Martí Zuviria
Martín de Zubiría y Olano (conegut popularment com a Martí Zuviria)[nota 1] (s. XVII, Lizarra[1] - segle xviii, Viena?) fou un militar navarrès partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió espanyola.[2] Tot i no tenir cap mena de formació en enginyeria militar, ni tampoc ser català, el 2012 l'escriptor Albert Sánchez Piñol es va basar en la seva persona per a escriure una novel·la de ficció històrica basada en el setge de Barcelona anomenada Victus, de la qual feu una continuació el 2015 anomenada Vae Victus.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Estella (Navarra) |
| Mort | segle XVIII Viena (Àustria), presumiblement |
| Activitat | |
| Activitat | 1705 - 1714 |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Ajudant Reial |
| Conflicte | Guerra de Successió Espanyola |
Biografia
modificaEra fill de Martín de Zubiría i de Magdalena de Olano. El 1705 es va adherir a Carles d'Àustria i va ser nomenat capità del regiment d'infanteria del comte d'Ahumada. El 1706 va ser nomenat governador de Martorell i després va ascendir a sergent major del regiment del comte de Galway, desbandat després de la batalla d'Almansa. El 1708 va obtenir patent d'ajudant reial i va servir als generals marquès de Villalibre, comte de Corzana i al comte d'Elda. El 1711 fou ascendit a tinent coronel de cavalleria i aquell mateix any es casà a Barcelona amb Maria Rafael Figueres, filla del pagès Josep Figueres i de Teresa Avinyó. Com a testimonis, actuaren el capità de cavalleria navarrès Pedro Morraz i el també capità de cavalleria Pere Montaner.
A finals d'aquell any 1711, el tinent general Antonio de Villarroel fou alliberat per les tropes borbòniques en un intercanvi de presoners. El 10 de juliol del 1713, després que la Junta de Braços de Catalunya proclamés unilateralment la continuació de la guerra contra Felip V i contra França, es feu petició a Villarroel perquè acceptés el comandament de l'exèrcit de Catalunya. Aquest ho acceptà i, el 13 de juliol, nomenà els seus ajudants reials, que foren Juan Calvería, Diego Mier, Diego Sánchez i el mateix Martín de Zubiría. Aquest tingué un notable servei durant el setge de Barcelona (1713-1714) i caigué ferit l'11 de setembre del 1714. Va restar dos anys pres i fou alliberat el 1716, passant a Roma i després a Viena, on residia el 1725 cobrant pensió de Carles d'Àustria.
Notes
modifica- ↑ En la documentació de l'època la grafia del seu nom i cognom presenta una gran variabilitat en funció de la font, essent escrit tant en català com en castellà: Martín de Zubiría y Olano, Martín de Zubería y Olano, Martín Suviria, Martín Zubiría, Martí Subiries, Martí Zuviria, Martín Subiria, etc.
Referències
modifica- ↑ Garcia Espuche, Albert. «Martín de Zubiria: el català que no ho era». A: Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714. Empúries, 2014. ISBN 9788471401816.
- ↑ Alcoberro i Pericay, Agustí; L'Exili Austriacista (1713-1747) vol. II, pàg 109; «Lista general de todos los que tiene diario»
« Los siguientes gozan diario de thenientes coroneles, que es de 30 florines al mes. Don Martín de Zubería y Olano es navarro. Sigue a S.M.C.C desde el año 1705, que fue capitán del regimiento Ahumada, el año 1706 governador de Martorell. Después passó a capitán y sargento mayor del regimiento de Galloway. En el año 1708 obtuvo real patente de ayudante real, y sirvió de tal a los generales Villalibre, Corsana, y Elda, y Villarroel. En el año 1711 se le dio real patente de theniente coronel de cavallería. Sirvió en la última defensa de Barcelona. Estuvo después dos años preso, y en el de 1716 pasó a Roma, y de allí aquí [Viena] donde oy [1725] se halla. »
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Martín de Zubiría y Olano Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine. a 11setembre1714.org