Menta boscana

La menta boscana (Mentha longifolia, del grec míntha -menta-, i del llatí longifolia -de fulles llargues-) és una planta autòctona d'Europa, Àsia central i occidental i els extrems sud i nord d'Àfrica (no la zona tropical). La seua forta aroma és causada per una essència constituïda fonamentalment per mentol.

Menta boscana

Mentha longifolia
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	164306
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Lamiaceae
Tribu	Mentheae
Gènere	Mentha
Espècie	Mentha longifolia (L.) Huds.
Nomenclatura
Basiònim	Mentha spicata var. longifolia

Morfologia

És una herba perenne, grisenca, erecta, de tiges piloses, de 30 cm a 1 m d'alçària, d'olor suau i molt agradable. Les fulles són sèssils, de 5 a 10 cm de llargada, lanceolades, agudes, amb el marge serrat, tomentoses i blanquinoses pel revers. Les flors són bilabiades, blanquinoses, reunides en inflorescències en forma d'espiga al capdamunt de les tiges. La floració s'esdevé entre juliol i novembre.

En aquest gènere són freqüents els híbrids, sovint conreats per extreure'n l'essència de menta d'ús en medicina i a la indústria alimentària. El més corrent és Mentha piperita, un híbrid entre la menta de bou (Mentha spicata) i la Menta d'aigua (Mentha aquatica).

Localització

Als herbassars humits i a les jonqueres de la muntanya mitjana i de l'estatge subalpí. Penetra al País Valencià, on és prou rara. Manca a les Illes Balears.

Recol·lecció

Les fulles i els brots tendres es cullen abans que la planta floreixi, cap al final de maig. Es conserven bé després d'haver-les assecat a l'ombra, en un lloc airejat.

Ús gastronòmic

Té una gran varietat de possibilitats culinàries. Crua, afegint-la a les amanides fresques en petites quantitats, o bé com a condiment, tant en plats dolços com salats. També es posa als estofats de faves, de cargols de terra, de pèsols, de patates i a les salses que acompanyen rostits de porc o de xai.

Es pot prendre en forma d'infusions calentes o fredes. És un bon additiu per a les begudes estiuenques. Els àrabs l'afegeixen fresca a les infusions de te verd: en resulta un excel·lent calmant de la set.

Bibliografia

• Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 114.

Enllaços externs

• Informació sobre la menta boscana. (anglès)