Pic Khüiten
El Pic Khüiten (mongol: Хүйтний оргил, Kujten-Uul, ‘pic fred’) és el punt més alt de Mongòlia, amb una l'alçada sobre el nivell del mar de 4.374 metres (prèviament es creia que eren 4.356 m), situat a l'extrem oest del país. En el passat, el Pic Khüiten havia estat anomenat de forma oficial com a Pic de l'Amistat (mongol: Найрамдал оргил, Nairamdal orgil; xinès: 友谊峰, Youyi Feng).[1]
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Tavan Bogd (en)  | |||
| Localització | ||||
| Continent | Àsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Ulaankhus (Mongòlia) | |||
| Localització | Frontera Rússia-Mongòlia-Xina | |||
| ||||
| Serralada | Massís d'Altai, Tavan Bogd Uul | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 4.374 m | |||
| Prominència | 2.342 m | |||
| Isolament | 115 km | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1963 | primer ascens | |||
És un dels cinc pics del Massís del Tavan Bogd Uul (cinc sants); un altre pic, que està troba a 2,5 km més al nord, marca el trifini de Mongòlia, Rússia i la Xina. El cim se cita en els acords internacionals i en els mapes com a "Tavan Bogd Uul".(rus: Таван-Богдо-Ула, Tavan-Bogdo-Ula; mongol: Таван Богд Уул, Tavan Bogd Uul), o Kuitun (en xinès, 奎屯山).[2][3][4]
El primer ascens del Khüiten es que considera que va tenir lloc l'any 1963; S. Venables assenyala com a primer ascens el de Pieskariow i els seus companys, per l'aresta nord-est.[5]
Ubicació
modificaEn el cim coincideixen les fronteres de tres països: Rússia, Mongòlia i la Xina; a més a solament 40 km hi ha un quart país Kazakhstan. Aquest lloc es diu simbòlicament: "Encaix Tabyn Bogdo Ona".
Es troba sota una capa permanent de neu, ja que està situat en un dels centres més grans de glaciació de les muntanyes d'Altái es localitza aquí; 36 glaceres amb una àrea total de més de 150 quilòmetres quadrats. La glacera més gran té el nom d'un explorador famós anomenat G.N. Potanin.
Fauna
modificaEntre les espècies que es poden trobar en destaquen aus, llops, i el Tigre de Sibèria.
Turisme
modificaNo hi ha camins ni rutes ni població humana en les seves rodalies. També manca llocs per acampar i d'hotels per a turistes pel que obliga als seus escaladors a fer tot el camí a peu.
Referències
modifica- ↑ Krumwiede et al. 2014; Topo map M45-104, scale 1:100,000, where the name Mt. Nairamdal (г. Найрамдал) Chistyakov & Ganiushkin 2015, p. 209
- ↑ 中华人民共和国和俄罗斯联邦关于中俄国界西段的协定 Arxivat 2020-09-24 a Wayback Machine. , 1994-09-03 (xinès)
- ↑ ПРОТОКОЛ-ОПИСАНИЕ ТОЧКИ ЗАПАДНОГО СТЫКА ГОСУДАРСТВЕННЫХ ГРАНИЦ ТРЕХ ГОСУДАРСТВ МЕЖДУ ПРАВИТЕЛЬСТВОМ Российской Федерации, ПРАВИТЕЛЬСТВОМ МОНГОЛИИ и ПРАВИТЕЛЬСТВОМ КИТАЙСКОЙ НАРОДНОЙ РЕСПУБЛИКИ (ПОДПИСАН в г. ПЕКИНЕ 24.06.1996) Arxivat 2018-02-16 a Wayback Machine. Beijing, June 24, 1996) (rus)
- ↑ Соглашение между Правительством Российской Федерации, Правительством Китайской Народной Республики и Правительством Монголии об определении точек стыков государственных границ трех государств (Заключено в г. Улан-Баторе 27 января 1994 года) Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. (rus)
- ↑ "Monte Huiten", en Encuentros con las montañas de Stephen Venables, ed. Blume, 2007.
Bibliografia
modifica- Chistyakov, K. V.; Ganiushkin, D. A.. Environmental Security of the European Cross-Border Energy Supply Infrastructure NATO Science for Peace and Security Series C: Environmental Security. Springer, 2015, p. 207–218. ISBN 940179538X. «Glaciation and Thermokarst Phenomena and Natural Disasters in the Mountains of North-West Inner Asia»
- Krumwiede, Brandon S.; Kamp, Ulrich; Leonard, Gregory J.; Kargel, Jeffrey S. Global Land Ice Measurements from Space. Springer, 2014, p. 481–509. ISBN 3540798188. «Recent Glacier Changes in the Mongolian Altai Mountains: Case Studies from Munkh Khairkhan and Tavan Bogd»