakutes de Kanauj.[84][85][86][87][88][89][90][91] Rajadhiraja Cola va conquerir l'illa de Ceilan a començaments del segle xi va suposar la caiguda de quatre reis allí. Segons l'historiador K. Pillay, un d'ells, el rei Madavarajah del Jaffna regne, era un usurpador de la dinastia Raixtrakuta.[92]

Administració

modifica

Inscriptions i altres rècords literaris indiquen que els Raixtrakutes seleccionaven el príncep hereu en base hereditària. La corona no sempre passava al fill gran. Les habilitats van ser considerades més importants que l'edat i la cronologia de naixement, com va quedar exemplificat per la coronació de Govinda III que era el tercer fill de rei Dhruva Dharavarsha. La posició més important sota el rei era la de Ministre en Cap (Mahasandhivigrahi) posició que es marcava r amb cinc insígnies adequades amb la seva posició és a dir, una bandera, una conxa, una pluma, un paraigua blanc, i un tambor gran i cinc instruments musicals anomenats Panchamahashabdas. Sota ell hi havia el comandant (Dandanayaka), el ministre d'afers estrangers (Mahakshapataladhikrita) i un primer ministre (Mahamatya o Purnamathya), tots els quals estaven normalment associat amb un dels reis feudataris sota el que havien tingut una posició dins el govern equivalent almenys a un primer ministre.[93] Un Mahasamantha era un feudatari o el oficial de més alt rang del rei. Tots els ministres del gabinet estaven versats en ciència política (Rajneeti) i tenien formació militar. Hi hi havia casos on les dones van supervisar àrees significatives com quan Revakanimaddi, filla d'Amoghavarsha I, va administrar el vishaya (districte) d'Edathore.

El regne estava dividit en Mandala o Raixtres (províncies). Una Raixtra era governada per un Raixtrapathi que de vegades era l'emperador mateix. Sota Amoghavarsha I l'imperi tenia setze Raixtres. Per sota d'un Raixtra hi havia el Vishaya (districte) supervisat per un Vishayapathi. Els ministres de confiança de vegades governaven més d'un Raixtra. Per exemple, Bankesha, un comandant d'Amoghavarsha I va dirigir els de Banavasi-12000, Belvola-300, Puligere-300, Kunduru-500 i Kundarge-70 (el sufix designa el nombre de pobles en aquell territori). Per sota del Vishaya hi havia el Nadu (comarca) dirigit pel Nadugowda o pel Nadugavunda; de vegades hi hi havia els dos oficials, un assumint la posició per herència i un altre designat pel govern central. La divisió inferfior era el Grama o poble administrat per un Gramapathi o Prabhu Gavunda.[94]

L'exèrcit raixtrakuta consistia en grans contingents d'infanteria, cavallers i elefants. Un exèrcit de reserva estava sempre a punt acampat per la guerra a un lloc de concentració (Sthirabhuta Kataka) a la capital reial de Manyakheta. Els gran exèrcits eren també mantinguts pels reis feudataris dels que s'esperava que contribuïssin a la defensa de l'imperi en cas de guerra. EDl caps locals i tots els oficials també servien com a comandants i els seus destins eren transferibles si hi havia necessitat.[95]

Els Raixtrakutes van emetre monedes (encunyades en un Akkashale) que s'anomenen Suvarna, Drammas de plata i or de 65 grans de pes, Kalanju de 48 grans, Gadyanaka de 96 grans, Kasu de 15 grans, Manjati de 2.5 grans i Akkam de 1.25 grans.[96]

Llista de monarques de la dinastia

modifica

Raixtrakutes de Manyakheta

modifica

Raixtrakutes de Lata (Raixtrakutes de Gujarat, governant a la regió de Lata)

modifica
  • Indra (807–818) (germà de Govinda III)
  • Karka i Govinda (818–826)
  • Dhruva II (835–845)
  • Akalavarsha Shubhatunga (867–)
  • Dhruva III (-871)
  • reannexió per Manyakheta (Krishna II) 871

Raixtrakutes de Hastikundi o Hathundi (prop de Jodhpur, Rajasthan)

modifica
  • Harivarma
  • Vidagdha (916–938)
  • Mammata (939–)
  • Balaprasada (997)
  • Els descendent originen la dinastia de Rathors d'Hathundi

Raixtrakutes de Dahal (prop de Jabalpur, Madhya Pradesh)

modifica
  • Golhanadeva (1023)
  • Gopal (4t rei)
  • Tribhuvana
  • Madanapala (1119)
  • Devapala (va perdre Shravasti a mans dels Gahadavales el 1128)
  • Bhimapala
  • Surapala
  • Amritapala
  • Lakhanpala (Derrotat el 1202 per Kutb al-Din Àybak)
  • Mahasamanta Barahadeva (feudatari de Gahadavala Adakkhamalla)

Raixtrakutes de Mandore/Jodhpur

modifica
  • Els Rathors 1226 - 1949

Referències

modifica
  1. Altekar, Anant Sadashiv, The Rashtrakutas And Their Times; being a political, administrative, religious, social, economic and literary history of the Deccan during C. 750 A.D. to C. 1000 A.D. Poona: Oriental Book Agency. (1934) OCLC 3793499
  2. «The Rashtrakutas». Arxivat de l'original el 2006-11-04. [Consulta: 28 setembre 2011].
  3. Bisheshwar Nath Reu (1933), pp1–5
  4. Altekar (1934), pp1–32
  5. Reu (1933), pp6–9, pp47–53
  6. 6,0 6,1 6,2 Kamath (2001), p72–74
  7. Reu (1933), p1
  8. Kamath (2001), p72
  9. Reu (1933), pp1–15
  10. J. F. Fleet in Reu (1933), p6
  11. A Kannada dynasty was created in Berar under the rule of Badami Chalukyas (Altekar 1934, p21–26)
  12. Kamath 2001, p72–3
  13. A.C. Burnell in Pandit Reu (1933), p4
  14. C.V. Vaidya (1924), p171
  15. D.R.Bhandarkar in Reu, (1933), p1, p7
  16. Hultzsch and Reu in Reu (1933), p2, p4
  17. Kamath (2001), p73
  18. Pollock 2006, p332
  19. Houben(1996), p215
  20. Altekar (1934), p411–3
  21. Dalby (1998), p300
  22. Sen (1999), pp380-381
  23. During the rule of the Rashtrakutas, literature in Kannada and Sanskrit flowered (Kamath 2001, pp 88–90)
  24. Even royalty of the empire took part in poetic and literary activities – Thapar (2003), p334
  25. Narasimhacharya (1988), pp17–18, p68
  26. Altekar (1934), pp21–24
  27. Possibly Dravidian Kannada origin (Karmarkar 1947 p26)
  28. Masica (1991), p45-46
  29. Rashtrakutas are described as Kannadigas from Lattaluru who encouraged the Kannada language (Chopra, Ravindran, Subrahmanian 2003, p87)
  30. [1]. ISBN 978-0-85229-760-5.
  31. Reu (1933), p54
  32. From Rashtrakuta inscriptions call the Badami Chalukya army Karnatabala (power of Karnata) (Kamath 2001, p57,p65)
  33. Altekar in Kamath (2001), p72
  34. Sastri (1955), p141
  35. Thapar (2003), p333
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 Sastri (1955), p143
  37. Sen (1999), p368
  38. Desai and Aiyar in Kamath (2001), p75
  39. Reu (1933), p62
  40. 40,0 40,1 Sen (1999), p370
  41. The Rashtrakutas interfered effectively in the politics of Kannauj (Thapar 2003), p333
  42. From the Karda inscription, a digvijaya (Altekar in Kamath 2001, p75)
  43. The ablest of the Rashtrakuta kings (Altekar in Kamath 2001, p77)
  44. Modern Morkhandi Mayurkhandi in Bidar district (Kamath 2001, p76)
  45. modern Morkhand in Maharashtra (Reu 1933, p65)
  46. Sooloobunjun near Ellora (Couseris in Altekar 1934, p48).
  47. Kamath 2001, MCC, p76
  48. From the Sanjan inscriptions, Dr. Jyotsna Kamat. «The Rashrakutas». 1996–2006 Kamat's Potpourri. [Consulta: 20 desembre 2006].
  49. 49,0 49,1 Keay (2000), p199
  50. From the Nesari records (Kamath 2001, p76)
  51. Reu (1933), p65
  52. Sastri (1955), p144
  53. "The victorious march of his armies had literally embraced all the territory between the Himalayas and Cape Comorin" (Altekar in Kamath 2001, p77)
  54. Sen (1999), p371
  55. Which could put to shame even the capital of gods-From Karda plates (Altekar 1934, p47)
  56. A capital city built to excel that of Indra (Sastri, 1955, p4, p132, p146)
  57. Reu 1933, p71
  58. from the Cambay and Sangli records.
  59. Sastri (1955), p145
  60. Narasimhacharya (1988), p1
  61. Kamath (2001), p90
  62. Reu (1933), p38
  63. Panchamukhi in Kamath (2001), p80
  64. 64,0 64,1 Sastri (1955), p161
  65. From the writings of Adikavi Pampa (Kamath 2001, p81)
  66. Sen (1999), pp373-374
  67. Kumar, Raj. Encyclopaedia of Untouchables Ancient, Medieval and Modern (en anglès). Kalpaz Publications, 2008, p. 114. ISBN 9788178356648. 
  68. Kamath (2001), p82
  69. The Rashtrakutas of Manyakheta gained control over Kannauj for a brief period during the early 10th century (Thapar 2003, p333)
  70. From the Siddalingamadam record of 944 – Krishna III captured Kanchi and Tanjore as well and had full control over northern Tamil regions (Aiyer in Kamath 2001, pp82–83)
  71. From the Tirukkalukkunram inscription – Kanchi and Tanjore were annexed by Krishna III.
  72. Conqueror of Kanchi, (Thapar 2003, p334)
  73. Conqueror of Kanchi and Tanjore (Sastri 1955, p162)
  74. Sen 1999), pp374-375
  75. Chandra, Satish. History of Medieval India. New Delhi: Orient Blackswan Private Limited, 2009, p. 19–20. ISBN 978-81-250-3226-7. 
  76. «Amoghavarsha IV». 2007 Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 abril 2007].
  77. The province of Tardavadi in the very heart of the Rashtrakuta empire was given to Tailapa II as a fief (provincial grant) by Rashtrakuta Krishna III for services rendered in war (Sastri 1955, p162)
  78. Kamath (2001), p101
  79. Kamath (2001), pp100–103
  80. Reu (1933), p39–41
  81. Keay (2000), p200
  82. 82,0 82,1 Kamath (2001), p94
  83. Burjor Avari (2007), India: The Ancient Past: A History of the Indian Sub-Continent from c. 7000 BC to AD 1200, pp.207–208, Routledge, New York, ISBN 978-0-415-35615-2
  84. Reu (1933), p93
  85. Reu (1933), p100
  86. Reu (1933), p113
  87. Reu (1933), p110
  88. Jain (2001), pp67–75
  89. Reu (1933), p112
  90. De Bruyne (1968)
  91. Majumdar (1966), pp50–51
  92. Pillay, K. South India and Ceylon. University of Madras, 1963. OCLC 250247191. 
  93. whose main responsibility was to draft and maintain inscriptions or Shasanas as would an archivist.
  94. Kamath (2001), p86
  95. From the notes of Al Masudi (Kamath 2001, p88)
  96. Kamath (2001), p88

Bibliografia

modifica
  • Altekar, Anant Sadashiv. The Rashtrakutas And Their Times; being a political, administrative, religious, social, economic and literary history of the Deccan during C. 750 A.D. to C. 1000 A.D. Poona: Oriental Book Agency, 1934. OCLC 3793499. 
  • Chopra, P.N.; Ravindran, T.K.; Subrahmanian, N. History of South India (Ancient, Medieval and Modern) Part 1. New Delhi: Chand Publications, 2003. ISBN 81-219-0153-7. 
  • De Bruyne, J.L.. Rudrakavis Great Poem of the Dynasty of Rastraudha. EJ Brill, 1968. 
  • Dalby, Andrew. Dictionary of Languages: The Definitive Reference to More Than 400 Languages. Nova York: Columbia University Press, 2004. ISBN 0-231-11569-5. 
  • Hardy, Adam. Indian Temple Architecture: Form and Transformation-The Karnata Dravida Tradition 7th to 13th Centuries. Abhinav Publications, 1995. ISBN 81-7017-312-4. 
  • Houben, Jan E.M.. Ideology and Status of Sanskrit: Contributions to the History of the Sanskrit language. Brill, 1996. ISBN 90-04-10613-8. 
  • Jain, K.C.. Bharatiya Digambar Jain Abhilekh. Madhya Pradesh: Digambar Jain Sahitya Samrakshan Samiti, 2001. 
  • Kamath, Suryanath U. A concise history of Karnataka : from pre-historic times to the present. Bangalore: Jupiter books, 2001. OCLC 7796041. LCCN 80905179. 
  • Karmarkar, A.P.. Cultural history of Karnataka : ancient and medieval. Dharwar: Karnataka Vidyavardhaka Sangha, 1947. OCLC 8221605. 
  • Keay, John. India: A History. Nova York: Grove Publications, 2000. ISBN 0-8021-3797-0. 
  • Majumdar, R.C.. The Struggle for Empire. Bharatiya Vidya Bhavan, 1966. 
  • Masica, Colin P. The Indo-Aryan Languages. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-29944-6. 
  • Narasimhacharya, R. History of Kannada Literature. New Delhi, Madras: Asian Educational Services, 1988. ISBN 81-206-0303-6. 
  • Reu, Pandit Bisheshwar Nath. History of the Rashtrakutas (Rathodas). Jaipur: Publication Scheme, 1997. ISBN 81-86782-12-5. 
  • Pollock, Sheldon. The Language of the Gods in the World of Men: Sanskrit, Culture, and Power in Premodern India. Berkeley: University of California Press, 2006. ISBN 0-520-24500-8. 
  • Rao, Seshagiri, L.S. «Epic (Kannada)». A: Amaresh Datta. Encyclopaedia of Indian literature – vol 2. Sahitya Akademi, 1988. ISBN 81-260-1194-7. 
  • Rice, E.P.. Kannada Literature. New Delhi: Asian Educational Services, 1982. ISBN 81-206-0063-0. 
  • Rice, B.L.. Mysore Gazetteer Compiled for Government-vol 1. New Delhi, Madras: Asian Educational Services, 2001. ISBN 81-206-0977-8. 
  • Sastri, Nilakanta K.A.. A history of South India from prehistoric times to the fall of Vijayanagar. New Delhi: Indian Branch, Oxford University Press, 2002. ISBN 0-19-560686-8. 
  • Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization. New Age Publishers, 1999. ISBN 81-224-1198-3. 
  • Thapar, Romila. Penguin History of Early India: From origins to AD 1300. New Delhi: Penguin, 2003. ISBN 0-14-302989-4. 
  • Vaidya, C.V.. History of Mediaeval Hindu India (Being a History of India from 600 to 1200 A.D.). Poona: Oriental Book Supply Agency, 1979. OCLC 6814734. 
  • Warder, A.K.. Indian Kavya Literature. Motilal Banarsidass, 1988. ISBN 81-208-0450-3. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica