Partit Llibertari
El Partit Llibertari (P-LIB), anteriorment anomenat Partit de la Llibertat Individual,[1] és un partit de pensament liberal llibertari d'àmbit espanyol presidit des de la seva fundació per Juan Pina.[2] El partit va ser fundat l'any 2009.[3]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | P-LIB | ||||
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | llibertarisme laissez faire anarcocapitalisme republicanisme | ||||
Alineació política | llibertarisme de dreta | ||||
Història | |||||
Creació | 2 juliol 2009 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Partit Europeu per a la Llibertat Individual Aliança Internacional de Partits Llibertaris | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | p-lib.es | ||||
S'han presentat a les Eleccions Europees de 2014[2] i a les Eleccions Municipals del 24 de maig de 2015,[4] a diverses províncies i municipis. A Barcelona, el seu cap de llista fou Victor Martín.[5] A Palma un dels seus impulsors i cap de llista a les municipals de 2015 fou Gabriel Le Senne Presedo.[6] Va participar el 2010 en la plataforma de Coordinadora Ciudadana, a Madrid, que reunia a diversos moviments de la dreta espanyola.[7]
Ideologia
modificaEl P-LIB defensa la llibertat en tots els àmbits, tant personal i social com econòmic, i rebutja la imposició moral a través de l'Estat. El seu programa electoral i les seves propostes de govern abracen idees i propostes polítiques en favor d'un Estat de Dret amb plena igualtat davant la llei, llibertat educativa en tots els àmbits (tant acadèmics com a la llar), separació de poders, despenalització i legalització d'algunes drogues, de la reducció del pes de l'Estat, d'impostos i de traves burocràtiques, entre moltes altres.[8] Estan fortament influïts per l'Escola Austríaca d'Economia, d'on són referents autors intel·lectuals, com Juan Ramón Rallo[9][10] d'entre els més mediàtics, i altres pensadors membres de l'Instituto Juan de Mariana, un think tank de pensament liberal. El partit també és membre observador de la Internacional Liberal.[11]
Bibliografia
modifica- ↑ González de Vega, Berta «'Liberad a María', lema del Partido de la Libertad para legalizar el cannabis». El Mundo, 23-05-2014 [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Villarino, Ángel «¿A quién puede votar un (verdadero) liberal?». El Confidencial, 23-05-2015 [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ Press, Europa. «El partit RISA, un 'yayopartido', una llista feminista i una altra llibertària, els altres candidats a les Corts», 09-10-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ Garcia Morera, Auri; Martín Matas, Mario «El P-LIB es presenta a les Eleccions Municipals de 2015». Ara, 10-05-2015 [Consulta: 11 març 2019].
- ↑ «Debat CUP i Partit Llibertari P-LIB a La Balança, de BOCA Ràdio». [Consulta: 28 juliol 2015].
- ↑ Manovel, Marina León. «"Las mujeres son más beligerantes porque carecen de pene": ¿Quién es Gabriel Le Senne, responsable de la cámara de Islas Baleares?» (en castellà), 20-06-2023. [Consulta: 29 juny 2023].
- ↑ Razquin Mangado, Adriana «Desbordamientos y viaje hacia la izquierda. Prehistoria del movimiento 15M: De #nolesvotes a Democracia Real Ya». Daimon, 64, 24-03-2015, pàg. 60-61. DOI: 10.6018/daimon/168721.
- ↑ «80 propuestas de gobierno del Partido Libertario P-LIB» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 28 juliol 2015].
- ↑ «Juan Ramón Rallo a VICE, sobre el liberalisme llibertari i el Partit Llibertari» (en castellà). [Consulta: 28 juliol 2015].
- ↑ NacióDigital. «Juan Ramón Rallo: «Si la Constitució impedeix el dret de secessió, s'ha de reformar» | NacióDigital». [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «El P-LIB s'incorpora a la Internacional Liberal, Vozpópuli» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 juliol 2015].