Viquipèdia

Pilar Santiago Bilbao

mestra, militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)


Pilar Santiago Bilbao (Barruelo de Santullán, 1914 - Barcelona, 3 de juny de 1998) coneguda també com Pilar Trueta, va ser una mestra espanyola, militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i exiliada a Mèxic.[1]

Plantilla:Infotaula personaPilar Santiago Bilbao
Biografia
Naixement1914 Modifica el valor a Wikidata
Barruelo de Santullán (província de Palència) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juny 1998 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Obrer d'Unificació Marxista Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascuda a la província de Palència, el seu pare, ferroviari de professió, va ser traslladat a Barcelona el 1916. La família es va establir al barri de Sant Andreu de Palomar. Va cursar estudis primaris, basats en el mètode de l'Escola Moderna, a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu. El 1929 va ingressar a l'Escola Normal de Mestres i va acabar la carrera de Magisteri el 1933. Va fer de mestra, entre altres llocs, a l'Ateneu Obrer on s'havia educat. Va militar al Bloc Obrer i Camperol,[2] i al sindicat de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT). Aquell mateix any va ingressar al POUM i allà va conèixer el mestre Joan Hervàs amb el qual es va casar.[3] Com a membre del Comitè Central de la Joventut del POUM, va desenvolupar una intensa activitat propagandística al costat d'Andreu Nin i Wilebaldo Solano.[4] Va formar part del Secretariat femení del partit [5][6] i va treballar colze a colze amb Maria Teresa Garcia Banus, coneguda com Teresa Andrade.[7] En esclatar la Guerra Civil, va col·laborar a la revista Emancipació i va participar en nombrosos mítings.[2] També es va encarregar, a partir dels Fets de Maig de 1937, del repartiment del periòdic clandestí La Batalla.[8]

Després de l'assassinat del seu marit Joan Hervàs al Front d'Aragó, el març de 1938, en plena repressió contra el POUM, Pilar Santiago va ser detinguda i després de passar per diverses txeques, va ser ingressada a la Presó de dones de Les Corts fins al 13 d'agost, en què va ser alliberada. Es va traslladar a Lió, on va treballar de mestra en una escola infantil. A partir de 1939 va residir a París i va establir contacte amb el Partit Socialista Ouvrier et Paysan (PSOP) francès.[2]

En 1942 es va casar amb Rafael Trueta Raspall (metge i germà del traumatòleg Josep Trueta Raspall)[9] i van emigrar a Mèxic amb la seva filla Helena (fruit del seu primer matrimoni), a bord del vaixell Nyassa, que va arribar al port de Veracruz el maig d'aquell any.[1] Allí el matrimoni va muntar un taller de confecció de nines i bosses de roba, que li va permetre a ell obrir un consultori i exercir la medicina.[10] Pilar Santiago va estudiar la carrera de Biblioteconomia i Arxivística a l'Escola Normal Superior de Mèxic i més tard la carrera d'Història. Després d'obtenir el títol el 1948, va treballar als matins en el Col·legi Madrid, a les tardes a l'escola estatal «Els Nens Herois»[11] El seu marit Rafael Trueta, disset anys més gran que ella, amb el qual havia tingut el segon fill Rafael, va morir a Cuernavaca el 1958.[12]

A partir de 1984, any de la seva jubilació, Pilar Santiago va viatjar sovint a Barcelona. Entre altres activitats, va assessorar el director de cinema Ken Loach en la preparació del rodatge de la pel·lícula Terra i Llibertat. Va morir el 3 de juny de 1998, als vuitanta-tres anys.[2]

L'Ajuntament de Barcelona, dintre del pla de feminització del nomenclàtor ciutadà, va acordar en el plenari del districte de Sant Andreu del 5 maig de 2024, dedicar a Pilar Santiago Bilbao un passatge, situat al barri de la Sagrera, entre el carrer Concepción Arenal i l'avinguda Meridiana.[12][13]

Associació Les dones del 36

modifica
 
Les dones del 36
Article principal: Associació Les Dones del 36

En 1997, l'activista Llum Ventura, aleshores consellera del districte de Ciutat Vella, juntament amb Pilar Santiago i un grup de dones més grans de vuitanta anys, ex preses i represaliades, van constituir l'Associació Les Dones del 36 amb la finalitat de recordar a les noves generacions que els avenços polítics i socials dels quals avui gaudeix la dona, daten d'una lluita que es fa palesa el 1931 amb l'adveniment de la República.[14]Així mateix, per a intentar que la història no caigui en l'oblit, durant els deu anys que va durar l'associació, van dur a terme 179 xerrades en instituts, 35 en universitats, 185 entrevistes personals, a més d'intervencions en programes de ràdio, documentals etc.[15]

L'associació es va dissoldre l'any 2006 donada l'edat de les associades.[16]

El fons oral

modifica

El testimoniatge oral de Pilar Santiago va ser recollit, juntament amb el de vuit dones més, per la historiadora Mercedes Vilanova i l'antropòloga Mercedes Fernández Martorell. El material va ser cedit, el 1997, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i des de llavors, pot ser consultat en la col·lecció Fons oral Dones del 36.[17]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Persona - Santiago Bilbao, Pilar (1914-1988)». PARES. [Consulta: 9 novembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 admin. «Retratos de mujeres militantes del POUM (Soledad Bengoechea, 2023)» (en castellà). Fundación Andreu Nin, 09-02-2023. [Consulta: 9 novembre 2023].
  3. ↑ Gutiérrez-Álvarez, Pepe. Retratos poumistas (en castellà). Ediciones Espuela de Plata, 2015-06-02. ISBN 978-84-96956-60-5. 
  4. ↑ Solano, Wilebaldo «Pilar Santiago, dirigente del POUM» (en castellà). El País [Madrid], 10-06-1998. ISSN: 1134-6582.
  5. ↑ Ángel, HERRERÍN LÓPEZ; M; Beatriz. LOS VIAJES DE LAS IDEAS EN LAS MIGRACIONES TRANSATLÁNTICAS. INDIVIDUOS, GRUPOS Y REDES (en anglès). Editorial UNED, 2023-10-03. ISBN 978-84-362-8006-7. 
  6. ↑ Domènech, Gemma. «L'exili a l'ombra - 24 set 2021». La República. [Consulta: 9 novembre 2023].
  7. ↑ Andaluz, Jano. «Alegría: Adiós a Pilar Santiago, dirigente del POUM». Alegría, 26-10-2017. [Consulta: 9 novembre 2023].
  8. ↑ José Peirats «LA CNT EN LA REVOLUCIÓN ESPAÑOLA». Ruedo Ibérico, 1971 [Consulta: 9 novembre 2023].
  9. ↑ «PILAR SANTIAGO BILBAO DE TRUETA – CENTRODEMEMORIAHISTORICACOLEGIOMADRID» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2024].
  10. ↑ EMPAR PONS-BARRACHINA, ÀLVAR MARTÍNEZ-VIDAL «[https://bv.gva.es/documents/167016322/176196576/Laberintos+24+-+p.203/c8957ed2-d52f-4f6d-979d-e9ee749af585 L’esperit de Balmes 46. Una correspondència coral entre dues famílies catalanes a l’exili: els Trueta i els Barba]». DOSSIER V JORNADES LABERINTOS ELS EPISTOLARIS DE L’EXILI REPUBLICÀ DE 1939, 2022 [Consulta: 9 novembre 2023].
  11. ↑ Salomó MARQUÉS SUREDA «[https://revistas.usal.es/index.php/0212-0267/article/viewFile/10542/10955 EL EXILIO DE LOS MAESTROS REPUBLICANOS DE CATALUÑA]». Historia de la Educación, 1997.
  12. ↑ 12,0 12,1 Pallarès-Personat, Joan «Pilar Santiago Bilbao». Tota la Sagrera, 7-2024, pàg. 20.
  13. ↑ «El plenari del Districte de Sant Andreu aprova canvis en el nomenclàtor amb nom de dona». [Consulta: 21 juliol 2024].
  14. ↑ «Grup Dones del 36 – Fils Feministes». [Consulta: 20 juliol 2024].
  15. ↑ Les dones del 36: un silenci convertit en paraula, 1997-2006. Generalitat de Catalunya, 2006. ISBN 978-84-690-0015-1. 
  16. ↑ donesenxarxa, Per. «Les Dones del 36 es dissolen com a associació per la seva avançada edat», 05-11-2006. [Consulta: 20 juliol 2024].
  17. ↑ «DIVULCAT | Divulgació científica en català». [Consulta: 20 juliol 2024].

 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pilar_Santiago_Bilbao&oldid=33989284»