Nicolau Cotoner i d'Olesa
Nicolau Cotoner i d'Olesa (Palma, 1608 - Malta, 1680) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta, entre 1663 i 1680.
| |||
| Nom original | (es) Nicolás Cotoner y de Oleza  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1608 Palma (Corona d'Aragó) | ||
| Mort | 29 abril 1680 (71/72 anys) Illa de Malta | ||
| Sepultura | Cocatedral de Sant Joan església de Sant Jaume (cor) | ||
| 61è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem Orde de Sant Joan de Jerusalem | |||
| 1663 – 1680 ← Rafel Cotoner i d'Olesa – Gregorio Carafa → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monjo guerrer, frare hospitaler | ||
| Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem | ||
| Família | |||
| Família | Casa de Cotoner | ||
| Germans | Rafel Cotoner i d'Olesa | ||
 | |||
Era fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de na Joana d'Olesa, i alhora era germà de l'anterior Mestre. Va ingressar a l'orde el 1625 i va anar a fer el noviciat a Malta al costat del seu germà Rafael. El 1644 fou nomenat castellà de Malta i el 1645 batlle de Negropont. El 1660 va succeir el seu germà primer a la batllia de Mallorca i el 1663 en el càrrec de Gran Mestre. En el seu mestratge va fer construir unes defenses per a la població civil a Malta, anomenada la Cotonera,[1] ja que Venècia i el Turc havien firmat la pau i temia represàlies d'aquests últims. Es va dedicar a l'estratègia i a la diplomàcia i així l'Orde va créixer en prestigi a diferents estats europeus, com França o la Gran Bretanya. El 1674 va fundar una escola d'anatomia annexa a la Infermeria de l'Orde que el seu germà havia fet ampliar i aquest mateix any va redactar en italià les constitucions i estatuts de l'Orde.[2][3]
Referències
modifica
- ↑ Roca, Francesc. «95: Nicolau Cotoner, cap d’estat de Malta». Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ «Nicolau Cotoner i d'Olesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nicolau Cotoner y d'Olesa» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 febrer 2024].
Bibliografia
modifica- Oliver i Moragues, M. Sobirà Orde de Malta. El front balear a la Mediterrània. Els Grans Mestres Mallorquins, 2000, p. 67-92.
| Precedit per: Rafael Cotoner |
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem 1663-1680 |
Succeït per: Gregorio Carafa |