Observatori de raigs X Chandra

L'observatori de raigs X Chandra és un satèl·lit artificial llançat per la NASA el 23 de juliol de 1999. Va ser anomenat així en honor del físic indi Subrahmanyan Chandrasekhar, un dels fundadors de l'astrofísica; Chandrasekhar va determinar la massa límit en què les nanes blanques es converteixen en una estrella de neutrons. A més, Chandra significa 'Lluna' en sànscrit.

Infotaula vol espacialObservatori de raigs X Chandra
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióobservatori espacial Modifica el valor a Wikidata
OperadorObservatori Astrofísic Smithsonian
   Centre de Vol Espacial Marshall Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1999-040B Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT25867 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantTRW Inc
Kodak
Ball Aerospace & Technologies Modifica el valor a Wikidata
Massa
5.864,9 kg

4.789,9 kg

976,6 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions4,3 (amplada) × 19,5 (amplada) × 13,8 (longitud) m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data23 juliol 1999
Llocplataforma 39B, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamenttransbordador espacial Modifica el valor a Wikidata
Telescopi principal
Tipustelescopi Wolter
Distància focal10 m Modifica el valor a Wikidata
Àrea de recol·lecció0,04 m
Longituds d'ona0,12–12 nm (Radiació X)
Instruments
HRC
ACIS (en) Tradueix
HETGS (en) Tradueix
LETGS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata


X: chandraxray Modifica el valor a Wikidata

L'observatori Chandra és el tercer dels grans observatoris de la NASA. El primer va ser el telescopi espacial Hubble, el segon va ser l'observatori de raigs gamma Compton, llançat el 1991, i l'últim va ser el telescopi espacial Spitzer. Abans del llançament, l'observatori Chandra era conegut com a AXAF, per les sigles en anglès Advanced X-ray Astronomical Facility.

Com l'atmosfera terrestre absorbeix la majoria dels raigs X, els telescopis convencionals no poden detectar-los i per al seu estudi es fa necessari un telescopi espacial. El 1976, Riccardo Giacconi i Harvey Tananbaum van proposar a la NASA la idea de construir l'observatori Chandra, i començaren els treballs preliminars en el Marshall Space Flight Center. Mentrestant, el 1978, la NASA va llançar a l'espai el primer telescopi espacial de raigs X, l'Einstein (HEAO-2).

Malgrat això, el projecte Chandra va continuar endavant durant els anys 80 i 90; finalment, el 1992 es va redissenyar la nau per reduir costos. Es van eliminar quatre dels vint miralls que s'havien programat d'incorporar, i se li va calcular una òrbita el·líptica amb què assoliria la tercera part de la distància a la Lluna. Això va eliminar la possibilitat de ser reparat pel transbordador espacial, però col·locava l'observatori fora de la influència dels cinturons de radiació de la Terra durant la major part de la seva òrbita.

Va ser llançat pel transbordador espacial Columbia (STS-93), i era la càrrega més pesant que havia posat mai en òrbita la llançadora.

Capacitat i instrumental

modifica

El Chandra pot captar els raigs X de l'univers amb una resolució angular de 0,5 segons d'arc, mil vegades més que el primer telescopi orbital de raigs X. Està dotat dels instruments següents:

  • Advanced CCD Imaging Spectrometer (ACIS)
  • High Resolution Camera (HRC)
  • High Energy Transmission Grating Spectrometer (HETGS)
  • Low Energy Transmission Grating Spectrometer (LETGS)