Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC. En el seu temps es va produir la gran expansió dels parts.
  | |
| Nom original | (el) Mιθριδάτης |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 195 aC |
| Mort | 132 aC (62/63 anys) |
List of Parthian kings (en)  | |
| 171 aC – 138 aC ← Fraates I de Pàrtia – Fraates II de Pàrtia → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Arsàcides |
| Cònjuge | Rinnu |
| Fills | Rodoguna de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia |
| Pare | Priapaci de Pàrtia |
| Germans | Artaban II de Pàrtia Fraates I de Pàrtia |
A la mort del rei Fraates I el 173 aC el seu germà Mitridates I el va succeir. Entre el 163 i el 155 aC va envair els dominis d'Eucràtides I de Bactriana, molt debilitat com a resultat de les seves guerres contra els veïns de Sogdiana, Drangiana i el Regne Indogrec,[1] i es va apoderar de la part occidental de Bactriàna, amb Alexandria d'Ària.[2]
Mitridates va envair Mèdia menys la conca de l'Indus i el Kabulistan i va ocupar Ecbàtana el 148 o el 147 aC després que la regió es tornés inestable després que Demetri I Soter reprimís la rebel·lió de Timarc el 160 aC,[3] i Mitrídates va nomenar el seu germà Bagasis com a governador.[4] Aquesta victòria va ser seguida per la conquesta d'Atropatene.[5] L'any 141 aC la frontera ja era al Tigris i Eufrates i Mitridates va capturar Babilònia, va fer encunyar monedes a Selèucia del Tigris i va celebrar una cerimònia oficial d'investidura.[3] Va introduir una desfilada del festival d'Any Nou a Babel, per la qual una estàtua de l'antic déu mesopotàmic Marduk va ser duta en processó des d'Esagila agafant les mans de la deessa Ishtar.[6] Amb Mesopotàmia en mans dels Parts s'hi va traslladar el centre administratiu de l'imperi en comptes de l'est de l'Iran.[7] Mitridates es va retirar a Hircània, mentre les seves forces van sotmetre Elimaida i Caracene i ocupaven Susiana.[3] En aquest moment, l'autoritat part s'estenia a l'est fins a l'Indus.[8]
Mitridates I va establir residències reials a Selèucia del Tigris, Ecbàtana, Ctesifont i Mithradatkert, on es van construir les tombes dels reis arsàcides.[9] Ecbàtana, que havia servit com a capital dels medes i com a capital d'estiu de l'Imperi aquemènida[10] es va convertir en la principal residència estival de la reialesa arsàcida. Els selèucides no van poder contraatacar immediatament ja que Diòdot Trifó es va revoltar a Antioquia l'any 142 aC.[11] Cap al 140 aC Mitridates es va veure obligat a marxar cap a l'est per contenir una invasió dels saces[12] i Demetri II Nicàtor va recuperar Babel i mantenir el territori de la Caracene, però l'any següent els parts van recuperar Babel i van arribar a Dura Europos. Demetri II fou apressat en les lluites i fou tractat amb gran correcció i es va casar amb la princesa Rodoguna de Pàrtia.[13] Vers aquest any van fundar Ctesifont. En aquest moment, vers 139 aC, Judea el territori dels jueus i Osroene es van independitzar dels selèucides.
Al voltant del mateix període, Mitridates I va conquerir la regió del sud-oest iranià de Pèrsis i va instal·lar Wadfradad II com a frataraka, a qui va concedir més autonomia, molt probablement en un esforç per mantenir relacions saludables amb Persis, ja que l'Imperi Part estava en conflicte constant amb els saces, selèucides i els mesenis de Caracene.[14]
Vers el 136 aC va morir i el va succeir el seu fill Fraates II.
Referències
modifica- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum (en anglès), p. XLI [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Olbrycht, 2010, p. 229-245.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Curtis, Vesta Sarkhosh. «The Iranian Revival in the Parthian Period». A: Vesta Sarkhosh Curtis, Sarah Stewart. The Age of the Parthians: The Ideas of Iran, vol. 2 (en anglès). London & New York: I.B. Tauris & Co Ltd., 2007, p. 10-11. ISBN 978-1-84511-406-0.
- ↑ Shayegan, 2011, p. 72-74.
- ↑ Olbrycht, 2010, p. 239-240.
- ↑ Shayegan, 2011, p. 67.
- ↑ Canepa, Matthew P. «The Rise of the Arsacids and a New Iranian Topography of Power». A: The Iranian Expanse: Transforming Royal Identity through Architecture, Landscape, and the Built Environment, 550 BCE–642 CE. (en anglès). University of California Press, 2018, p. 70. ISBN 9780520964365.
- ↑ Garthwaite, 2005, p. 76.
- ↑ Brosius, Maria. The Persians: An Introduction (en anglès). London & New York: Routledge, 2006, p. 103, 110–113. ISBN 0-415-32089-5.
- ↑ Garthwaite, 2005, p. 77.
- ↑ Bivar, A.D.H.. «The Political History of Iran under the Arsacids». A: Yarshater, Ehsan. The Cambridge History of Iran. Vol. 3(1): The Seleucid, Parthian and Sasanian Periods. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 34. ISBN 0-521-20092-X.
- ↑ Schippmann, K. «Arsacids ii. The Arsacid dynasty». A: Encyclopaedia Iranica (en anglès). Vol. II, Fasc. 5, 1986, p. 525-536.
- ↑ Assar, G.R. Farhad. A Revised Parthian Chronology of the Period 165-91 BC (en anglès). Electrum, 2006, p. 88-112.
- ↑ Shayegan, 2011, p. 78.
Bibliografia
modifica- Garthwaite, Gene Ralph. The Persians (en anglès). Oxford & Carlton: Blackwell Publishing, 2005. ISBN 1-55786-860-3.
- Olbrycht, Marek Jan. «Mithradates I of Parthia and His Conquests up to 141 B.C.». A: Hortus Historiae. Studies in Honour of Professor Jozef Wolski on the 100th Anniversary of His Birthday (en anglès). Towarzystwo Wydawnicze Historia Iagellonica, 2010.
- Shayegan, M. Rahim. Arsacids and Sasanians: Political Ideology in Post-Hellenistic and Late Antique Persia (en anglès). Cambridge University Press, 2011. ISBN 9780521766418.
