Pedro Almodóvar

director de cinema i guionista espanyol
(S'ha redirigit des de: Pedro Almodovar)

Pedro Almodóvar Caballero (Calzada de Calatrava, Ciudad Real, 25 de setembre de 1949) és un director de cinema, guionista i productor espanyol.[1], el que ha aconseguit més aclamació i ressonància fora d'Espanya en les últimes dècades des de Luis Buñuel. Ha rebut els principals guardons cinematogràfics internacionals, entre els quals dos premis Óscar, un Lleó d'Or, un premi Ariel i diversos Premis Goya. El 2017 va ser el president del jurat del Festival de Cannes.

Plantilla:Infotaula personaPedro Almodóvar

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pedro Almodóvar Caballero Modifica el valor a Wikidata
25 setembre 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Calzada de Calatrava (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes

← George MillerCate Blanchett → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMadrid (1967–)
Càceres (1957–1967) Modifica el valor a Wikidata
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,77 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, cantant, realitzador, guionista, actor de teatre, productor de cinema, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
GermansAgustín Almodóvar Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Papers de Panamà Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000264 Allocine: 5289 Allmovie: p79410 TCM: 2782 IBDB: 488086 AFI: 186541 TMDB.org: 309
Facebook: pedro.almodovar.ds Musicbrainz: e85f3342-dcaf-458a-a03d-3ecf340d56a4 Discogs: 708344 Modifica el valor a Wikidata

Ostenta la condició de Cavaller de l'Ordre de la Legió d'Honor francesa (1997), a més d'haver obtingut la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts (1998).1 Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Harvard el 2009, condecoració que també va rebre el juny de 2016 a la Universitat d'Oxford.

Va néixer en el si d'una família humil. Als vuit anys va emigrar a Extremadura, on va estudiar batxillerat a Càceres i on va començar a aficionar-se al cinema.

A setze anys es va traslladar a Madrid, però no es va poder matricular a l'Escola de Cinema, com era la seva intenció, ja que va ser clausurada pel general Franco. Va exercir diverses feines de manera temporal, fins que va aconseguir entrar a treballar d'auxiliar administratiu a la Compañía Telefónica Nacional de España, on va quedar-se dotze anys. Gràcies a aquesta feina es va poder comprar la primera càmera Súper 8, i va ser en aquesta època que es va iniciar en el teatre d'avantguarda com a membre del grup teatral Los Goliardos.

A final de la dècada del 1970 va escriure guions de còmic i va col·laborar en revistes contraculturals com Star, El Víbora i Vibraciones. El 1972 va començar a rodar els primers curtmetratges en Súper 8 i es va convertir en una de les figures capdavanteres de la movida madrileña quan va crear un duet de punk-glam paròdic amb Fabio McNamara. En la seva faceta d'escriptor va publicar, entre altres, una novel·la curta anomenada Fuego en las entrañas i una fotonovel·la pornogràfica: Toda tuya. També va col·laborar en diaris i revistes com El País, Diario 16 i La Luna.

El 1980 i amb 500.000 pessetes va aconseguir rodar la primera pel·lícula: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. Gràcies a l'èxit de les seves primeres pel·lícules l'any 1985 va fundar, juntament amb el seu germà Agustín Almodóvar, la productora cinematogràfica El Deseo, amb la qual, a més de produir les seves pel·lícules, ha ajudat tot un seguit de noms joves de la cinematografia espanyola: Álex de la Iglesia, Guillermo del Toro, Daniel Calparsoro, Mónica Laguna i Isabel Coixet, entre altres.

L'any 2003 Almodóvar es va convertir en un dels cineastes més actius de la plataforma No a la guerra, contrària a la guerra de l'Iraq. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts i el 2007 amb el Premi Internacional Terenci Moix a la millor pel·lícula de l'any per Volver.

Obra musical

modifica

Amb McNamara, ¡Como está el servicio... de señoras!, editat per Lollipop.

Obra cinematogràfica

modifica

El cinema d'Almodóvar conrea un naturalisme que desconstrueix l'usual costumisme burgès del cinema espanyol. Sol representar, per contra, una realitat marginal i abunda en elements escandalosos i provocadors: policies corruptes, consum de drogues, maltractament, prostitució, nens precoços, gamarussos filosòfics, homosexualitat, etc., tot això sense renunciar a un humor irreverent i sense eludir el sexe explícit.

La funció de l'ocasional element escandalós i de mal gust que incorpora a les seves pel·lícules és, com en el cas dels surrealistes, épater le bourgeois (pertorbar els burgesos), però també els intel·lectuals. Amb el temps, no obstant això, va desenvolupant històries cada vegada més sofisticades, coloristes i properes al melodrama clàssic inspirat en Douglas Sirk, i va polint la seva escriptura fins a convertir-se en un formidable guionista, amo del ritme i l'estructura narrativa.

La seva experiència com a actor i cantant l'ha transformat en un gran director d'actors, especialment dels personatges femenins amb històries carregades de dramatisme. Amb el temps també ha aconseguit convertir-se en un gran guionista, amb una bona depuració estilística que no prescindeix de troballes formals ocasionals i brillants.

No es poden classificar les pel·lícules d'Almodóvar en etapes, però alguns parlen de:

  • Etapa punk: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón i Laberinto de pasiones.
  • Etapa amb una clara influència de Berlanga i Fellini: Entre tinieblas i ¿Qué he hecho yo para merecer esto?.
  • Etapa clàssica-mestra: Matador, La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios, ¡Átame! i Tacones lejanos.
  • Etapa experimental: Kika, La flor de mi secreto i Carne Trémula.
  • Etapa refinada-avantguardista: Todo sobre mi madre, Hable con ella, La mala educación i Volver.

Antecedents pictòrics

modifica
 
En una escena de La piel que habito fa referència a l'obra Venus i Cupido de Tiziano.

Pocs detalls dels plans d'Almodóvar s'escapen al seu ull perfeccionista. Com a director, té cura la composició fins a l'extrem i inspira moltes de les seves escenes en les creacions d'altres mestres.[2] Ha utilitzat l'art pictòric a partir de diverses estratègies -des dels cartells de crèdit de les seves pel·lícules fins a la recreació d'escenes pertanyents a famoses pintures mitjançant la composició dels plans i la disposició dels seus personatges en les escenes -.[3] Alguns d'aquests referents són Roy Lichtenstein, Mark Rothko, Edward Hopper, René Magritte, Piet Mondrian, Alfred Kubin, Jean Cocteau, Diego Velázquez, Nazario Luque, David Hockney, Ramon Masats, Louise Bourgeois, Salvador Dalí i Tiziano.

ELS COLORS

El cinema de Pedro Almodóvar predomina per una estètica acolorida i extravagant, creant l'atmosfera idònia per les seves històries melodramàtiques i provocatives. Tracta els colors com a expressió pura dels sentiments i les accions dels personatges. Contrasta els tons més càlids com el vermell, el groc, el taronja, tons marrons... amb els tons més freds com el blau o el verd. Tracta amb tons primaris i secundaris, però de manera molt saturada, per tal que tinguin molta presència i acompanyin en tot moment les accions de la trama.

Amb el color, Almodóvar potencia els sentiments: el blau com a color per representar l'amistat, la tranquil·litat, l'estabilitat; el groc com a color alegre, però també traïdor; el rosa, amb connotacions femenines; el verd, l'enveja, però també com a color associat a tot allò positiu, esperançador; el negre, com a mort, foscor, el que connecta amb el món de les ombres; i el vermell, el color que per Almodóvar ho engloba tot. El vermell és passió i amor, desig i sexe, seducció i bogeria; també és foc i violència, dolor i sang, per tant, també és mort, però també vida. Almodóvar tracta el vermell en totes les seves tonalitats, des de vermell ataronjat, que alleugereix, passant per vermell potent, que és passional, fins a vermell grana, que és dolor i violència. El vermell és tot allò extrem i exagerat i, per tant, s'escau perfectament amb el cinema que transmet Pedro Almodóvar.

Filmografia

modifica

Filmografia principal:[4]

Any Títol Director Guionista Música Actor Notes
1978 ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como éste?    Dir.: Fernando Colomo
1978 Salomé      
1978 Un hombre llamado Flor de Otoño    Dir.: Pedro Olea
1980 Arrebato    Dir.: Iván Zulueta. Veu
1980 Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón         
1982 Laberinto de pasiones            
1983 Entre tinieblas      
1984 ¿Qué he hecho yo para merecer esto?         
1986 Matador         
1987 La ley del deseo            
1988 Mujeres al borde de un ataque de nervios      
1990 ¡Átame!      
1991 Tacones lejanos      
1993 Kika      
1995 La flor de mi secreto      
1997 Carne trémula      
1999 Todo sobre mi madre      
2002 Hable con ella      
2004 La mala educación      
2006 Volver      
2009 Los abrazos rotos      
2011 La piel que habito      
2013 Los amantes pasajeros      
2016 Julieta      
2019 Dolor y gloria      
2021 Madres paralelas      
2024 La habitación de al lado      

Nominacions i premis

modifica

Nota: s'esmenten tant les nominacions que ha rebut personalment Pedro Almodóvar en la seva faceta de guionista i director, com les nominacions a millor pel·lícula[5]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1989 Millor pel·lícula Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyadora
1989 Millor director Mujeres al borde de un ataque de nervios Candidat
1989 Millor guió original Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyador
1991 Millor pel·lícula ¡Átame! Candidata
1991 Millor director ¡Átame! Candidat
1991 Millor guió original ¡Átame! Candidat
1996 Millor director La flor de mi secreto Candidat
2000 Millor pel·lícula Todo sobre mi madre Guanyadora
2000 Millor director Todo sobre mi madre Guanyador
2000 Millor guió original Todo sobre mi madre Candidat
2003 Millor pel·lícula Hable con ella Candidata
2003 Millor director Hable con ella Candidat
2003 Millor guió original Hable con ella Candidat
2005 Millor pel·lícula La mala educación Candidata
2005 Millor director La mala educación Candidat
2007 Millor pel·lícula Volver Guanyadora
2007 Millor director Volver Guanyador
2007 Millor guió original Volver Candidat
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1989 Millor pel·lícula de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Candidata
1998 Millor pel·lícula de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador
2002 Millor director Hable con ella Candidat
2002 Millor guió original Hable con ella Guanyador
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1989 Millor pel·lícula de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Nominat
1998 Millor pel·lícula de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador
2002 Millor pel·lícula de parla no anglesa Hable con ella Guanyador
2007 Millor pel·lícula de parla no anglesa Volver Nominat
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Millor pel·lícula estrangera ¡Átame! Candidata
1992 Millor pel·lícula estrangera Tacones lejanos Guanyador
1999 César Honorífic
2000 Millor pel·lícula estrangera Todo sobre mi madre Guanyador
2003 Millor pel·lícula de la Unió Europea Hable con ella Guanyador
2005 Millor pel·lícula de la Unió Europea La mala educación Candidata
2007 Millor pel·lícula estrangera Volver Candidata
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 Millor pel·lícula de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Candidata
1999 Millor pel·lícula de parla no anglesa Carne trémula Candidata
2000 Millor direcció Todo sobre mi madre Guanyador
2000 Millor guió original Todo sobre mi madre Candidat
2000 Millor pel·lícula de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador
2003 Millor guió original Hable con ella Guanyador
2003 Millor pel·lícula de parla no anglesa Hable con ella Guanyador
2005 Millor pel·lícula de parla no anglesa Volver Candidata
2005 Millor pel·lícula de parla no anglesa La mala educación Candidata

Festivals de Cinema

modifica
Festival Internacional de Cinema de Berlín
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1990 Os d'Or ¡Átame! Candidata
Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Millor direcció Todo sobre mi madre Guanyador
2006 Palma d'Or Volver Candidata
2006 Millor guió Volver Guanyador
2006 Palma d'Or Todo sobre mi madre Candidata
Festival Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Osella al millor guió Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyador
2024 Lleó d'Or La habitación de al lado Guanyador

Referències

modifica
  1. «biografia de Pedro Almodóvar». imdb .
  2. «Ver una película de Almodóvar es como ir al museo: las referencias a obras de arte en sus escenas» (en castellà). Huffpost, 14-08-2016. [Consulta: 19 novembre 2019].
  3. «Video. Las referencias pictóricas en el cine de Pedro Almodóvar, un supercut» (en castellà). Enfilme, 18-07-2016. [Consulta: 19 novembre 2019].
  4. «Pedro Almodóvar». The New York Times.
  5. «Pedro Almodóvar». imdb .

Enllaços externs

modifica
  • Fundació Príncep d'Astúries, Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2006 Arxivat 2006-11-17 a Wayback Machine. (castellà)
  • Productora El Deseo Arxivat 2009-08-31 a Wayback Machine. (castellà)
  • Sánchez-Alarcón, M. I. (2008). El color del deseo que todo lo transforma: claves cinematográficas y matrices culturales en el cine de Pedro Almodóvar. Facultad de Ciencias de la Comunicación, Universidad de Málaga.