Pau Ignasi de Dalmases i Ros

diplomàtic, historiador i erudit català (1670-1718)

Pau Ignasi de Dalmases i Ros (Barcelona, 1670 - Barcelona, 10 de juny de 1718)[1] fou un noble i erudit català. El 20 de març de 1710 fou nomenat com a primer marquès de Vilallonga per l'arxiduc Carles el pretendent.

Plantilla:Infotaula personaPau Ignasi de Dalmases i Ros
Biografia
Naixement1670 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1718 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Cavaller

Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, polític, arxiver, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsRamon de Dalmases i de Vilana Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era fill de Pau de Dalmases i Castells, un ric comerciant que va rebre el 1685 la senyoria de Vilallonga, i va fer construir la seva residència al carrer Montcada de Barcelona (vegeu Palau Dalmases). El 1688 va estudiar filosofia i arts. El 1690 es casà amb Maria de Vilana i de Cordelles-Giudice (vegeu Casa Cervelló-Giudice), i el 1692 fou nomenat cavaller per Carles II d'Espanya i viatjà per Castella i França, cosa que aprofità per a establir contactes amb intel·lectuals de l'època i per a formar una important biblioteca de manuscrits. El 1700 va crear amb catorze erudits més l'Acadèmia dels Desconfiats, de la qual fou arxiver perpetu.[2][3]

El 1701, Felip V el nomenà cronista del Principat de Catalunya, i el 1704 el Consell de Cent el comissionà a la Cort, però fou empresonat amb el seu cunyat, Josep Faust de Potau, marquès de Vallcabra, per sospitosos de ser austriacistes.[4] Aleshores es posà de part de l'arxiduc Carles d'Àustria i aquest el va nomenar marquès de Vilallonga el 1709. Poc després fou enviat com a ambaixador al Regne de la Gran Bretanya per a demanar suport a la causa dels catalans, tot i que la reina Anna d'Anglaterra havia signat el Tractat d'Utrecht. Però malgrat que el nou rei Jordi I d'Anglaterra semblava partidari de la seva causa, Barcelona va capitular davant Felip V el 1714. Aleshores marxà a París i demanà al nou rei de poder tornar a Catalunya. Un cop tornat, va dedicar-se a tasques acadèmiques fins a la seva mort. Va deixar nombrosa correspondència i una carta en català sobre sant Sever de Barcelona. La seva biblioteca restà en mans de la família Dalmases i el 1916 fou adquirida per la Biblioteca de Catalunya.

Torres i Amat en el seu «Diccionario crítico» cita una recopilació de les seves obres:[1]

  • Armas del Principado de Catalunya y de sus condes quatro barras vermejas en campo de oro; las quales precedieron y preceden a las reales de Aragón. Defendido y provado por don Pablo Ignacio de Dalmases y Ros que dedica a la Catholica Magestad del Rey Nro.Sr.Don Carlos 2º Emperador de dos mundos (1693)
  • Disertación histórica sobre la patria de Paulo Orosio (1702)
  • Historia de Cataluña, inacabada.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 193 [Consulta: 23 setembre 2013]. 
  2. Casas, Sònia «Les 5 causes de la derrota». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], 108, 9-2011, pàg. 46-47. ISSN: 1695-2014.
  3. Vides catalanes que han fet història. Barcelona: Edicions 62, 2020. ISBN 978-84-297-7884-7. 
  4. Oliva i Ricós, Benet. La generació de Feliu de la Penya: burgesia mercantil i Guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona. Edicions de la Universitat de Lleida, 2001, p. 158. ISBN 8484090922. 

Bibliografia complementària

modifica
  • Voltes i Bou, Pere. Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1962. 

Enllaços externs

modifica