Paul Simonon
Paul Gustave Simonon (Thornton Heath, Croydon, Anglaterra, 15 de desembre de 1955) és un músic i artista anglès conegut sobretot per ser el baixista de The Clash. Més recentment ha format part del supergrup The Good, the Bad & the Queen i va tocar al disc Plastic Beach de 2010 de Gorillaz, on, apart d'Albarn va tornar a tocar amb en Mick Jones.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Paul Gustave Simonon  15 desembre 1955 (68 anys)Londres | ||
| Formació | Byam Shaw School of Art | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | baixista, cantant, guitarrista, pintor, cantautor, músic | ||
| Activitat | 1976 - | ||
| Membre de | The Clash (1976–1986) | ||
| Gènere | Pop i rock alternatiu | ||
| Instrument | Baix elèctric, guitarra, veu i baix | ||
| Segell discogràfic | Sony Music | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Pearl Harbour | ||
    
| |||
Inicis
modificaSimonon va néixer a Thornton Heath, Croydon, Surrey. El seu pare, Gustave, era artista aficionat i la seva mare, Elaine, era bibliotecària. Va créixer entre la zona de Brixton al sud de Londres i Ladbroke Grove a l'Oest, i va passar vora un any a Siena i Roma, a Itàlia amb la seva mare i el seu padrastre. Abans d'ajuntar-se amb the Clash, tenia previst de ser artista i va anar a la Byam Shaw School of Art, que llavors era a Campden St, Kensington.[1]
Carrera
modificaVa conèixer Mick Jones el 1976, i al cap de sis mesos es va formar the Clash quan s'hi va afegir Joe Strummer, amb Jones a la guitarra principal. Simonon s'aprenia els acords de memòria amb el que li deia en Jones a la primera època de The Clash i quan van gravar el primer disc encara no el sabia tocar. Es diu que el nom del grup se li va acudir a ell i era el principal responsable dels aspectes visuals com el vestuari i els fons d'escenari.[2][3] Simonon és el que surt a la portada del àlbum doble del grup London Calling: la foto que li va fer Pennie Smith destrossant el seu baix durant un concert de 1979 a Nova York; aquesta imatge s'ha convertit en una de les més icòniques de l'era punk.[1][4][5][6][7]
Simonon va tocar el baix a gairebé totes les cançons de Clash. Les gravacions on no el toca són: "The Magnificent Seven" i "Lightning Strikes (Not Once but Twice)" de Sandinista! (hi toca Norman Watt-Roy), "Rock the Casbah" de Combat Rock (hi toca Topper Headon), i 10 de les 12 cançons de Cut the Crap (hi toca Norman Watt-Roy). A Sandinista! el baix el tocaven Jones o Strummer, però algunes cançons (encara que potser no totes) les va tornar a gravar en Simonon quan va tornar a les sessions després de filmar Ladies and Gentlemen, The Fabulous Stains.[4][8] A més, quan tocaven "The Guns of Brixton" en directe, s'intercanviava l'instrument amb Joe Strummer, perquè li era més fàcil cantar mentre tocava la guitarra que no pas el baix.
La manera de tocar el baix amb contrapunt de Simonon, influïda pel reggae i l'ska el va diferenciar de la majoria dels altres baixistes punk de l'època per la seva complexitat i pel rol del baix dins del grup.[9]
Després de la dissolució de The Clash el 1986, Simonon va formar un grup anomenat Havana 3am. Van gravar un disc al Japó abans de separar-se. També va participar en una sessió amb Bob Dylan juntament amb Steve Jones dels Sex Pistols que va formar part de l'àlbum de Dylan Down in the Groove. A més, Simonon treballa d'artista plàstic – la seva primera passió abans de ser dels Clash. Ha fet algunes exposicions, i va dissenyar la portada del disc Tighten Up, Vol. 88 de Big Audio Dynamite, a més de la portada de la cançó "Herculean" de l'àlbum The Good, the Bad & the Queen, un projecte amb Damon Albarn on Simonon toca el baix. Paul va tornar a treballar amb Damon Albarn i Mick Jones a l'àlbum de Gorillaz Plastic Beach, i també va tocar el baix al grup en directe dels Gorillaz que va fer la gira de Plastic Beach, juntament amb el Mick Jones a la guitarra. El grup va ser el cap de cartell del festival de Coachella de 2010.
El 2011, Simonon va passar-se un temps al vaixell Esperanza de Greenpeace d'incògnit amb el nom de "Paul l'ajudant de cuina" per lluitar contra les perforacions de petroli a l'Àrtic, a Grenlàndia. Juntament amb altres activistes de Greenpeace va abordar il·legalment una de les perforadores de l'empresa Cairn; per aquesta acció es va passar dues setmanes en una presó de Grenlàndia. La seva identitat es va revelar als altres membres de la tripulació després del viatge, i juntament amb Damon Albarn i els altres membres de the Good, the Bad & the Queen van fer una actuació a Londres per celebrar el 40è aniversari de Greenpeace.[10]
Discografia
modificaAmb the Clash
modifica
- The Clash (1977)
- Give 'Em Enough Rope (1978)
- London Calling (1979)
- Sandinista! (1980)
- Combat Rock (1982)
- Cut the Crap (1985)
Amb Havana 3 am
modifica- Havana 3 am (1991)
Amb the Good, the Bad and the Queen
modifica- The Good, the Bad & the Queen (2007)
- Merrie Land (2018)
Amb Gorillaz
modifica- Plastic Beach (2010)
Simonon torna a tocar amb el guitarrista de Clash Mick Jones a la cançó que dona títol a l'àlbum. - The Fall (2010)
a "Aspen Forest"
Art
modificaExposicions en solitari seleccionades
modifica- From Hammersmith to Greenwich (2002)
- Paul Simonon Recent Paintings (2008)[11]
- Wot no Bike, ICA Nash and Brandon Rooms (2015). Per acompanyar l'exposició, va publicar una llibre d'edició limitada amb el mateix títol.[12] Hi surten 24 dels quadres, i inclou una introducció de David Lancaster, un escriptor especialitzat en motos clàssiques i cultura i una entrevista entre Simonon i Tim Marlow, director de Programes Artístics de la Royal Academy of Arts de Londres.
Exposicions en grup seleccionades
modifica- John Martin Gallery (1996)
- Eyes of a Child (1998)
- Crusaid Edinburgh Art Centre (1998)
- Art Tube Exhibition London Underground (2001)
- Notting Hill Arts Exhibition (2001)
- Colony Room Show (2001)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Don Letts; Joe Strummer, Mick Jones, Paul Simonon, Topper Headon, Terry Chimes, Rick Elgood, the Clash (2001). The Clash, Westway to the World (Documentary). New York, NY: Sony Music Entertainment; Dorismo; Uptown Films. Dura 3:50–4:50; 19:30–55:00. ISBN 0-7389-0082-6. OCLC 49798077.
- ↑ ; Presenter: Kurt Loder «MTV Rockumentary». . MTV Rockumentary (MTV). « » Arxivat 2001-03-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2001-03-03. [Consulta: 14 setembre 2019].
- ↑ «MTV Rockumentary Part 1». londonsburning.org. Arxivat de l'original el 3 de març 2001. [Consulta: 6 desembre 2007]. «Mick Jones: One of the names that we had before we had the Clash was the Weak Heartdrops from the Big Youth song. Another I think was the Psychotic Negatives, but now neither of those worked.
Paul Simonon: It really came to my head when I start reading the newspapers and a word that kept recurring was the word "clash", so I thought "the Clash, what about that," to the others. And they and Bernard they went for it.» - ↑ 4,0 4,1 Gilbert, Pat. Passion Is a Fashion: The Real Story of the Clash. 4th. Londres: Aurum Press, 2005. ISBN 1-84513-113-4. OCLC 61177239.
- ↑ Topping 2004, p.12.
- ↑ Green 2003, pp.195–196.
- ↑ Sweeting, Adam. "Death or Glory". Uncut. Octubre 2004. p.70.
- ↑ Deeth, John. «Turning Rebellion into Money: The Story of the Clash». jdeeth.home.mchsi.com. Arxivat de l'original el 24 de gener 2007. [Consulta: 18 febrer 2008].
- ↑ Prato, Greg. [http://www.allmusic.com/artist/p125460/biography Paul Simonon Biography]. AllMusic. Retrieved 24 February 2008.
- ↑ Fitzgerald, Brian. «Stories from the Rainbow Warrior: Jailhouse Rockstar». Greenpeace International. [Consulta: 14 novembre 2011].
- ↑ «Thomas Williams Fine Art». Thomas Williams Fine Art. [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ «Wot No Bike – Special Edition Book with Print». Paul Simonon. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2016. [Consulta: 26 juny 2016].
Bibliografia
modifica- Clash, The. The Clash: Strummer, Jones, Simonon, Headon. Londres: Atlantic Books, 1 octubre 2008. ISBN 1-84354-788-0. OCLC 236120343.
- Gilbert, Pat. Passion Is a Fashion: The Real Story of The Clash. 4th. Londres: Aurum Press, 2005. ISBN 1-84513-113-4. OCLC 61177239.
- Gray, Marcus. The Clash: Return of the Last Gang in Town. 5th revised. Londres: Helter Skelter, 2005. ISBN 1-905139-10-1. OCLC 60668626.
- Green, Johnny; Garry Barker. A Riot of Our Own: Night and Day with The Clash. 3rd. Londres: Orion, 2003. ISBN 0-7528-5843-2. OCLC 52990890.
- Gruen, Bob; Chris Salewicz. The Clash. 3rd. Londres: Omnibus, 2004. ISBN 1-903399-34-3. OCLC 69241279.
- Needs, Kris. Joe Strummer and the Legend of the Clash. Londres: Plexus, 25 gener 2005. ISBN 0-85965-348-X. OCLC 53155325.
- Topping, Keith. The Complete Clash. 2a edició. Richmond: Reynolds & Hearn, 2004. ISBN 1-903111-70-6. OCLC 63129186.
Enllaços externs
modifica
