Piero Marini
Piero Marini (Valverde, Itàlia, 13 de gener de 1942) és un arquebisbe de la Cúria Romana.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 gener 1942  (82 anys)Valverde (Itàlia) | ||
| Arquebisbe catòlic | |||
| 29 setembre 2003 – | |||
| Arquebisbe titular | |||
| 29 setembre 2003 – Diòcesi: bisbat de Martirano | |||
| Bisbe titular | |||
| 14 febrer 1998 – Diòcesi: bisbat de Martirano | |||
| Mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies | |||
| 23 febrer 1987 – 30 setembre 2007 ← John Magee – Guido Marini → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Ateneu pontifici Sant'Anselmo | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1998–), sacerdot catòlic (1965–) | ||
| Consagració | Joan Pau II | ||
| Premis | |||
 | |||
Biografia
modificaSacerdot
modificaVa néixer a Valverde, província de Pavia. Va ser ordenat sacerdot per la diòcesi de Roma el 1965, col·laborant amb la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments com a secretari d'Annibale Bugnini, encarregat de la reforma litúrgica de 1970 sorgida com a conseqüència del Concili Vaticà II.
El 24 de febrer de 1987, el Papa Sant Joan Pau II li nomena Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies. Des de llavors, ha promogut la renovació de l'Ufficio, aconseguint autonomia jurídica a l'interior de la Cúria Romana.
Episcopat
modificaEl 19 de març de 1998, monsenyor Marini va ser ordenat Bisbe de Martirano. El 20 de setembre de 2003, en ocasió del XXV aniversari del Pontificat, el Sant Pare Joan Pau II va elevar-lo a la dignitat Arquebisbal.
Mestre de Celebracions Litúrgiques Pontifícies
modifica
Durant el pontificat de Joan Pau II, va ser nomenat Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies (1987), càrrec que consisteix en la preparació i supervisió de les cerimònies celebrades pel Papa, càrrec en el qual va continuar amb Benet XVI. En l'exercici de es seves funcions va prendre eleccions certament rupturistes.[1][2][3]
L'1 d'octubre de 2007 va ser substituït en el càrrec de Mestre de Cerimònies per Guido Marini, deixant el lloc, de manera efectiva, el 21 d'octubre.[4] L'1 d'octubre, en una carta de comiat i agraïment difosa en anglès per la Santa Seu, una cosa inusual en la Cúria, Marini es defensava invocant la confiança rebuda per part dels dos Papes als quals va servir. Agraïa especialment a Joan Pau II que va saber concedir-li la seva confiança, «encara que no era un expert litúrgic en el sentit tècnic del terme»; i a Benet XVI, a qui reconeixia com «a un professor i a un expert en litúrgia» i que havia acceptat de bon grat les propostes presentades per la cerimònia inaugural del seu pontificat. Es declarava també «confortat per la nova càrrega» que se li confiava.[5]
És autor de diversos llibres sobre el tema, com a Litúrgia e Bellezza. Nobilis Pulchritudo, publicat en 2005.[6]
Actualitat
modificaL'1 d'octubre de 2007 va ser nomenat President del Comitè Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals ad quinquennium[a] pel papa Benet XVI,[4] sent confirmat en el càrrec el 27 de novembre de 2012 usque ad septuagesimum quintum annum aetatis eius[b] i el 24 de maig de 2018 fins a la celebració del 52è Congrés Eucarístic Internacional.[7]
L'1 de setembre de 2015 va ser nomenat President de la Comissió especial de litúrgia de la Congregació per a les Esglésies Orientals. El 6 de setembre de 2016 va ser nomenat membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments[8] i en 2017, canonge de la Basílica de Santa María la Major. El 15 de maig de 2019 va ser confirmat com a membre de la Congregació per a les Esglésies Orientals usque ad octogesimum annum.[c][9]
El 13 de setembre de 2021 va cessar en el càrrec de President del Comitè Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals. El 2022 va cessar com a membre de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.
Controvèrsies
modificaLes accions i fruits del seu càrrec han estat molt criticats, especialment pels sectors catòlics més tradicionals, acusant-lo de banalitzar i portar les litúrgies papals més prop d'espectacles que de veritables misses catòliques. El canvi ha estat profund, especialment a través de la promulgació del motu proprio Summorum Pontificum: s'ha canviat des de la mateixa Creu, la càtedra, les vestidures o la decoració de l'altar en les misses papals.[10]
Notes
modificaReferències
modifica- ↑ «La postérité d'Annibal Bugnini. (II)» (en italià). La Porte Latine, 21-01-2012. Arxivat de l'original el 21/01/2012. [Consulta: 15 gener 2017].
- ↑ «Bare-legged young women perform dances for the Pope» (en anglès). Church Revolution in Pictures. Tradition in Action, 1984. Arxivat de l'original el 2020-05-12. [Consulta: 15 gener 2017].
- ↑ «Pope giving Communion to semi-nude native women» (en anglès). Church Revolution in Pictures. Tradition in Action. Arxivat de l'original el 2017-01-14. [Consulta: 15 gener 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «RINUNCE E NOMINE, 01.10.2007» (en italià). Bollettino, 01-10-2007. Arxivat de l'original el 2023-06-07. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ «Letter of thanks by H.E. Msgr. Piero Marini, October 1st, 2007» (en anglès). OFFICE FOR THE LITURGICAL CELEBRATIONS OF THE SUPREME PONTIFF, 01-10-2007. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Marini, Piero. Liturgia e bellezza : nobilis pulchritudo : memoria di una esperienza vissuta nelle celebrazioni liturgiche del Santo Padre. Ciutat del Vaticà: Libreria editrice vaticana, 2005. ISBN 88-209-7756-7. Arxivat 2024-05-23 a Wayback Machine.
- ↑ «Mgr Guido Marini nouveau maître des célébrations liturgiques» (en francès). Catholique.org, 02-10-2007. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ «Acta Apostolicae Sedis, núm. 108» (
PDF) (en italià). Vatican News, 07-10-2016. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ «Acta Apostolicae Sedis, núm. 111 - 6» ( PDF) (en italià), 07-06-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-28. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Matt, Michael J., et al. «A Statement of Reservations Concerning the Impending Beatification of Pope John Paul II». The Remnant Newspaper, 21-03-2011. Arxivat de l'original el 2022-10-07 [Consulta: 7 octubre 2022]. «Piero Marini, who served as John Paul’s Master of Pontifical Liturgical Celebrations for nearly twenty years, despite worldwide protests against his truly grotesque abuses of the Roman liturgy. Marini was finally, and mercifully, replaced by Pope Benedict in 2007.»
Enllaços externs
modifica
- Catholic Hierarchy (anglès)
| Precedit per: John Magee |
 Mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies 17 de febrer de 1987 - 1 d'octubre de 2007 |
Succeït per: Guido Marini |
| Precedit per: Jozef Tomko |
President del Pontifici Comitè pels Congressos Eucarístics Internacionals 1 d'octubre de 2007 - 13 de setembre de 2021 |
Succeït per: Corrado Maggioni |