Carretera perduda
|
Per a altres significats, vegeu «Lost Highway (àlbum de Willie Nelson)». |
Carretera perduda (títol original: Lost Highway) és una pel·lícula estatunidenca de l'any 1997 dirigida per David Lynch. El llargmetratge és un thriller psicològic que compta amb elements del cinema negre, i el cinema policíac en conjunt amb diversos elements surrealistes. Ha estat doblada al català[1]
| Lost Highway | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | David Lynch |
| Protagonistes | Bill Pullman Patricia Arquette Balthazar Getty |
| Producció | Mary Sweeney Tom Sternberg Deepak Nayar |
| Dissenyador de producció | Patricia Norris |
| Guió | David Lynch Barry Gifford |
| Música | Angelo Badalamenti |
| Fotografia | Peter Deming |
| Muntatge | Mary Sweeney |
| Vestuari | Patricia Norris |
| Productora | CiBy 2000 Asymmetrical Productions |
| Distribuïdor | October Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França EUA |
| Estrena | 1997 |
| Durada | 135 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Califòrnia, Los Angeles i Carolina del Nord |
| Color | en color |
| Format | 2,39:1 |
| Pressupost | 15 milions de dòlars |
| Recaptació | 3.755.139 $ (mundial) 3.726.792 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Gènere | Thriller Film negre |
| Qualificació MPAA | R |
| Lloc de la narració | Los Angeles |
           
| |
Argument
modificaFred Madison, saxofonista, sospita que la seva dona, Renee, l'enganya. La mata i és condemnat a la pena capital. La pel·lícula explica la història d'aquest assassinat des del punt de vista de les diferents personalitats del mateix assassí. [2]
Anàlisi
modificaDes del començament de les seves sospites, rep vídeos. Filmades per un desconegut, mostren el pis on viu amb Renée, vist des de l'exterior, després de l'interior. Després de la visita poc tranquil·litzadora d'un equip de policies, un nou vídeo mostra Fred al costat del cos de la seva dona assassinada. Llavors és condemnat a mort per aquest homicidi però un home misteriós l'arrenca d'aquest destí per un mitjà desconegut.
Fred Madison es troba llavors a la pell d'un altre home però, com en un somni, els elements del seu passat reapareixeran a poc a poc, sota una forma diferent.
La pel·lícula està doncs composta de dues parts:
- la primera part en la qual Fred Madison és ell mateix en la realitat de la seva vida de persona afectada per un trastorn dissociatiu de la identitat, fins a la seva condemna per a l'homicidi de la seva dona i el seu internament a presó;
- la segona part en la qual Fred Madison té un somni de jove garatgista però on apareixen en múltiples ocasions aspectes de la seva vida real, i que acaba amb l'assassinat de Renée Madison exposant el punt de vista de les diferents personalitats de Fred Madison.
Aquesta obra és sens dubte una de les més característiques de David Lynch, que, al límit de la pel·lícula experimental, fa interrogar-se l'espectador, tractant sobretot del trastorn dissociatiu de la identitat (diferents identitats del personatge principal) i del poder omniscient del director (que podria ser representat per l'home misteriós, modelant el destí de Fred Madison al seu gust). La interpretació és oberta i amplia, gràcies a les tècniques de realització pròpies de Lynch, un clima canviant segons les diferents personalitats del protagonista principal quedant en la línia de la pel·lícula negra. La pel·lícula té dues parts, on des d'una situació inicial més aviat trivial per a cada part (saxofonista i jove «legal»), s'evoluciona lentament cap a una situació de ruptura (l'homicidi de Renée). Lynch explota meravellosament la seva figura d'estil preferida, que és l'al·lusió succinta: s'encadenen vincles entre les dues parts de la pel·lícula.
Repartiment
modifica- Bill Pullman: Fred Madison
- Patricia Arquette: Renée Madison/Alice Wakefield
- Balthazar Getty: Peter Raymond Dayton
- Robert Blake: Mystery Man
- Natasha Gregson Wagner: Sheila
- Robert Loggia: Mr. Eddy/Dick Laurent
- Richard Pryor: Arnie
- Lucy Butler: Candace Dayton
- Michael Massee: Andy
- Jack Nance: Phil
- Jack Kehler: el guardià Johnny Mack
- Henry Rollins: el guardià Henry
- Giovanni Ribisi: Steve ’V’ Vincencio
- Scott Coffey: Teddy
- Gary Busey: William Dayton
- Marilyn Manson: Porno Star
- Twiggy Ramirez: Porno Star
- Dru Berrymore: Blonde on Staircase
- Lou Slaughter: Slickster
- Greg Travis: Tail Gate Driver
- Lisa Boyle: Marian
- Leslie Bega: Raquel
- David Lynch: Recepcionista del dipòsit de cadàvers (escena tallada)
Al voltant de la pel·lícula
modifica- David Lynch signa el guió en col·laboració amb Barry Gifford, l'autor de la novel·la Wild at Heart. Lynch diu haver trobat en aquest llibre el títol del seu projecte, en una pàgina on les paraules Lost i Highway li van saltar als ulls en l'evidència de la seva associació.
- Última pel·lícula de l'actor Jack Nance, mort el desembre de 1996, que interpreta aquí el paper de Phil. Famós pel seu paper de Henry Spencer a Eraserhead (1977), va conèixer el cineasta a Duna (1984), Blue Velvet (1986), Cor salvatge (1990), Twin Peaks (sèrie de TV) (1990) i Twin Peaks: Fire Walk with Me (1992).
- Última pel·lícula també de Richard Pryor i Robert Blake.
Referències
modifica- ↑ «Carretera perduda». esadir.cat.
- ↑ «Lost Highway» (en anglès). The New York Times.