Maragda

mineral, varietat de berili
No s'ha de confondre amb Magadha.
Aquest article tracta sobre el mineral Maragda. Vegeu-ne altres significats a «Verd maragda».

Una maragda o esmaragda és un mineral, una varietat del beril, de color verd brillant degut al seu contingut de crom i de vegades de vanadi.[3] També es fa servir com a gemma, la qual és molt valorada perquè és l'única gemma de color verd que cristal·litza. El nom de maragda té prioritat sobre el de beril per anomenar el mineral.

Infotaula de mineralMaragda
Varietat de: beril

Maragda sense polir
Fórmula químicaBe₃Al₂(SiO₆O18)
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·límassiu a ben cristal·litzat
Estructura cristal·linaa = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2
Grup puntual(6/m 2/m 2/m) – dihexagonal dipiramidal
Massa molar537.50
Colorverd
Exfoliacióimperfecta {0001}
Fracturaconcoidal
Duresa7,5 a 8
Lluïssorvidriosa
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent a opaca
Densitat2,65 - 2,90
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.564–1.595,
nε = 1.568–1.602
Birefringènciaδ = 0,0040 a 0,0070
Fluorescènciano en té
Més informació
Referències[1][2]

Característiques

modifica

La maragda és una varietat de beril, de color verd degut a les impureses de crom i/o vanadi que pot arribar contenir. En la dècada de 1790, Louis Nicolas Vauquelin, el descobridor del crom, va demostrar que la maragda i beril eren essencialment el mateix compost químic i que les maragdes, stricto sensu, contenien crom. A les darreries del segle xx, es va descobrir que algunes maragdes contenen més de vanadi de crom. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7,5 a 8.

Formació i jaciments

modifica

Les maragdes, així com els berils, es poden trobar a les pegmatites. En l'antiguitat s'han extret maragdes a Egipte des de l'any 1500 abans de la nostra era, i a l'Índia i Àustria, almenys des del segle xiv.[4]

Colòmbia és, de lluny, el major productor mundial de maragdes, i constitueix el 50-95% de la producció mundial, depenent de l'any, l'origen i grau.[5] La producció de maragda a Colòmbia s'ha incrementat dràsticament en l'última dècada, augmentant en un 78% entre el 2000 i 2010.[6] Les tres principals àrees de mineria de maragdes a Colòmbia són Muzo, Coscuez i Chivor.

Zàmbia és el segon major productor del món, amb els seus dipòsits de la zona del riu Kafubu (mines Kagem), a uns 45 km al sud-oest de Kitwe, responsable del 20% de la producció mundial de pedres de qualitat gemma en 2004.[7]

Varietats

modifica
 
Maragdes trapiche, de Colòmbia

Es coneix una varietat de maragda anomenada maragda trapiche, la qual mostra característiques de creixement de sis radis.[8]

Altres usos

modifica

La maragda és la pedra del mes de maig i els signes del zodíac associats. Neró usava una maragda com a lent correctora per seguir els combats de gladiadors, ja que patia miopia.[9] S'aplicaven maragdes per pal·liar dolors d'ossos i com a amulet protector contra les serps, del mateix color de pell. S'han usat per predir el futur i per guarir malalties com la lepra.[10]

Referències

modifica
  1. «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
  2. «Beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
  3. Hurlbut, Cornelius S. Jr. and Kammerling, Robert C. (1991) Gemology, John Wiley & Sons, New York, p. 203, ISBN 0-471-52667-3
  4. «Pendant | V&A Search the Collections». [Consulta: 30 gener 2014]. Museum item number M.138-1975
  5. Badawy, Manuela. «Emeralds seek the 'De Beers' treatment». Reuters, 13-06-2012. Arxivat de l'original el 17 de juny 2012. [Consulta: 14 juny 2012].
  6. Wacaster, Susan. «2010 Minerals Yearbook: Colombia [ADVANCE RELEASE]». United States Geological Survey, 01-03-2012. [Consulta: 7 agost 2012].
  7. Behling, Steve and Wilson, Wendell E. (January 1, 2010) "The Kagem emerald mine: Kafubu Area, Zambia Arxivat 2013-05-10 a Wayback Machine.", The Mineralogical Record
  8. «Trapiche emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
  9. Suetoni, Vida de Neró XXXII
  10. Bruce Mitford, M., Enciclopedia de signos, Diana, Mèxic, 1997