Memòries d'Adrià

novel·la de Marguerite Yourcenar

Memòries d'Adrià (en francès Mémoires d'Hadrien) és una novel·la de l'escriptora franco-belga Marguerite Yourcenar, que narra en primera persona la vida i mort de l'emperador Adrià.[1][2][3]

Infotaula de llibreMemòries d'Adrià
(fr) Mémoires d'Hadrien Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorMarguerite Yourcenar Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança, 1951 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
TemaHadrià Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la històrica, novel·la epistolar i novel·la filosòfica Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Lloc de la narracióantiga Roma Modifica el valor a Wikidata

Proposta

modifica

Escrita entre desembre del 1948 i desembre del 1950, en un principi fou editada per entregues a la revista francesa La Table Ronde. Al número de juliol, el 43, se n'hi publicà la primera part (Animula vagula blandula) a les pàgines 71-84; Varius multiplex multiformis sortí al número 44, corresponent al mes d'agost, i a les pàgines 94-118, i la tercera entrega, Tellus stabilita, fou publicada el mes següent, al número 45 i a les pàgines 36-59; en tots els casos amb la signatura M.A. Atesa la bona acollida que rebé l'edició per entregues, la novel·la completa fou publicada també a França per l'editorial Plon, i es posà a la venda el 5 de desembre del 1951.

Yourcenar va pensar per primera vegada en la idea del llibre entre 1924 i 1929. Després va treballar en diversos esborranys de manera intermitent entre 1934 i 1937. La idea d'escriure el llibre des del punt de vista d'un Adrià moribund se li va ocórrer després de llegir una frase en un esborrany de 1937 que afirmava: "Començo a discernir el perfil de la meva mort".[4]

No va reprendre el treball en el llibre de debò fins al desembre de 1948, ja que vivia entre Hartford, Connecticut i Nova York. Afirma que si bé va basar el seu relat d'Adrià en les dues fonts més principals, Historia Augusta[5] i Historia Romana de Cassi Dió, el seu objectiu era reinterpretar el passat però també esforçar-se per l'autenticitat històrica.[4]

Referències

modifica
  1. Nast, Condé. «Becoming the Emperor» (en anglès americà). newyorker.com, 07-02-2005. [Consulta: 19 novembre 2022].
  2. Valembois Verbiest, Víctor «Margarita Yourcenar: lectura global-universal de sus memorias de Adriano». Revista Espiga, 4, 8, 2003, pàg. 43–54. ISSN: 1409-4002.
  3. Espinosa Rubio, Luciano «Memorias de Adriano: un modelo de excelencia». Isegoría: Revista de filosofía moral y política, 35, 2006, pàg. 265–281. ISSN: 1130-2097.
  4. 4,0 4,1 Winkler, Martin M. The Fall of the Roman Empire: Film and History (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-12-18, p. 94. ISBN 978-1-118-58981-6. 
  5. López Calahorro, Inmaculada «La Historia Augusta y El otoño del patriarca de Gabriel García Márquez». Minerva: Revista de filología clásica, 30, 2017, pàg. 317–339. ISSN: 0213-9634.