Marcelino Camacho Abad

Marcelino Camacho Abad (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, Sòria, 21 de gener de 1918 - Madrid, 29 d'octubre de 2010)[1] fou un destacat sindicalista i polític espanyol. Va ser secretari general de Comissions Obreres entre 1976 i 1987 i diputat comunista per Madrid entre 1977 i 1981.

Plantilla:Infotaula personaMarcelino Camacho Abad
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 gener 1918 Modifica el valor a Wikidata
La Rasa (província de Sòria) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Civil de Madrid 40° 25′ 15″ N, 3° 38′ 05″ O / 40.420889°N,3.634828°O / 40.420889; -3.634828 Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 10 febrer 1981 – Nicolás Sartorius →

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Madrid

Secretari general Comissions Obreres
11 juliol 1976 – 18 novembre 1987
← cap valor – Antonio Gutiérrez Vegara → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, metal·lúrgic, escriptor, sindicalista, líder sindical Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya
Esquerra Unida Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosefina Samper Rojas (1948–2010), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 60789711 Modifica el valor a Wikidata

El 2 de febrer de 1935 es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya i posteriorment a la Unió General de Treballadors, a la qual també va pertànyer el seu pare, guardaagulles de l'Estació de La Rasa (Sòria). Va lluitar en el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Després de la victòria franquista va ser jutjat i condemnat a treballs forçats a Tànger.

El 1944 s'escapolí del camp i viatja a l'exili a Orà (Algèria). Orà era una ciutat que llavors tenia una gran colònia d'immigrants espanyols. Alguns s'hi trobaven allí des d'abans dels anys trenta, desplaçats per motius econòmics i uns altres eren refugiats polítics republicans emigrats després de la guerra civil (els últims vaixells amb exiliats republicans sortits del port d'Alacant dies abans de la guerra es dirigirien precisament a aquesta ciutat). Allí va ser on coneixeria la seva dona, Josefina Samper, amb qui compartia militància comunista i amb qui es casaria el 22 de desembre de 1948.

El 1957, després de ser indultat, tornaria a Espanya per a ocupar la seva professió d'obrer metal·lúrgic a Perkins Hispania. Va ser escollit representant dels treballadors de la seva empresa i va ser un dels impulsors de Comissions Obreres, sindicat de classe i d'inspiració comunista infiltrat en els Sindicats Verticals del règim franquista. Per les seves activitats sindicals i polítiques va ser empresonat el 1967, i passà nou anys a la presó de Carabanchel. Va sortir indultat després del famós Procés 1.001, sent escollit en 1976 secretari general de Comissions Obreres, llavors constituïdes en confederació sindical. En aquest moment ja era membre del Comitè Central del PCE i fou elegit diputat per Madrid en les eleccions generals espanyoles de 1977.

Va ser reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1979.[2] Va dirigir Comissions Obreres fins a 1987, període en el qual es va convertir en la primera central sindical espanyola i li va convocar la primera vaga general al govern de Felipe González el 1985. En 1987 va passar a ocupar el càrrec honorífic de President, en ser substituït en el càrrec de secretari general per Antonio Gutiérrez. Va dimitir com a President en 1995 en estar en desacord per l'allunyament de la direcció del sindicat del PCE i el seu continu gir a la dreta.

Va seguir militant en el PCE com a membre del seu Comitè Federal i va rebre la Medalla al Mèrit Constitucional de mans de Joan Carles I. Era pare de 2 fills, Yenia i Marcel.

El 12 de desembre del 2001 fou investit Doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València;[3] i el 2008, per la Universitat de Cadis.[4]

Referències

modifica


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
-
Secretari general de Comissions Obreres
 

1976-1987
Succeït per:
Antonio Gutiérrez