La nepouïta és un mineral de la classe dels silicats aue pertany a l'anomenat subgrup de la serpentina. Va ser descoberta l'any 1906 a una mina de la localitat de Népoui de la comuna de Nouméa, a l'arxipèlag de Nova Caledònia (França), sent nomenada així pel nom d'aquesta localitat. També se la coneix com a genthita.

Infotaula de mineralNepouïta
Fórmula químicaNiSiO₅(OH)₄
EpònimNépoui (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusNépoui (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CategoriaMinerals fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.ED.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.ED.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.10b Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lí Ortoròmbic, piramidal
Hàbit cristal·líEscates micàcies pseudohexagonals; també massiu
ColorVerd pàl·lid, verd fosc intens
ExfoliacióBona
Duresa2-2,5 ( Mohs)
LluïssorVitri perlat
Color de la ratllaBlanca verdosa
Densitat2,85
PleocroismeVerd groc
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolNpo Modifica el valor a Wikidata

Característiques químiques

modifica

Químicament és un fil·losilicat, amb anells tetraedres i octàedres de sílice intercalats amb capes de caolinita, amb catió de níquel, hidroxilat. Molt semblant a altres minerals del grup de la serpentina al qual pertany. És dimorf amb el mineral pecoraïta (Ni₃Si₂O₅(OH)₄), d'igual fórmula química però que cristal·litza en un altre sistema.

Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral lizardita (Mg₃Si₂O₅(OH)₄), en la qual la substitució gradual del níquel per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses petites quantitats de magnesi.

Formació i jaciments

modifica

Apareix en jaciments de roques ultramàfiques de tipus laterita enriquits en níquel, per alteració secundària d'aquestes roques.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: serpentina, clorita, silicats de níquel hidratats, òxids de ferro.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[1]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica