Orfeó Gracienc
L'Orfeó Gracienc és una entitat cultural fundada inicialment com a societat coral el primer dia del 1904 per Joan Balcells a la vila de Gràcia[1][2] (actualment un barri de Barcelona).
 Façana de l'Orfeó Gracienc (2018)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | cor |
| Història | |
| Creació | 1904 |
| Fundador | Joan Balcells i Garcia |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | http://www.orfeogracienc.cat/ |
      
| |
Localització geogràfica  | |
Història
modificaA causa del prestigi del seu fundador, el cor va participar en concerts d'artistes cèlebres com Enric Morera, Joan Lamote de Grignon i Pau Casals, qui la va incorporar als concerts de l'Orquestra Pau Casals des del 1925. El 1934, conjuntament amb l'orquestra i al Palau de la Música Catalana, va realitzar la primera audició a Espanya de la Simfonia dels Psalms d'Ígor Stravinski, sota la direcció del mateix Stravinsky. En Pere Jordà i Valls, conegut com a director de la Coral Violeta de Clavé, compositor, violinista i alumne d'Enric Morera, també va ser el seu director.[3]
Després de l'aturada d'activitats deguda a la guerra civil espanyola i als primers anys de dictadura franquista, el 1945 l'Orfeó Gràcienc va reprendre l'activitat musical sota la direcció d'Antoni Pérez i Simó. L'any 1950 presentà per primer cop a Barcelona el Messies de Haendel, el 1952 la Passió segons Sant Joan de Johann Sebastian Bach i el 1969 assolí renom internacional en participar en el XVII Concurs Polifònic Internacional d'Arezzo (Itàlia).
Paral·lelament, l'entitat va anar creixent amb la fundació de diversos cors: Coloraines (cor infantil), Tàndem (cor juvenil), Roig Korai (cor de noies), Veus amb Gràcia (cor no-professional), Veus de Tardor (cor sènior), així com d'altres seccions culturals, com STOG Teatre, l'Esbart Dansaire i l'Escola de Música.[4][5]
L'any 1988, el mestre Poire Vallvé i Cordomí es va fer càrrec de la direcció dels cors infantils i juvenils i el 1996 va ser nomenat director musical de l'Orfeó Gracienc.[6] El 2021, en ple procés de renovació de l'entitat, agafà el relleu l'equip format per Pablo Larraz com a director del cor principal i Laia Santanach com a directora artística de l'entitat.[7]
Fites i reconeixements
modificaL'Orfeó Gracienc ha enregistrat 28 discs i ha estat dirigit per mestres de gran prestigi, com Pau Casals, Igor Strawinsky, Heitor Villa-Lobos, Géorge Sebastian, Eduard Toldrà i Antoni Ros Marbà, entre altres.[8] Ha ofert nombrosos concerts a Barcelona, entre elles al Palau de la Música i al Gran Teatre del Liceu. També a la resta de Catalunya, Andorra, Mallorca, Menorca, Madrid, Saragossa, València, Alacant, en diferents ciutats franceses, a Itàlia, Àustria, Ciutat del Vaticà, Holanda, Liechtenstein i Alemanya.[9]
El 1986 l'entitat va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca cultural. I el 2006 va rebre Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'Orfeó Gracienc forma part del Col·lectiu d'Entitats Culturals Històriques de Gràcia (G6).
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «FUNDACIÓ ORFEÓ GRACIENC | Coordinadora Catalana de Fundacions», 02-01-2015. [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ CCMA. «Telenotícies - L'Orfeó Gracienc celebra 120 anys com un dels cors emblemàtics de Catalunya - 3Cat». [Consulta: 27 novembre 2024].
- ↑ Enciclopèdia Catalana, Pere Jordà i Valls
- ↑ «Seccions de l'Orfeó Gracienc» (en català). Orfeó Gracienc. [Consulta: 17 maig 2023].
- ↑ «Cors de l'Orfeó Gracienc» (en català). Orféo Gracienc. [Consulta: 17 abril 2023].
- ↑ «Orfeó Gracienc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pablo Larraz i Laia Santanach ens presenten la nova etapa que emprèn l'Orfeó Gracienc». ccma, 26-10-2021. [Consulta: 23 abril 2017].
- ↑ Història de l'Orfeó al web de l'Orfeó Gracienc
- ↑ «Antoni Pérez Simó, director del 'Orfeó Gracienc' durante medio siglo» (en castellà). El Mundo / EFE, 28-01-2005. [Consulta: 17 abril 2023].