María del Pilar Bardem Muñoz

Actriu espanyola
(S'ha redirigit des de: Pilar Bardem)

María del Pilar Bardem Muñoz (castellà: Pilar Bardem) (Sevilla, 14 de març de 1939 - Madrid, 17 de juliol de 2021) va ser una actriu espanyola. Era membre d'una família d'artistes; germana de Juan Antonio Bardem i mare de Carlos, Mónica i de l'oscaritzat Javier Bardem. Va ser també presidenta d'AISGE.

Plantilla:Infotaula personaMaría del Pilar Bardem Muñoz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pilar Bardem Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 març 1939 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1965 Modifica el valor a Wikidata - 2021 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosé Carlos Encinas Doussinague (1961–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAgustín González Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlos Bardem
 () José Carlos Encinas Doussinague
Mónica Bardem
 () José Carlos Encinas Doussinague
Javier Bardem
 () José Carlos Encinas Doussinague Modifica el valor a Wikidata
ParesRafael Bardem i Solé Modifica el valor a Wikidata  i Matilde Muñoz Sampedro Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan Antonio Bardem Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0054224 Allocine: 23564 Allmovie: p3888 TMDB.org: 3812
Musicbrainz: 34a0f074-4b61-4d85-b2cc-f5f7850a5885 Discogs: 2941087 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 14 de març de 1939 a Sevilla, membre d'una llarga i il·lustre saga d'artistes d'origen jueu per totes dues branques: filla de Rafael Bardem i Matilde Muñoz Sampedro, germana de Juan Antonio Bardem Muñoz (pare de Miguel Bardem Aguado), neboda de les actrius Mercedes i Guadalupe Muñoz Sampedro i cosina de les actrius Carmen Lozano Muñoz (filla de Mercedes) i Lucía Soto Muñoz, Luchy Soto (filla de Guadalupe), i de Conchita Bardem (per part del seu pare Rafael).

En 1961 va contreure matrimoni amb José Carlos Encinas Doussinague, pare dels seus quatre fills, un d'ells mort poc després de néixer. José Carlos era un home conflictiu que va dificultar el seu divorci, quan ella li va demanar, i que fins i tot va arribar a disparar-li.[1] Va morir en 1995, i Bardem va tenir altres parelles, particularment Agustín González. Fumadora compulsiva, va superar amb èxit un càncer i es va involucrar activament en el moviment sindical de la professió, aconseguint per exemple que les dues actuacions diàries, habituals fins llavors, es reduïssin a una sola.

Anys 1960 i 1970

modifica

Pilar Bardem irromp al cinema de ben jove, a mitjan dècada de 1960. Entre els seus treballs d'aquesta època es conten papers en pel·lícules com El mundo sigue, de Fernando Fernán Gómez (1965), Buenos días, condesita, de Luis César Amadori (1967), La novicia rebelde, de Luis Lucia (1971) i Las Ibéricas F.C., de Pedro Masó (1971).

En els anys 1970, continua participant en moltes pel·lícules de tall comercial de la Transició Espanyola, com Las colocadas (1972), de Pedro Masó, La duda, de Rafael Gil (1972), Yo soy Fulana de Tal, de Pedro Lazaga (1975), però també intervé en produccions més excèntriques, com La venganza de la momia i Los ojos azules de la muñeca rota, ambdues de Carlos Aured (1973), i dues adaptacions d'obres literàries clàssiques: La Regenta, de Gonzalo Suárez (1974), adaptació de la novel·la de Leopoldo Alas «Clarín», y El libro del buen amor, de Tomás Aznar i Julián Marcos (1975), basada en l'obra homònima de l'Arxiprest d'Hita.

Bona prova de la intensa activitat de Bardem al cinema de l'època són altres pel·lícules com La joven casada, de Mario Camus (1975), Carne apaleada, de Javier Aguirre (1978), Soldados, d'Alfonso Ungría (1978), Cinco tenedores, de Fernando Fernán Gómez (1979) i El día del presidente, de Belluno (1979).

A televisió, participa a la sèrie Cuentos y leyendas i en muntatges dramàtics emesos a l'espai Estudio 1.

Anys 1980 i 1990

modifica

En la dècada de 1980, Bardem treballa en produccions televisives com Los gozos y las sombras (1982), Tristeza de amor (1986), Lorca, muerte de un poeta (1987) i Cómicos (1987). Participa també a la sèrie La huella del crimen, al capítol «El crimen de la calle Fuencarral» (1984).

Al cinema participa en tres pel·lícules dirigides per Mariano Ozores a mitjans dècada de la dècada dels 80.

En la dècada de 1990, després d'encarnar a una prostituta a Las edades de Lulú, de Bigas Luna (1990), participa com a secundària a Todo por la pasta, d'Enrique Urbizu (1991), Vacas, de Julio Médem (1992), Siete mil días juntos, de Fernando Fernán Gómez (1994), Cachito, d'Enrique Urbizu (1995), i també Boca a boca, de Manuel Gómez Pereira (1995).

Aquest mateix any Agustín Díaz Yanes li va oferir un paper en la pel·lícula Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto, al costat de Victoria Abril i Federico Luppi. A l'any següent s'alçava amb el títol de Millor actriu de repartiment de l'any en els Premis Goya. En aquesta mateixa nit el seu nebot, Miguel Bardem, recollia el premi al Millor curtmetratge de ficció. La cerimònia finalitzava amb la proclamació de Javier Bardem com Millor actor protagonista.

Arran d'això se li acumularien papers: Airbag, de Juanma Bajo Ulloa (1996), Carne trémula, de Pedro Almodóvar (1997) y Pantaleón y las visitadoras, de Francisco Lombardi (1999). Aquests treballs els va compaginar amb la seva intervenció en sèries com Hermanas, Ketty no para, El Inquilino, o Abierto 24 horas, al costat de Pedro Reyes, Beatriz Rico i Luis Merlo. En 1998 va doblar Fernanda Montenegro en el paper de Dora a la pel·lícula Central do Brasil.

Dècada de 2000

modifica

Bardem inicia la dècada amb pel·lícules com Sin noticias de Dios, d'Agustín Díaz Yanes i Cosa de brujas, de José Miguel Juárez (2003).

Al teatre participà a 5 mujeres.com, on recitava monòlegs sobre la condició de la dona en una societat masclista. Bardem protagonitza l'obra al costat de Llum Barrera, Beatriz Carvajal i Toni Acosta. Les quatre obtindrien una candidatura conjunta als Fotogramas de Plata.

El president de govern José María Aznar va donar suport a la Guerra de l'Iraq i el conjunt d'intèrprets espanyols es va mostrar contrari a tal intervenció bèl·lica en la gala dels Goya 2003. A les poques setmanes, María Barranco, Amparo Larrañaga, Ana Belén, Juan Echanove, Jordi Dauder, Juan Luis Galiardo i la mateixa Pilar Bardem eren convidats a una sessió al Congrés dels diputats. Aquests intèrprets lluïen samarretes en les quals es llegia clarament un eslògan: «No a la guerra». Després de l'incident van ser expulsats de l'hemicicle. Vint-i-quatre hores més tard, Pilar Bardem passava a presidir l'associació de Cultura contra la guerra. Des de llavors, ha participat en nombrosos actes i manifestacions al costat d'altres artistes, com la lluita contra la violència de gènere i ha defensat els seus principis i conviccions polítiques.[2][3]

En aquest mateix any (2004), Bardem protagonitzava María querida, de José Luis García Sánchez, biografía de María Zambrano qbiografia de María Zambrano que li reporta l'Espiga de Plata de la SEMINCI de Valladolid, així com una nova candidatura als Premis Goya.

A l'any següent protagonitza la sèrie Amar en tiempos revueltos, ambientada en la Guerra Civil Espanyola i als anys de la dictadura franquista. Roman durant la primera i meitat de la segona temporada (2005-2007), i durant l'enregistrament de la sèrie va participar a Alatriste, d'Agustín Díaz Yanes (2006).

 
Bardem el 2012

Últims treballs

modifica

En els anys següents intervé en pel·lícules com La bicicleta, de Sigfrid Monleón (2006), La vida en rojo, de Andrés Linares (2008), La vida empieza hoy, de Laura Mañá (2010), o l'adaptació dels contes de Tina Superbruixa, de Ludger Jochmann: Kika Superbruja y el libro de los hechizos, de Stefan Ruzowitzky (2009), i la seqüela Kika Superbruja: El viaje a Mandolán, de Harald Sicheritz (2011). També fa petites col·laboracions en sèries de televisió: Martes de Carnaval, basada en l'obra homònima de Ramón María del Valle-Inclán, Hay alguien ahí, Doctor Mateo, Hospital Central o Cuéntame cómo pasó.

En homenatge a la seva trajectòria artística, el Ajuntament de Sevilla - la seva ciutat natal - li va dedicar, a l'abril de 2009, un carrer, substituint la del General Merry, en aplicació de la «Llei de Memòria Històrica». En 2011 l'Ajuntament, governat pel popular Juan Ignacio Zoido, va iniciar els tràmits per a la modificació del carrer Pilar Bardem per a ser retolada com a avinguda Nuestra Señora de las Mercedes.[4] L'actriu, davant aquesta situació, declaro: "Si l'alcalde i els sevillans així ho volen, que la llevin".[5]

És una reconeguda aficionada del Futbol Club Barcelona.[6]

El dissabte 17 de juliol de 2021 moriria als 82 anys a la clínica Ruber de Madrid per una malaltia pulmonar, però es descartà que fos per coronavirus. L'endemà diumenge seria incinerada a la localitat madrilenya de San Lorenzo d'El Escorial.[7]

Filmografia

modifica

Televisió

modifica
 
Façana de l'Auditori Pilar Bardem de Rivas-Vaciamadrid (Comunitat de Madrid).

Premis i candidatures

modifica
 
Bardem va guanyar la Medalla d'honor del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995 Millor actriu Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto Guanyadora
2004 Millor actriu secundària María querida Nominada
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995 Millor interpretació secundària de cinema Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto Guanyadora
1997 Millor interpretació de repartiment de cinema Carne trémula Guanyadora
2004 Millor actriu protagonista de cinema María querida Nominada
Premis ACE (Nueva York)
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995 Millor actriu de repartiment Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[11][12]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2004 Millor actriu María querida Nominada
2018 Medalla d'honor Guanyadora
Fotogramas de Plata
Any Categoria Pel·lícula/Muntatge Resultat
1995 Millor actriu de cinema Cuernos de mujer
Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto
Hermana, ¿pero qué has hecho?
Sálvate si puedes
Siete mil días juntos
Finalista
1997 Millor actriu de teatre Pelo de tormenta Finalista
2002 Millor actriu de teatre 5mujeres.com Nominada
2004 Millor actriu de cine María querida Nominada
Premis Max
Any Categoria Muntatge Resultat
1998 Millor actriu Pelo de tormenta Nominada
2003 Millor actriu de repartiment 5mujeres.com Nominada
Setmana Internacional de Cinema de Valladolid
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2004 Espiga de Plata a la millor actriu María querida Guanyadora
Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2010 Violette d'Or a la millor actriu (ex aequo)[13] La vida empieza hoy Guanyadora

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica