Píleu

Per a altres significats, vegeu «píleu (núvol)».

El pili o píleu en micologia és el nom tècnic que rep el capell o la part del capell dels cossos fructífers (especialment els ascocarps o basidiocarps) dels fongs que suporten la superfície que porta les espores, himeni. L'himeni pot consistir en làmines tubs o dents sota la superfície del pili. El píleu és característic dels ordres agaricals, boletals, alguns Polyporae, fongs dentats i alguns ascomicets. L'etimologia de pili prové del nom del capell, que en temps dels antics romans, es posaven els antics esclaus quan s'alliberaven.

Classificació

Els pili poden ser de diverses formes, i les formes poden canviar al llarg del desenvolupament i creixement del fong. La forma de pili més comú és la semiesfèrica o convexa. Els pili convexos solen continuar la seva expansió quan maduren, fins que adquireixen una forma totalment plana. Moltes espècies ben conegudes tenen un pili convex, com Agaricus bisporus, o diverses espècies dels gèneres Amanita i Boletus.

Alguns altres, com ara Macrolepiota procera, tenen diferents tipus de mamelló-forma de mama, per la qual cosa són anomenats umbonat o mamellons. Un umbo o mamelló és el sortint o protuberància obtusa que es forma al centre del barret d'alguns bolets. Alguns fongs, com ara Cantharellus cibarius, presenten una aparença d'embut o trompeta. En aquests casos, el pili és denominat embut o infundibuliforme.

A continuació hi ha unes il·lustracions que representen els diferents tipus de pili descrits en la literatura:

• 
  Campanulat (forma de campana)
• 
  Cònica
• 
  Convexa
• 
  Deprimida
• 
  Plana
• 
  Infundibuliforme (en forma d'embut)
• 
  De costat
• 
  Ovada
• 
  Umbilicada (forma de melic)
• 
  Umbonada (protrusionat)

Bibliografia

• Arora, D: "Mushrooms Demystified", Ten Speed Press, 1986