Pere Rocamora i Garcia
Pere Rocamora i Garcia (La Granja de Rocamora, Baix Segura, 11 de febrer de 1832 - Castelló de la Plana, Plana Alta, 19 de gener de 1925), va un eclesiàstic, canonge i bisbe.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 febrer 1832 |
Mort | 19 gener 1925 (92 anys) |
Bisbe de Tortosa | |
21 maig 1894 – ← Francisco Aznar Pueyo – Félix Bilbao y Ugarriza → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1894–1925), sacerdot catòlic |
Consagració | Joan Maura i Gelabert |
Va estudiar Filosofia entre 1845 i 1848 a l'Institut d'Oriola. Posteriorment, un cop tancat l'institut, va continuar i finalitzar els seus estudis en Filosofia al Seminari d'Oriola.[1] L'any 1855 es va graduar en Teologia al seminari oriolenc, i el 16 de febrer de 1856 es va consagrar com a sacerdot. L'any 1857 va obtenir els títols de Llicenciat i Doctor al Seminari Central de València.[1] Va ser catedràtic de Filosofia, Teologia Dogmàtica i Moral al Seminari d'Oriola fins al 1860.[1] El mes de gener d'aquest mateix any va ser anomentat sacerdot ecònom de la parròquia del Salvador d'Elx, i el mes de maig, del de la de Santa Maria. El 1864 esdevení secretari del convent de les Clarisses.[1] També fou canonge penitenciari d'Oriola des del 1867.[1]
Es va consagrar com a bisbe de Tortosa el 21 de maig de 1894.[2] Durant el seu bisbat es va impulsar una intensa acció social cristiana.[2] Està enterrat a la capella de Sant Pere de la catedral de Tortosa. Rocamora va succeir a Francisco Aznar Pueyo i va ser substituït pel basc Félix Bilbao Ugarriza.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rocamora García, Pedro» (en castellà). Memoria Digital de Elche, 05-10-2014. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Cuenca Toribio, José Manuel. «Pedro Rocamora García» (en castellà). Diccionario Biográfico Español. [Consulta: 4 gener 2021].