Manuel Vicent Recatalà

escriptor espanyol
(S'ha redirigit des de: Manuel Vicent)

Manuel Vicent Recatalà (la Vilavella, Plana Baixa, 1936) és un escriptor i articulista valencià en castellà. Com a periodista, ha col·laborat en el diari Madrid i a les revistes Triunfo i Hermano Lobo. Actualment escriu en el periòdic El País. Les seves novel·les Tramvia a la Malva-rosa i Son de mar han tingut adaptacions cinematogràfiques de notable èxit. Ha publicat diverses novel·les i recopilacions d'articles, i ha estat també galerista d'art.

Plantilla:Infotaula personaManuel Vicent Recatalà
Imatge
Manuel Vicent, rebent el Premi de Cultura Valenciana dels Premis Lletraferit (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
la Vilavella (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València - dret, filosofia
Escola Oficial de Periodisme - periodisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, novel·lista, periodista, escriptor de contes Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl País (1977–) Modifica el valor a Wikidata
GènereTeatre, biografia, columna, llibre de viatges, gastronomia, entrevista i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMauricio Vicent Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Antoni Vicent Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • Pascua y naranjas (1966).
  • Balada de Caín.
  • Contra paraíso.
  • No pongas tus sucias manos sobre Mozart.
  • A favor del placer.
  • Crónicas urbanas.
  • Del café Gijón a Ítaca.
  • Tranvía a la Malvarrosa (1996).
  • Jardín de Villa Valeria (1996).
  • Por la ruta de la memoria, llibre de viatges.
  • Borja Borgia, los mejores relatos (1997), teatre.
  • Las horas paganas (1998), recopilació d'articles.
  • Son de mar (1999)
  • Otros días, otros juegos (2002).
  • Espectros (2000), articles periodístics.
  • Cuerpos Sucesivos (2003)
  • Verás el Cielo Abierto (2005).
  • León de ojos verdes (2008).[8]
  • Póquer de ases (2009).
  • Aguirre, el magnífico (2011).
  • Mitologías (2012).
  • El azar de la mujer rubia (2013).
  • Desfile de ciervos (2015).
  • Ava en la noche (2020).
  • Retrato de una mujer moderna (2022).

Referències

modifica
  1. País, El «Manuel Vicent recibió el Premio González Ruano» (en castellà). El País [Madrid], 02-04-1981. ISSN: 1134-6582.
  2. Ciencia, Nova. «Medalla de Oro de la Universidad de Almería para Manuel Vicent» (en castellà), 10-07-2008. [Consulta: 4 febrer 2021].
  3. «Manuel Vicent, doctor honoris causa de la Universitat Jaume I». Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 4 febrer 2021].
  4. «Manuel Vicent» (en castellà). [Consulta: 4 febrer 2021].
  5. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
  6. Educacion, Ahora. «Honoris Causa platense para Manuel Vicent» (en castellà), 09-10-2014. [Consulta: 4 febrer 2021].
  7. «Manuel Vicent ha obtenido el premio del CIP» (en castellà), 13-04-2019. [Consulta: 4 febrer 2021].
  8. «Manuel Vicent». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].