Organització del Tractat de Cooperació Amazònica
L'Organització del Tractat de Cooperació Amazònica (abreujat OTCA) és un organisme intergovernamental constituït per vuit països membres: Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Surinam i Veneçuela i és l'únic bloc sòcioambiental de països dedicat a l'Amazònia.[1]
(pt) Organição do Tratado de Cooperação Amazônica (es) Organización del Tratado de Cooperación Amazónica (nl) Organisatie van de Overeenkomst voor Amazonische Samenwerking (en) Amazon Cooperation Treaty Organization  | |||||
|
|||||
| Epònim | riu Amazones | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | ACTO, OTCA, OTCA i OOAS | ||||
| Tipus | organització internacional grup ecologista organització sense ànim de lucre | ||||
| Indústria | medi ambient | ||||
| Camp de treball | conservació de la natura | ||||
| Objectius | deforestation of the Amazon Rainforest (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1995 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Amèrica del Sud | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | otca.org | ||||
     
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
Història
modificaL'OTCA és instituïda com a conseqüència del Tractat de Cooperació Amazònica (TCA) signat el 3 de juliol de 1978. Els objectius del tractat són la preservació del medi ambient i l'ús racional dels recursos naturals de l'Amazònia. El 1995, els vuit països membres van decidir crear l'OTCA i el 2003 van establir a Brasília la Secretaria Permanent de l'OTCA per a enfortir i implementar els objectius del Tractat.[2][3]
L'OTCA té la convicció que l'Amazònia constitueix una reserva estratègica i que les seves particularitats la fan única i una de les més riques del planeta. Un dels objectius fonamentals de l'OTCA, és impulsar el desenvolupament harmònic de la Regió Amazònica, per mitjà de la coordinació, desenvolupament, promoció i execució de programes, projectes i activitats. Les àrees d'acció que els països han definit per a treballar, van íntimament lligades als tresors que l'Amazònia posseeix i la necessitat de conservar-los i procurar la seva gestió integral.[1][4]
Eixos de treball
modifica
Entre els seus principals eixos de treball es troben:[4][5]
- La protecció, conservació i gestió sostenible dels boscos i de la biodiversitat.
- La inclusió i participació dels pobles indígenes i comunitats tribals en la gestió dels seus recursos i en la protecció dels seus coneixements tradicionals.
- El maneig integrat i l'ús sostenible dels recursos hídrics com a recurs estratègic.
- Millorar la qualitat de vida de les poblacions amazòniques i promoure-hi accions inclusives que millorin la salut a la regió.
- Gestió del coneixement i intercanvi d'informació.
- Accions conjuntes per a fer front als impactes del canvi climàtic a la regió.
Per a aquest treball i execució conjunta d'accions, els països estan compromesos financerament, no obstant això, per poder ampliar i millorar l'abast de les seves actuacions, l'OTCA busca finançament amb aliats i socis estratègics, per a generar un impacte major amb efectes multiplicadors per als seus habitants i per a la naturalesa.[6]
L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, entre altres acords internacionals, són elements que s'integren en les accions definides com a part de l'estratègia en el treball de l'OTCA.[7]
Estats membres
modifica
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 Piedra-Calderón, Andrés Fernando. A organização do tratado de cooperação amazônica e a consolidação do processo de integração sul-americana (tesi) (en portuguès). Porto Alegre: Universidade Federal do Rio Grande do Sul, 2007. Arxivat 2023-08-07 a Wayback Machine.
- ↑ Chillitupa, Rodrigo. «Tratado de Cooperación Amazónica: ¿En qué consiste y cuál es la importancia del evento al que Dina Boluarte asistirá en Brasil?» (en castellà). Infobae, 04-08-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-12. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Pereira, Dylan J. «El sueño amazónico» (en castellà). El Universal, 08-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-12. [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Pio Zorzi, Rita Beatriz. La Organización del Tratado de Cooperación Amazónica (OTCA): Un análisis crítico de su funcionamiento (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2020. Arxivat 2023-08-12 a Wayback Machine.
- ↑ «2. El tratado de cooperación amazónica». A: Programas Binacionales de Cooperación Fronteriza - Un Modelo para el Desarrollo de la Amazonía (en castellà). Washington D.C.: Organització d'Estats Americans, 1993. Arxivat 2023-08-12 a Wayback Machine.
- ↑ Betancourt Vélez, Ricardo; Simmonds Pachón, Oscar «OTCA: el Amazonas en el horizonte de la política exterior colombiana» (en castellà). Papel Político, 18, 1, 2013, pàg. 343–365. Arxivat de l'original el 2023-08-12. ISSN: 0122-4409 [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑ Guevara López, Yoselina. «Declaración de Belém Do Pará: Una hoja de ruta para salvar la Amazonía» (en castellà). Diario Vea, 10-08-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-11. [Consulta: 12 agost 2023].