Omega d'Hèrcules (ω Herculis) és un estel binari de magnitud aparent +4,57 a la constel·lació d'Hèrcules.[8] El nom del component principal és Cujam (que també és el nom tradicional del sistema); el seu nom prové del llatí Caiam, acusatiu de Caia, terme usat per Horaci per designar al garrot d'Hèrcules, assenyalat per aquest estel.[9]

Infotaula objecte astronòmicOmega d'Hèrcules
Tipusestrella variable, variable Alpha² Canum Venaticorum, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella binària, estrella doble i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2VpCrSr[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra76,316 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi3,3 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre4.590.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,58 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,14 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva10.052 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi13,1034 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−59,551 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)38,682 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar47,2 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5,9 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial3.200 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 25m 24.9547s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)14° 1' 59.7621''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,47[5] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada149 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
IRAS 16231+1408 (IRAS)
GSC 00971-01433 (GSC)
HD 148112 (Henry Draper Catalogue)
HIP 80463 (Catàleg Hipparcos)
HR 6117 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 102153 (Catàleg SAO)
BD+14 3049 (Bonner Durchmusterung)
ω Her (nomenclatura de Bayer)
ADS 10054 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
PLX 3732 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
CCDM J16254+1402AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 613 (FK5)
GC 22090 (Catàleg General de Boss)
GCRV 9449 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 80463 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 16208+1416 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
JP11 2742 (JP11)
N30 3679 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 437 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 132309 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2337 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
SRS 30613 (Southern Reference Star Catalog)
TD1 19172 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 971-1433-1 (Catàleg Tycho)
UBV 13909 (UBV)
ome Her (Catàleg General d'Estrelles Variables)
YZ 14 5730 (YZ)
PLX 3732.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
WDS J16254+1402AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
HGAM 652 (A catalogue of Hgamma measures)
Gaia DR1 4463697869362489728 (Gaia DR1)
WEB 13611 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 4463697873659897216 (Gaia Data Release 2)
24 Her (Nomenclatura de Flamsteed)
51 Ser (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 4463697873660957568 (Gaia DR3)
AG+14 1643 (AGK3U)
UBV M 21424 (UBV)
Renson 41850 (General catalogue of AP and AM stars)
uvby98 100148112 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) Modifica el valor a Wikidata

Situada a 235 anys llum de distància del sistema solar, Cujam és un estel blanc-blavós de tipus espectral B9p la temperatura superficial del qual és de 9.333 K. Amb una lluminositat 74 vegades major que la del Sol, la seva massa és de 2,6 masses solars i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 44 km/s.[10] Té una edat estimada de 425 milions d'anys i en aproximadament 80 milions d'anys començarà a evolucionar cap a un estel gegant, abandonant la seqüència principal.[11]

Cujam és un estel peculiar, és a dir, té un contingut metàl·lic anòmal almenys en les seves capes superficials. Alioth (ε Ursae Majoris) és la representant més coneguda d'aquesta classe. Com molts d'aquests estels, Kajam és una variable Alfa² Canum Venaticorum, amb una fluctuació en la seva lluentor de 0,08 magnituds al llarg d'un període de 2,951 dies.[12]

Referències

modifica
  1. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
  6. «A volume-limited survey of mCP stars within 100 pc - I. Fundamental parameters and chemical abundances» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 15-11-2018, pàg. 2300-2324. DOI: 10.1093/MNRAS/STY3105.
  7. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  8. Omega Herculis - Variable star (SIMBAD)
  9. Kajam (The Fixed Stars)
  10. Royer, F.; Grenier, S.; Baylac, M.-O.; Gómez, A. E.; Zorec, J. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i». Astronomy and Astrophysics, 393, 2002. pp. 897-911.
  11. Kochukhov, O.; Bagnulo, S. «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 763-775.
  12. Cujam Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)