Viquipèdia

Microxarxa

xarxa elèctrica local i descentralitzat, independent o no de la xarxa general

Una microxarxa és un grup local de fonts d'electricitat de generació descentralitzada. Segons el cas, pot funcionar en mode insular o connectada i sincronitzada amb la xarxa sincronitzada de transport i distribució de corrent.[1][2] Podria ser l'inici d'un canvi de model de subministrament d'energia: del model de poques centrals elèctrics centralitzat a una teranyina de microxarxes, amb una reducció del cost del transport i del risc d'avaria major.[3]

Fins fa poc, les microxarxes servien sobretot per tenir solucions de recanvi per a instal·lacions vitals: hospitals, magatzems refrigerats, serveis de securitat… en cas d'interrupció o d'avaria a la macroxarxa, més sovint amb generador amb combustible fòssil com el dièsel. L'augment de la producció descentralitzada d'energia renovable obre perspectives noves per la creació de xarxes locals. És a més una solució per proveir d'electricitat poblacions aïllades de manera autònoma.[4][5] A més, el cost de la producció local prop del lloc de consum baixa cada dia i sovint pot ser inferior al preu de la llum distribuïda.[6] Ara la revolució digital, la intel·ligència artificial i la millora qualitat i capacitat dels sistemes d'emmagatzematge es fan possible de subministrar un corrent estable a un preu assequible mitjançant una xarxa intel·ligent, cosa que abans només era possible amb grans instal·lacions centralitzades, propietat de les grans companyies energètiques.[7] Per instal·lacions vitals, es fan servir cada dia més sistemes híbrids (renovable/dièsel) i intel·ligents per tal de millorar-ne l'estabilitat, la continuat i l'eficiència.[8]

Com que els consumidors participen en el cost de la macroxarxa de distribució, a molts països les microxarxes altres que per a l'autoconsum, són prohibides o sotmesos a restriccions dràstiques, segons els uns per garantir la qualitat de la xarxa general i l'estabilitat del subministrament per a tots, segons els altres una protecció amagada del monopoli de fet de les grans elèctriques.[9] L'octubre 2018 el govern de Valònia va ser un dels primers per canviar la llei i possibilitar microxarxes col·lectius. Aquest canvi haurà de permetre, per exemple, a un consorci de llogaters d'explotar junts una instal·lació fotovoltaïca, a uns empresaris a un polígon industrial de connectar els seus generadors o a una immobiliària de construir un barri amb energia renovable local.[10] Una microxarxa compartida entre alguns actors de proximitat és més eficient i costa menys que una instal·lació d'autoconsum individual.[10] L'abril 2019, l'Estat espanyol també va adaptar les regles per a les microxarxes[11] i va introduir en la llei el concepte i les regles d'«autoconsum col·lectiu».[12]

Projectes destacats

modifica
  • Illa solar de Shioashiya (Hioashiya Solar Shima - 2017) a proximitat de Kobe al Japó: un conjunt energèticament autosuficient de cent disset habitatges connectats en una microxarxa.[13]
  • Microxarxa experimental a l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (2012)[3]
  • Vallfogona del Ripollès (2014): instal·lació experimental en medi rural amb una microxarxa que integra energia solar, eòlica, hidràulica i biomassa i fa servir la xarxa elèctrica per a la transmissió de dades i la telefonia.[14][15]

Referències

modifica
  1. ↑ Moise, Yves Emmanuel «L'installation des réseaux autonomes, une alternative pour l'augmentation électrique» (en francès). Le Nouvelliste, 11-07-2018.
  2. ↑ «Microxarxa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Un consorci d'empreses i centres tecnològics catalans posa en marxa una microxarxa elèctrica». Jornal, 13-01-2012.
  4. ↑ «Optimització de sistemes d'electrificació rural amb energies renovables i microxarxes». Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2018].
  5. ↑ López-González, A.; Domenech, B.; Gómez-Hernández, D.; Ferrer-Martí, L. «Renewable microgrid projects for autonomous small-scale electrification in Andean countries» (en anglès). Renewable and Sustainable Energy Reviews, 79, 11-2017, pàg. 1255–1265. DOI: 10.1016/j.rser.2017.05.203.
  6. ↑ Ernst, Damien. «Microgrids» (en anglès). Universitat de Lieja. Arxivat de l'original el 2018-10-29. [Consulta: 29 octubre 2018].
  7. ↑ Lemieux, Danny «Consommer plus vert grâce à l'intelligence artificielle» (en francès). Radio Canada, 09-05-2018.
  8. ↑ García i Martínez, 2018, p. 11.
  9. ↑ Sabaté Ibarz, Xavier «Monopoli elèctric o indústria». Més Tarragona, 21-06-2016.
  10. ↑ 10,0 10,1 Scharf, Christine «Les microréseaux bientôt autorisés en Wallonie». L'Écho, 26-10-2018, pàg. 6.
  11. ↑ «Es completa la Llei d’Autoconsum». Azimut 360, 2019. Arxivat de l'original el 2021-01-17. [Consulta: 22 febrer 2021].
  12. ↑ «Real Decreto 244/2019, de 5 de abril, por el que se regulan las condiciones administrativas, técnicas y económicas del autoconsumo de energía eléctrica» (en castellà). BOE, 5089, 06-04-2019, pàg. 35674 a 35719 [Consulta: 22 febrer 2021].
  13. ↑ Martínez Jaume, Alfonso. «Microxarxes per a barris energèticament autònoms.». Departament de Territori i Sostenibilitat, 31-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-23. [Consulta: 22 febrer 2021].
  14. ↑ Gual, Xavier «De consumidors energètics a coproductors». Ara, 17-06-2015.
  15. ↑ «Un consorci europeu escull Vallfogona com a territori pilot d'una microxarxa intel·ligent per a la gestió de l'electricitat». El Ripollès digital. Premsa Comarcal, 14-05-2014. [Consulta: 22 febrer 2021].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Web de notícies, centrat en el món anglosaxó: «Microgrid Knowledge» (en anglès). [Consulta: 22 febrer 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Microxarxa&oldid=32573330»