Moisès de Khoren

historiador armeni

Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al segle v. Va néixercap al 410, devia morir al voltant del 490.

Plantilla:Infotaula personaMoisès de Khoren
Imatge
Nom original(hy) Մովսէս Խորենացի Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 410 Modifica el valor a Wikidata
Harman (Regne d'Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Mort490 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Armènia persa (Imperi Sassànida) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, historiografia i història d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, filòleg, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle V Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMesrop Maixtotx Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
FestivitatHoly Translators (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansMambre Vertsanogh Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 669ecd78-1b18-40dc-a8de-c11d76a03ba3 Discogs: 4320163 Modifica el valor a Wikidata

Va ser, segons la tradició i alguns especialistes, poeta, historiador sobre el segle v, escriptor d'himnes i gramàtic. Alguns especialistes, basant-se en la seva obra, creuen, però, que hauria viscut en un període posterior, entre els segles VII i IX. Les seves dates biogràfiques són encara objecte d'una polèmica oberta.

No se sap on era Khoren, el seu lloc de naixença, però s'ha posat que podria ser a la regió de Taron. A la seva obra es presenta com a deixeble de Mesrop d'Armènia i de Sant Sahak, i diu que va anar a estudiar a l'estranger. Va visitar Edessa i Palestina abans d'instal·lar-se a Alexandria. Després va visitar Roma, Atenes i Constantinoble abans de tornar a Armènia cap a l'any 440. Amb més de seixanta anys, va ser anomenat bisbe. Al final de la seva vida va escriure l'obra més important i va morir cap a l'any 490.

La seva obra principal, Història d'Armènia, es diferencia dels escrits d'altres historiadors armenis contemporanis o anteriors perquè incorpora les tradicions orals de l'Armènia pagana i rastreja la història del país des dels seus orígens fins al segle V. A Moisès se li ha atorgat el títol de "pare de la història armènia". Aquesta Història conté notícies posteriors a la data suposada de la seva mort, i per això es creu de devia viure en una època posterior a la que en principi s'havia establert.[1]

Referències

modifica
  1. Hacikyan, Agop J. The heritage of Armenian literature. Volume II, From the sixth to the eighteenth century. Detroit: Wayne State University Press, 2002, p. 305-306, 309. ISBN 9780814330234. 

Bibliografia

modifica