Portal:Còmic/febrer
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
 Beto Hernández és un autor californià nascut el 1957 i conegut pels seus treballs en la revista Love & Rockets. Gilbert i el seu germans Mario i Jaime Hernández es van autoeditar el 1981 un còmic, el número 1 de Love & Rockets, que contenia historietes dels tres germans Hernández. Gilbert signava un estrany pastitx de ciència-ficció, amb clares influències de Richard Corben, titulat "BEM", en el qual ja apareixia un dels seus personatges emblemàtics, Luba. Els germans van enviar un exemplar del seu còmic a Gary Groth, director de la influent revista de crítica d'historietes The Comics Journal, i aquest, impressionat per la seva qualitat, els va proposar editar els següents nombres de la seva publicació. A l'any següent, una nova edició del número 1 de Love & Rockets apareixia al mercat, publicat per l'editorial Fantagraphics Books. La primera història d'aquest peculiar univers narratiu es va anomenar Heartbreak Soup; després van seguir molts altres lliuraments, totes elles publicades amb Love & Rockets. La revista dels germans Hernández, no obstant això, va interrompre la seva publicació quan el 1996 van decidir continuar les seves carreres per separat. Beto va realitzar a continuació, per a l'editorial Dark Horse, la miniserie Girl Crazy (3 números), i, per Fantagraphics, New Love (sèrie de 6 números). En 1998 va crear una sèrie de deu nombres sobre Luba, un dels personatges més importants de la saga de Palomar, on s'explica la vida del personatge anterior a la seva arribada al poble.
Al Taliaferro (1905 - 1969) va ser un artista que va treballar en la realització de còmics amb personatges de The Walt Disney Company. És conegut sobretot pels seus treballs fets amb l'Ànec Donald, encara que en els seus començaments va participar en les tires humorístiques de Mickey Mouse que es publicaven en els diaris. Taliaferro va dibuixar historietes de l'Ànec Donald des de 1938 fins a la seua mort el 1969 a Glendale (Califòrnia). Quan la seua família es va mudar a Glendale (Califòrnia), Al va formar-se artísticament a l'"Institute of Art" de Califòrnia. El 5 de gener de 1931 va ser contractat pels Disney Studios com animador, si bé prompte se'l va traslladar al departament de tires còmiques. Entre 1932 i 1939, es va ocupar de la sèrie Silly Simphonies. En 1934, va dibuixar la seua primera historieta de l'Ànec Donald: L'aneguet savi. Taliaferro va crear un gran nombre de personatges, incloent a Huey, Dewey and Louie, Bolivar, Grandma Duck o el cotxe de Donald, amb la matrícula 313; i també va ser el primer artista a il·lustrar Daisy Duck a una historieta còmica. Molts d'aquestos personatges van estar inspirats de membres de la seua família o entorn. Així per exemple els seus amics contaven que no podien veure a Daisy, la promesa de Donald sense pensar en Lucy, l'esposa de Taliaferro; l'Àvia Ànec era també el viu retrat de la mare de Lucy.
Daredevil és un superheroi Marvel Comics: va ser creat per Stan Lee i Bill Everett, i la seva primera aparició va ser l'any 1964. És un dels personatges de còmic de l'editorial Marvel més coneguts. Al llarg dels anys, han passat grans guionistes i dibuixants per la seva col·lecció, com Frank Miller, que va donar un nou impuls al personatge als anys 80, o John Romita Jr., i més recentment, han rebut premis i grans crítiques els guionistes Ed Brubaker, i Brian Michael Bendis, i també dibuixants com Alex Maleev. Amb el pas dels anys, i arran de l'impuls donat per Frank Miller, Daredevil ha esdevingut un personatge més fosc i profund i destinat a un públic més adult.
 Trigun (トライガン) és un manga de ciència-ficció amb un ambient steampunk i inspirat en el salvatge oest estatunidenc creat per Yasuhiro Nightow l'any 1995 (Trigun i, més tard, Trigun maximum). Es va produir la seva adaptació en sèrie d'anime al 1998 per l'estudi Madhouse. Un llargmetratge d'animació anomenat Trigun: Badlands Rumble va ser llançat a l'abril de 2010.
Gekkan Shōnen Jump va ser una revista de manga publicada al Japó per l'editorial Shueisha des del 1970. Com indica el nom, era una edició mensual i també incloïa diferents mangues, de la mateixa manera que la seva revista germana i molt més coneguda Weekly Shonen Jump. El 2007 se'n publicà l'últim número. Les sèries que quedaren inacabades van continuar la seva publicació en la Jump Square, estrenada al novembre del mateix any.
 Bill Finger (1914-1974) era un guioniste estatunidenc, conegut per haver cocreat amb Bob Kane el personatge de Batman, el qual guionitzà durant vint anys.
David B. és un autor occità nascut l'any 1959, representant de la nouvelle bande dessinée. David B. va començar a treballar en el món dels còmics el 1985 (Pas de samba pour capitaine Tonnerre); va guionitzar i dibuixar històries per a nombroses revistes com Okapi, À Suivre, Tintin Reporter i Chic. El seu estil original en blanc i negre fou notablement influenciat per George Pichard i Jacques Tardi. Va participar el 1990 en la fundació de L'Association, editorial independent francesa de còmics. Els seus treballs foren publicats a Lapin, la revista de L'Association. La major part dels seus treballs de la dècada dels noranta foren compilats en Le Cheval blême i Les incidents de la nuit. Entre 1996 i 2003, va crear L'Ascension du Haut Mal, una sèrie autobiogràfica de sis volums consagrada a la malaltia del seu germà i que hom considera una de les obres cabdals del còmic modern, com així ho proven les múltiples nominacions d'aquesta sèrie al Festival del Còmic d'Angulema.
Brent Frankenhoff (n. 1966) · On Stage (1957) Takeshi Obata és un mangaka nascut el 1969 i reconegut pels seus dibuixos, ja que habitualment treballa com artista principal amb altre escriptor. Obata sempre es mostra molt interessat en el disseny de les robes dels seus personatges, a més de tenir un estil amb gran quantitat de detalls, molt popular entre els afeccionats. La seva obra més coneguda és Hikaru no Go (1998-2003), que va guanyar el premi Tezuka a la sèrie més prometedora de 2003. Tal va ser l'expectació que va crear que va posar de moda el joc "de vells" del Go entre els joves. Una altra de les seves gran obres és Death Note, un manga tremendament popular que va tenir la seva adaptació d'anime i de pel·lícula d'imatge real. El 8 d'agost del 2008 va començar a publicar el manga Bakuman, la seva nova obra. Obata va enviar en 1985, a l'edat de 16 anys, la seva història 500, Kounen no Shinwa a l'editorial Shueisha. Després d'això, va treballar com ajudant amb el dibuixant de manga Makoto Niwano. En 1989 va publicar Cyborg Jiichan G sota el pseudònim de Ken Kobatake. Aquest manga va aparèixer en el Shonen Jump per a el qual va treballar durant els anys següents.
 El 1917, Sidney Smith publicà la primera tira de The Gumps en el Chicago Tribune.
 Príncep Valent és un personatge de ficció de còmic creat per Harold Foster el 1937 per a King Features Syndicate i publicada setmanalment com a tira dominical d'una pàgina completa a color en diversos diaris nord-americans. L'obra completa està constituïda per unes 1800 planxes, i continua ampliant-se. La recopilació en volums de l'editorial Fantagraphics Books consta fins al moment de 50 toms. L'obra combina la narració d'aventures Novel·la d'aventures amb la saga familiar. La història manté una mateixa línia argumental des de l'inici de la seva publicació fins a l'actualitat: els personatges van envellint a un ritme molt similar al de la seva publicació. No utilitza la bafarada, ja que els diàlegs dels personatges se situen en textos al peu de les vinyetes, juntament amb els comentaris del narrador.
Robert Segura Mongé fon un autor badaloní, conegut pels seus personatges còmics per a les revistes de l'editorial Bruguera. Als catorze anys, Segura es va matricular a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Després d'un temps de treballar com a il·lustrador de premsa, va entrar a l'estudi Macian, que es dedicava a la producció de sèries de dibuixos animats. Va començar a treballar per a Bruguera en 1957. Posteriorment dibuixaria per a Ediciones B i a la revista Guai!. En la seua producció predominen les historietes de tipus costumista, que satiritzen la realitat espanyola dels 60 i 70. També era conegut per ser el dibuixant que millor dibuixava a les xiques a l'editorial Bruguera.
 Art Spiegelman és un dibuixant de còmics conegut sobretot per la seva obra Maus sobre els camps d'extermini nazis i les conseqüències a llarg termini que provoquen en els supervivents. Ha rebut diversos guardons per les seves novel·les gràfiques, com l'Inkpot Award, el Eisner Award, el premi especial del Festival del Còmic d'Angulema (el segon més gran d'Europa) i un Premi Pulitzer. Nascut el 1948 a Suècia, es va mudar amb els seus pares a Nova York de nen, ciutat on s'ha quedat a viure. Allà va conèixer els artistes del còmic underground, afins al fotoperiodisme i la literatura de denúncia, influències visibles en la seva obra. Amb la seva dona van publicar el 1980 RAW, una revista del gènere, tasca que Spiegelman compaginava amb el seu treball per a diferents companyies del sector. Posteriorment va iniciar la seva carrera com a professor d'estètica i història del còmic.
  Warren Ellis és un guioniste anglés nascut el 1968, però també ha escrit novel·les, ha col·laborat en videojocs i creat guions per a televisió. En general, la carrera d'Ellis s'ha mogut entre el corrent principal del còmic de superherois i la creació de petites sèries limitades d'històries independents, amb el primer (i l'últim) que se li passa pel cap, però sempre amb la crítica, la sàtira i la ciència-ficció com a grans protagonistes. La seva especialitat és la mescla de crítica sociocultural, tecnologia i ciència-ficció.
 Alejandro Jodorowsky és un guioniste xilè nascut el [1929. Entre les seves moltes facetes destaquen les d'escriptor (novel·lista, dramaturg, poeta i assagista), director teatral i de cinema, guionista, actor, manyaga, marionetista, compositor de bandes sonores, escultor, pintor i escenògraf en cinema, historietista, dibuixant, instructor del tarot, psicoterapeuta i sanador psicomàgic. Acostuma a escriure els seus llibres en castellà i els seus còmics i assajos en francès, per la qual cosa, seguint el concepte de George Steiner, es pot considerar un escriptor extraterritorial.
 The Yellow Kid va ser un còmic creat el 1895 per Richard Felton Outcault que aparegué per primera vegada al diari New York World. La seua principal novetat radica en què incorpora per primera vegada la paraula escrita mitjançant globus a la seqüència d'imatges. Conta la història d'un xiquet vestit de groc que representa la forma de vida i els baixos fons de les classes socials més pobres de l'època. La història del xiquet constitueix el principal atractiu del diari on es publica. 
Fantastic (1967) · Johnny Hart (n. 1931) · Kekkaishi (2004) · Shadowman (1992) · Will (m. 2000)
 El professor Silvestre Tornassol (Tryphon Tournesol en francès) és un personatge de ficció de la sèrie de còmics Les aventures de Tintín, creada pel dibuixant belga Hergé. És el típic científic despistat, dur d'orella, inventor d'alguns dels artefactes més famosos en les aventures del reporter Tintín, com ara el submarí en forma de tauró que apareix a El tresor de Rackham el Roig o el coet blanc-i-vermell que apareix en les aventures lunars. En Tornassol sempre treballa en benefici de la humanitat i és per això que s'inventa coses com les píndoles que curen l'alcoholisme fent que l'alcohol tingui un gust horrible per al pacient. La primera aparició del professor Tornassol va ser en El tresor de Rackham el Roig (1943), després d'una llarga cerca d'Hergé per trobar el perfecte prototipus de científic despistat. Abans hi havia hagut l'egiptòleg Filemó Sicló a Els cigars del faraó o el Professor Alambí a El ceptre d'Ottokar.
 Enrique Sánchez Abulí és un guioniste català, cèlebre per la sèrie Torpedo 1936, realitzada en col·laboració amb el dibuixant Jordi Bernet. El 2015 va guanyar el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona del . Fill del guionista Enrique Sánchez Pascual, Abulí va iniciar la seva carrera en els anys seixanta, treballant en la col·lecció Hazañas Bélicas i per a l'agència Selecciones Ilustradas. A començaments dels anys setanta, va col·laborar amb els dibuixants Chiqui de la Fuente i Joan Bernet Toledano a les revistes Gaceta Junior i Trinca, respectivament. Ja el 1979, Abulí va començar a escriure per a la revista 1984, però no va assolir la celebritat fins al 1983, quan va crear Torpedo 1936 amb el dibuixant nord-americà Alex Toth. Quan Toth abandonà la sèrie en considerar-la "massa violenta", la va continuar amb Jordi Bernet, col·laborador seu en sèries posteriors com De vuelta a casa, Historias Negras i La naturaleza de la bestia. El 1985 va dirigir la revista Cimoc en els seus números 46 a 60, on va serialitzar Demasiado Humano amb Antoni Garcés i Moko amb Geniés, fill de Manfred Sommer i dibuixant també de Alex Mágnum. El 1992, Abulí va publicar a El Jueves una altra de les seves grans sèries: Kafre, amb Das Pastoras. També va participar en la col·lecció Relatos del Nuevo Mundo i va col·laborar a 13 Relatos Negros amb el dibuixant argentí Oswal. Durant anys va col·laborar amb el dibuixant xilè Félix Vega per a la revista "Playboy", realitzant historietes eròtiques mensuals. Amb el mateix dibuixant va publicar en Planeta María Dolares i Asesinos Anónimos; aquesta última va ser obra de teatre abans que còmic. És així mateix guionista de Historias Tremendas, llibre a tres bandes amb els dibuixants Oswal i Darko. El 1995, va tornar a treballar en la revista El Jueves amb el dibuixant Antoni Garcés en la sèrie Bobot .
Mamen Moreu (Osca, 22 de febrer de 1985) és una dibuixant de còmic espanyola. Va estudiar batxillerat artístic a Osca, i després estudià arts gràfiques a l'escola Joso de Barcelona.[1] Ha publicat en El Jueves des de 2009 fins a 2013, any en què deixa de costat les seues publicacions per a centrar-se en l'elaboració de la seua novel·la gràfica Resaca, que publicaria amb Astiberri en 2014.[2] En 2014 abandonaria definitivament El Jueves, junt al seu descobridor, Albert Monteys, en protesta per la censura que RBA va fer de la portada del número 1932, dedicada a la Casa Reial espanyola. Des de 2013 col·labora també per a la revista TMEO.  Lex Luthor és un personatge de ficció de còmic de l'Univers DC i apareix en els còmics de la sèrie Superman, publicats per l'editorial DC Comics. Quan, modernament, s'han adaptat els còmics a la televisió i al cinema, hi ha aparegut com a adolescent i com a adult. És un dels més malvats i perillosos enemics que té Superman. Fou creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, i la seva primera aparició en dibuix va ser en Action Comics núm. 23, publicat el 23 de febrer de 1940, amb data de portada d'abril de 1940.
 Bryan Talbot és un guioniste anglés nascut el 1952 conegut sobretot com el creador de The Adventures of Luther Arkwright i la seva seqüela, Heart of Empire, a més de la sèrie de novel·les gràfiques Granville. Juntament amb la seva esposa, Mary M. Talbot, van produÏr Dotter of Her Father's Eyes, amb la que van guanyar el premi Costa Book de 2012 de biografia.
Detective Comics és el títol d'un comic book publicat per l'editorial DC Comics des del 1937 fins al 2011 i d'un segon, aparegut el 2011. És, juntament amb Action Comics (on va aparèixer per primera vegada Superman), un dels títols més coneguts de l'empresa; de fet, DC (que és el nom de l'empresa) prové de Detective Comics. Amb 881 edicions, fou el comic book amb una continuïtat més llarga en la seva numeració i publicació als Estats Units. Originalment es dedicava a històries de detectius, però ja en el seu número 27 va fer la seva primera aparició Batman, i es va centrar en històries de superherois. El número 27 es manté com un dels exemplars més valuosos de la història del còmic amb més d'un milió de dòlars en una subhasta en 2010. DC Comics va rellançar Detective Comics amb el número 1 el setembre de 2011, com a part de The New 52 mantenint com en els seus orígens, d'aparició mensual. El febrer de 2016 es va anunciar que com a part de l'event Rebirth, Detective Comics reprenia la numeració original, sent el número de maig el 934.
 2000 AD és una revista setmanal de còmics anglesa, publicada per primera volta el 1977. Al llarg de més de dos mil números, la revista ha publicat sèries com A.B.C. Warriors, The Ballad of Halo Jones d'Alan Moore, Judge Dredd, Rogue Trooper o Sláine de Simon Bisley. El primer editor de la revista fon Pat Mills, que s'encarregà de quasi tota la faena, inclòs el procés creatiu dels còmics, ja que n'editava les històries i en guionitzà alguna com Nemesis: Terror Tube, dibuixada per Kevin O'Neill; Richard Burton fon l'editor entre 1987 i 1994, encara que coneixia la revista des d'abans de la seua gènesi, ja que publicava un fanzine intitulat Comic Media News i coneixia Bolland i Gibbons; el neozelandés David Bishop en fon l'editor més jove (amb vint-i-quatre anys) quan s'encarregà de la capçalera el 1996, que llavors Fleetway estigué a punt de tancar-la, i fins a l'any 2000, quan la comprà Rebellion; llavors Andy Diggle assumí el càrrec fins 2001 i, en desembre d'eixe any, el seu assistent Matt Smith ascendí a editor alhora que mudaren la redacció de Londres a Oxford.
 Milton Caniff (1907-1988) era un autor estaunidenc, famós per les tires Terry and the Pirates i Steve Canyon. Es va especialitzar en el dibuix humorístic, creant Puffy the pig i The Gay Thirties, però no va ser fins 1933 quan va crear el seu primer treball famós, Dickie Dare. El protagonista és un noi de dotze anys a qui li apassiona la lectura i té una desbordant imaginació. Així, al costat del seu gosset Wags, es barreja en les aventures que descobreix en les seves lectures. Un any més tard va ser contractat pel Chicago Tribune i va llançar la que seria, sens dubte, la seva sèrie més famosa i una lectura imprescindible: Terry and the Pirates. La sèrie deu el seu nom al fet que el seu protagonista, Terry Lee, acompanyat del seu inseparable amic, Pat Ryan, són raptats, en un viatge per la costa xinesa, per uns pirates comandats per una de les vilanes més conegudes de la sèrie, la Dragon Lady. La sèrie va tenir un gran èxit, i això va portar al fet que el 1942 al Camp Newspaper Service, especialitzada en publicacions militars, li encarregués la realització d'una sèrie per elevar la moral de les tropes militars en la II Guerra Mundial. Caniff va respondre realitzant unes tires protragonizadas per la rossa Bulma, que ja apareixia en la sèrie de Terry abans comentada, però el Tribune News Syndicate, que era el propietari de Terry and the pirates, no va veure amb bons ulls aquesta adaptació. Com a conseqüència, Caniff crec una sèrie nova Male Call, que va debutar el 1943. Entre les noies que sortien en la sèrie va destacar Miss Lace i es va publicar fins a 1946. Al gener de 1947 va crear Steve Canyon, protagonitzat per un as de l' aviació nord-americana que, un cop desmobilitzat, funda una companyia d'aviació, "Horizons Unlimited". Canyon accepta les missions més arriscades i lluita contra els individus més sanguinaris, transcorrent les seves aventures sobretot als països del Sud-est Asiàtic o a l'Orient Mitjà. El logotip de la sèrie va ser creat pel seu amic Sickles, que ja havia colobarat amb ell a Terry.
 Paolo Eleuteri Serpieri és un autor venecià. El seu estil es caracteritza per la seva peculiar estilització de la figura humana, amb exagerades i voluminoses corbes, especialment pel que fa a la dona. La seva obra més coneguda és la sèrie eròtica de ciència-ficció Druuna. De jove es va mudar a Roma, on va estudiar arquitectura i pintura, sent alumne de Renato Guttuso. El 1966 va iniciar la seva carrera de pintor però el 1975 es va concentrar en el còmic, publicant les seves primeres històries a Lanciostory, una revista italiana. Gran admirador de les històries del Far West, va il·lustrar la sèrie de gènere western "Histoire du Far West" editada per Larousse a França. La sèrie, amb guió de Raffaele Ambrosio, fou publicada a les revistes Lanciostory i Skorpio. Alguns dels títols foren L'Indiana Bianca i L'Uomo di Medicina. A principis del 1980 Serpieri va participar en col·leccions com Découvrir la Bible i va crear històries curtes per revistes italianes com L'Eternauta, Il Fumetto i Orient Express. El 1985 Serpieri va publicar el còmic Morbus Gravis, la primera entrega de la saga Druuna. La popular sèrie de ciència-ficció té a Druuna com a protagonista, una eròtica i lasciva superheroïna de trets físics exuberants i corbes desproporcionades que sol vestir poca roba. El mateix Serpieri apareix a la sèrie, amb el seu alter-ego Doc. La sèrie ha sigut traduïda a 12 llengües i ha venut és d'un milió d'exemplars. L'èxit de Druuna va portar Serpieri a editar diverses sèries derivades, com Obsession, Druuna X, Druuna X 2, Croquis, Serpieri Sketchbook, Serpieri Sketchbook 2 i The Sweet Smell of Woman.
Warrior és una revista britànica que va durar 26 números, entre març de 1982 i gener de 1985. Va ser editada per Dez Skinn i publicada per la companyia Quality Communications. Comptà amb els primers treballs d'[Alan Moore]], V de Vendetta i Marvelman. Rival de 2000 AD, Warrior guanyà 17 Premis Eagle durant la seva curta carrera. A causa de la distribució i el seu format, era un dels primers còmics del mercat britànic que es basà en la distribució, que fins aquell moment s’anaven venent a través de botigues especialitzades i costoses subscripcions per als seus compradors.
 Dr. Seuss (1904-1991) va ser un escriptor i il·lustrador estatunidenc. Molt apreciat i considerat una icona en el seu temps, va publicar més de 60 llibres per a nens, sovint caracteritzats pels seus personatges originals, les seves rimes i la utilització freqüent dels metres trisil·làbics. Entre els seus llibres més famosos, es troben clàssics tals com «The Cat in the Hat» (El gat al barret), «How the grinch stole Christmas» (Com el Grinch va robar el Nadal) o «Horton Hears a Who!».
|
- ↑ fitxa de Mamen Moreu, Guía del Cómic (castellà) [consulta:12 de juny de 2014]
- ↑ “Resaca”, el primer cómic en solitario de la oscense Mamen Moreu Arxivat 2014-04-19 a Wayback Machine., Radio Huesca, 18 d'abril de 2014 (castellà)