Raimon Carrasco i Azemar

Raimon Carrasco i Azemar
	Raimon Carrasco i Azemar rebent la Creu de Sant Jordi (2013)
Biografia
Naixement	17 febrer 1924 ; Barcelona
Mort	20 març 2022 (98 anys)
President Fundació Enciclopèdia Catalana
	1996 – 2006
34è President del FC Barcelona
	18 desembre 1977 – 1r juliol 1978 ; ← Agustí Montal i Costa – Josep Lluís Núñez i Clemente →
President Banca Catalana
	1965 – 1981 ; ← Jaume Carner i Suñol – Alfredo Sáenz Abad →
Dades personals
Formació	IESE Business School
Activitat
Ocupació	emprenedor, empresari
Partit	Junts pel Sí ; Unió Democràtica de Catalunya
Esport	futbol
Família
Pares	Manuel Carrasco i Formiguera i Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa
Germans	Rosa Maria Carrasco i Azemar
Premis
	(2013) Creu de Sant Jordi ;

Raimon Carrasco i Azemar (Barcelona, 17 de febrer 1924 – Barcelona, 20 de març de 2022) va ser un empresari català, fill de Manuel Carrasco i Formiguera i Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa.^[1] Va presidir el Futbol Club Barcelona, Banca Catalana i la Fundació Enciclopèdia Catalana. És germà de Rosa Maria Carrasco i Azemar.

Biografia

Es graduà a l'IESE i s'inicià en el món empresarial com a director de Compañía de Industrias Agrícolas, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya (BIC) i de la companyia química Sinorgan, alhora que fou conseller de Liga Financiera, de FECSA, de la Constructura Ribas y Pradell i de l'asseguradora Chasyr.

Fou un dels artífex de la modernització de les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació el 1966. Fou directiu del FC Barcelona del 1969 al 1977 sota la presidència d'Agustí Montal i Costa, i president accidental del club de 18 de desembre de 1977 a l'1 de juliol de 1978, quan se celebraren les primeres eleccions democràtiques del club després del franquisme on va guanyar Josep Lluís Núñez.

Alhora, milità a UDC (tot i que no ocupà cap càrrec destacat) i fou un dels directius i darrer president de Banca Catalana (1965-1981). El 17 de novembre de 1974 participà en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya al monestir de Montserrat.^[2] Fou president de la Fundació Enciclopèdia Catalana de 1996 a 2006, membre de la Fundació de la UPC i membre de la junta directiva d'Òmnium Cultural. També va ser secretari de la Fundació Institut Guttmann i va continuar vinculat al FC Barcelona com a membre del Consell Assessor de la Junta Directiva i a Òmnium Cultural com a president del Consell de Fundadors i Antics Directius de l'entitat.