Llista dels reis de Babilònia

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme. Hi ha tres versions, les quals es coneixen com a «Llista de reis A»^[1] (que conté tots els reis des de la Primera dinastia de Babilònia al rei neoassiri de Kandalanu), «Llista de reis B»^[2] (conté només les dues primeres dinasties), i «Llista de reis C»^[3] (que conté els primers set reis de la segona dinastia d'Isin). Una quarta versió va ser escrita en grec per Berós. La «Llista de reis de Babilònia de l'època hel·lenística» és una continuació que esmenta tots els reis selèucides des d'Alexandre el Gran a Demetri II Nicàtor.^[4]

La Llista reial de Babilònia, igual que altres llistes reials, s'utilitzava a Mesopotàmia com un sistema de datació, un calendari per poder situar esdeveniments en el calendari. No totes les dinasties i reis esmentats en aquesta llista van regnar sobre la ciutat de Babilònia; alguns d'ells van ser coetanis i fins i tot van guerrejar entre si. Igual que la Llista reial sumèria, segueix la idea d'esmentar ordenadament les dinasties i sobirans hegemònics del moment a la regió meridional de Mesopotàmia.

Les dates d'inici i fi de cada regnat segueixen les establertes per la cronologia mitjana.

Cronologia

Edat del bronze mitjana

Primeres ciutats estat amorrites

Reis de Larsa

Llista dels reis de Larsa (39è any del regnat de Hammurabi)

El rei Hammurabi de Babilònia (dreta) (r. 1728–1686 aC) sobre el seu codi legal

Larsa era una ciutat-estat de Mesopotàmia. Segons la Llista de reis sumeris la ciutat va tenir l'hegemonia a l'inici de la civilització sumèria.

I Dinastia: Dinastia amorrea

Aquesta dinastia era anomenada als textos antics Dinastia de Babilònia. Els historiadors moderns, per diferenciar-la de les demés dinasties, la van anomenar Primera Dinastia de Babilònia o també Dinastia Amorrea, perquè els seus components eren d'aquest poble.^[5]

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Sumuabum	1894 aC.	1881 aC.
Sumulael	1880 aC.	1845 aC.
Sabium	1844 aC.	1831 aC.
Apil-Sin	1830 aC	1813 aC.
Sin-Mubal·lit	1812 aC.	1793 aC.
Hammurabi	1792 aC.	1750 aC
Samsuiluna	1749 aC.	1712 aC.
Abieshu	1711 aC.	1684 aC
Ammiditana	1683 aC	1647 aC
Ammisaduqa	1646 aC	1626 aC
Samsuditana	1625 aC	1595 aC

II dinastia: I Dinastia del País de la Mar

Aquesta dinastia no va regnar realment a la ciutat de Babilònia, només a les terres situades més al sud de la regió mesopotàmica. Es desconeix en quins anys van regnar.

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Iluma-Ilu	1720 a. C.
Itti-Ili-nibi
Damiq-ilishu
Ishkibal
Shushi
Gulkishar
Peshgaldaramash
Adarakalama
Akurduana
Malamkurkura
Ea-gamil		1460 a. C.

III dinastia: Dinastia cassita

Dinastia cassita (ca. 1507–1155 aC)

El rei Melixiku (centre) (ca. 1186–1172 aC)

Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per les Cartes d'Amarna, primera meitat del segle xiv aC

La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.

Els vuit primers reis no van governar Babilònia, ja que eren caps tribals dels cassites, però tradicionalment se'ls inclou en les llistes reials.

IV Dinastia: II Dinastia d'Isin

El nom de la dinastia, BALA PA.ŠE, és una paronomàsia sobre el terme išinnu, “tija,” escrit com a PA.ŠE i és l'única aparent referència a la ciutat d'Isin.^[6]

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Marduk-Kabitahheixu	1157 a. C.	1140 a. C.
Ittimardukbalatu	1139 a. C.	1132 a. C.
Ninurtanadinxumi	1131 a. C.	1126 a. C.
Nabucodonosor I	1125 a. C.	1104 a. C.
Enlilnadinapli	1103 a. C.	1100 a. C.
Marduknadinakhkhe	1099 a. C.	1082 a. C.
Mardukxapikzeri	1081 a. C.	1069 a. C.
Adadapaliddina	1068 a. C.	1047 a. C.
Mardukakhkheriba	1046 a. C.
Marduk-Zer	1045 a. C.	1034 a. C.
Nabu-Xum-Libur	1033 a. C.	1026 a. C.

V Dinastia: II Dinastia del País de la Mar

La prova que aquesta fos una dinastia cassita és més aviat tènue.^[7]

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Simbar-Xipak	1025 a. C.	1008 a. C.
Ea-mukin-zeri	1008 a. C.
Kaixu-nadin-ahhe	1007 a. C.	1005 a. C.

VI Dinastia: Dinastia de Bazi

Les fonts l'anomenen dinastia de Bit-Bazi. Els bit-bazi eren una tribu coneguda des de l'època dels cassites. És probable que el nom derivi de la ciutat de Baz, o de Bazi, el mític fundador d'aquesta ciutat.^[5]

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Eulmaix-xakin-xumi	1004 a. C.	988 a. C.
Ninurta-kudurri-usur I	987 a. C.	986 a. C.
Xirikti-Xuqamuna	985 a. C.

VII Dinastia: Dinastia elamita

Com el seu nom indica, era una dinastia d'Elam. Les Cròniques separen el rei d'aquesta dinastia de forma molt clara, de la dinastia següent. Tindria només un representant.

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Mar-biti-apla-usur	984 a. C.	979 a. C.

VIII Dinastia

La VIII Dinastia s'anomena a les fonts Dinastia E. El significat d'E no està clar però se suposa que es refereix a Babilònia, i es podria traduir com a Dinastia de Babilònia. Va ser un temps de gran inestabilitat, i algunes fonts consideren que la dinastia VIII i IX formaven part de la mateixa Dinastia E. Una obra històrica babilònica, la Crònica Dinàstica (que només es conserva fragmentàriament) separa aquesta dinastia de la següent.^[8]

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Nabu-mukin-apli	978 a. C.	943 a. C.

IX Dinastia

Aquesta dinastia, tal com s'explica a la Dinastia VIII, s'anomena Dinastia E, una barreja de les dues, la VIII i la IX.

X Dinastia: Dinastía assíria

La X Dinastia o Dinastia Assíria és un concepte usat pels historiadors moderns per indicar els reis de Babilònia durant el temps que l'Imperi Neoassiri va governar aquell regne. També s'inclouen diversos reis que no formaven part de la dinastia de l'Imperi.^[8]

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Nabu-mukin-zeri	732 a. C.	729 a. C.
Pulu (Teglatfalassar III d'Assíria)	729 a. C.	727 a. C.
Ululayu (Salmanassar V d'Assíria)	727 a. C.	722 a. C.
Marduk-Apal-Iddina II (Merodac-Baladan)	722 a. C.	710 a. C.
Sargon II	710 a. C.	705 a. C.
Sennàquerib	705 a. C.	703 a. C.
Marduk-zakir-shumi II	703 a. C.
Marduk-Apal-Iddina II (restaurat al tron)	703 a. C.
Bel-ibni	703 a. C.	700 a. C.
Asshur-Nadinshum (fill de Sennàquerib, assassinat pels elamites)	700 a. C.	694 a. C.
Nergal-ushezib	694 a. C.	693 a. C.
Mushezib-Marduk	693 a. C.	689 a. C.
Sennàquerib	689 a. C.	681 a. C.
Assarhaddon	681 a. C.	669 a. C.
Assurbanipal	668 a. C.
Šamaš-šuma-ukin	668 a. C.	648 a. C.
Kandalanu	647 a. C.	627 a. C.

XI Dinastia: Dinastia neobabilònica o caldea

Expansió aproximada de l'Imperi Neobabilònic durant el regnat de Nabonid (556-539 aC).

Aquesta dinastia no apareix en cap font amb el nom de Dinastia Caldea. La llista de la Dinastia XI només es conserva a partir de l'època hel·lenística, quan els babilonis ja no utilitzaven el concepte de dinastia.^[10] Els historiadors moderns l'anomenen Dinastia Neobabilònica perquè aquests reis governaven l'Imperi Neobabilònic, o Dinastia caldea a partir del presumpte origen caldeu dels reis. Una Crònica Dinàstica es refereix a Nabònides com a fundador i únic rei d'una Dinastia d'Haran, però gran part del text és fragmentari.^[11]

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Nabopolassar	625 a. C.	605 a. C.
Nabucodonosor II	605 a. C.	562 a. C.
Amel-Marduk	562 a. C.	560 a. C.
Neriglissar	560 a. C.	556 a. C.
Labashi-Marduk	556 a. C.
Nabònides	556 a. C.	539 a. C.

Babilònia aquemènida

L'any 539 aC, Cir II el Gran de Pèrsia va ocupar Babilònia i mai no va tornar a ser un estat independent. La conquesta de Babilònia es produí per causa de la retirada de Nabònides, que va deixar el regne a càrrec del seu fill Baltasar, del qual no es tenia registre històric, amb excepció de la Bíblia (Llibre de Daniel), fins al descobriment de la "Crònica de Nabònides" on apareix el seu nom. Baltasar va lliurar la ciutat a mans de Cir II el Gran el 16 de Tisri (11 d'octubre) del 539.

El fill de Cir el Gran, Cambises II, posteriorment va ser coronat formalment com a rei de Babilònia. Aquesta llista utilitza els noms grecs dels reis perses aquemènides.

Babilònia selèucida

Babilònia va ser capturada per Alexandre el Gran en l'any 330 aC. Va ser capturada pels parts el 141 aC.

Referències

↑ BM 33332.
↑ BM 38122.
↑ El text està en una col·lecció privada i es va publicar a: Arno Poebel «Second Dynasty of Isin According to a New King-List Tablet». Assyriological Studies. University of Chicago Press, 15, 1955.
↑ Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 90. ISBN 3-11-010051-7.
↑ ^5,0 ^5,1 Beaulieu, Paul-Alain. A History of Babylon 2200 BC-AD 75. Chichester: John Wiley & Sons, 2018, p. 277. ISBN 9781119257561.
↑ J. A. Brinkman. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Ia – Kizzuwatna. 5. Walter De Gruyter, 1999, p. 183–184.
↑ Bruno Meissner. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Meek - Mythologie. Walter De Gruyter, 1999, p. 8. “El nom cassita de Simbar-Šipak, l'element teorètic derivat cassita (^dKaššû = “el (déu) cassita”) en el nom del tercer rei, i l'afiliació tribal del segona monarca podrien suggerir que aquesta dinastia representava una revifalla del poder cassita després dels governants babilonis natius de la Segona Dinastia d'Isin; però les proves a hores d'ara s'han de considerar com a tènues.”
↑ ^8,0 ^8,1 Beaulieu, Paul-Alain. A history of Babylon, 2200 BC-AD 75. Chichester, W. Sussex: John Wiley & Sons, Ltd, 2018, p. 12-13. ISBN 9781405188999.
↑ Quan Baba-aha-iddina va ser destronat i exiliat per Xamxi-Adad V Babilònia va entrar en un període que les cròniques expliquen dient que "no hi havia cap rei a la terra". Va tenir una durada indefinida, d'almenys 10 anys. Els assiris no van reclamar mai el títol de "Reis de Babilònia", encara que Xamxi-Adad s'anomenava "rei de Sumer i Akkad".
↑ Beaulieu, Paul-Alain. A history of Babylon, 2200 BC-AD 75. Chichester, W. Sussex: John Wiley & Sons, Ltd, 2018, p. 13. ISBN 9781405188999.
↑ Stökl, Jonathan (et al.) (ed.). Exile and return the Babylonian context. Berlín: De Gruyter, 2017, p. 182-183. ISBN 9783110578096.

[1] BM 33332.

[2] BM 38122.

[3] El text està en una col·lecció privada i es va publicar a: Arno Poebel «Second Dynasty of Isin According to a New King-List Tablet». Assyriological Studies. University of Chicago Press, 15, 1955.

[4] Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 90. ISBN 3-11-010051-7.

[:1-5] 5,0 ^5,1 Beaulieu, Paul-Alain. A History of Babylon 2200 BC-AD 75. Chichester: John Wiley & Sons, 2018, p. 277. ISBN 9781119257561.

[6] J. A. Brinkman. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Ia – Kizzuwatna. 5. Walter De Gruyter, 1999, p. 183–184.

[7] Bruno Meissner. Dietz Otto Edzard. Reallexikon Der Assyriologie Und Vorderasiatischen Archäologie: Meek - Mythologie. Walter De Gruyter, 1999, p. 8. “El nom cassita de Simbar-Šipak, l'element teorètic derivat cassita (^dKaššû = “el (déu) cassita”) en el nom del tercer rei, i l'afiliació tribal del segona monarca podrien suggerir que aquesta dinastia representava una revifalla del poder cassita després dels governants babilonis natius de la Segona Dinastia d'Isin; però les proves a hores d'ara s'han de considerar com a tènues.”

[:0-8] 8,0 ^8,1 Beaulieu, Paul-Alain. A history of Babylon, 2200 BC-AD 75. Chichester, W. Sussex: John Wiley & Sons, Ltd, 2018, p. 12-13. ISBN 9781405188999.

[9] Quan Baba-aha-iddina va ser destronat i exiliat per Xamxi-Adad V Babilònia va entrar en un període que les cròniques expliquen dient que "no hi havia cap rei a la terra". Va tenir una durada indefinida, d'almenys 10 anys. Els assiris no van reclamar mai el títol de "Reis de Babilònia", encara que Xamxi-Adad s'anomenava "rei de Sumer i Akkad".

[10] Beaulieu, Paul-Alain. A history of Babylon, 2200 BC-AD 75. Chichester, W. Sussex: John Wiley & Sons, Ltd, 2018, p. 13. ISBN 9781405188999.

[11] Stökl, Jonathan (et al.) (ed.). Exile and return the Babylonian context. Berlín: De Gruyter, 2017, p. 182-183. ISBN 9783110578096.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Monarca	Regnat	Comentaris
Naplanum	c. 1961–1940 aC	Contemporani d'Ibbi-Sin d'Ur III
Emisum	c. 1940–1912 aC
Samium	c. 1912–1877 aC
Zabaia	c. 1877–1868 aC	Fill de Samium, Primera inscripció reial
Gungunum	c. 1868–1841 aC	Rei guti que va aconseguir la independència de Lipit-Ixtar d'Isin
Abisare	c. 1841–1830 aC
Sumuel	c. 1830–1801 aC
Nur-Adad	c. 1801–1785 aC	Contemporani de Sumulael de Babilònia
Sin-Iddinam	c. 1785–1778 aC	Fill de Nur-Adad
Sin-Eribam	c. 1778–1776 aC
Sin-Iqisham	c. 1776–1771 aC	Contemporani de Zambiya d'Isin, Fill de Sin-Eribam
Silli-Adad	c. 1771–1770 aC
Warad-Sin	c. 1770–1758 aC	Possible corregència amb Kudur-Mabuk, el seu pare
Rim-Sin I	c. 1758–1699 aC	Contemporani d'Irdanene d'Uruk, Derrotat per Hammurabi de Babilònia, germà de Warad-Sin
Hammurabi de Babilònia	c. 1699–1686 aC	Govern babilònic oficial, codi d'Hammurabi
Samsuiluna de Babilònia	c. 1686–1678 aC	Govern babilònic oficial
Rim-Sin II	c. 1678–1674 aC	Mort en una revolta contra Babilònia

Monarca	Regnat	Comentaris
Gandaix	fl. c. 1730 aC
Agum I		Conegut com a Maḫrû, "el primer," o rabi, "el gran."
Kaixtiliaix I		Fill d'Agum I segons la "inscripció Agum-Kakrime"
Abirattaix		Fill de Kaixtiliaix I ; pot haver ocupat el cinquè lloc,, per tant Ušši* o Uššiašu podria ser aquí
Kaixtiliaix II
Urzigurumaix		Descendent d'Abi-Rattaš ; lectura alternativa Tazzigurumaš*
Kharbaixikhu		Tell Muḥammed nivell 3
Tiptakzi		Tell Muḥammed nivell 2
Agum II	c. 1507 aC
Burnaburiaix I		Tractat amb Puzur-Aixur III d'Assíria
Kaixtiliaix III
Ulamburiaix		Conquereix la primera dinastia del País de la Mar
Agum III
Karaindaix		Contemporani d'Amenofis III d'Egipte
Kadaixmankharbe
Kurigalzu I
Kadaixman-Enlil I	c. 1374–1360 aC	Contemporani d'Amenofis III d'Egipte i de les Cartes d'Amarna
Burnaburiaix II	c. 1359–1333 aC	Contemporani d'Akhenaton i Aixurubal·lit I
Karakhardaix	c. 1333 aC	Net d'Aixurubal·lit I d'Assíria
Nazibugaix o Suzigaix	c. 1333 aC	Deposat per Aixurubal·lit I d'Assíria
Kurigalzu II	c. 1332–1308 aC	Fill de Burnaburiaix II; Lluità a la batalla de Sugagu amb Enlilnirari d'Assíria
Nazimaruttaix	c. 1307–1282 aC	Contemporani d'Adadnirari I d'Assíria
Kadaixmanturgu	c. 1281–1264 aC	Contemporani de Hattusilis III dels hitites
Kadaixman-Enlil II	c. 1263–1255 aC	Contemporani de Hattusilis III dels hitites
Kudur-Enlil	c. 1254–1246 aC
Xagarakti-Xuriaix	c. 1245–1233 aC	Fill de Kudur-Enlil
Kaixtiliaix IV	c. 1232–1225 aC	Deposat per Tukultininurta I d'Assíria
Enlilnadinxumi	c. 1224 aC	Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I
Kadaixmankharbe II	c. 1223 aC	Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I
Adadxumaiddina	c. 1222–1217 aC	Assíria el posà com a governador sota el regnat de Tukultininurta I
Adadxumausur	c. 1216–1187 aC	Contemporani d'Aixurnirari III d'Assíria
Melixiku	c. 1186–1172 aC
Mardukaplaiddina	c. 1171–1159 aC
Zababaixumaiddina	c. 1158 aC
Enlilnadinakhi	c. 1157–1155 aC	Deposat per Sutruk-Nakhunte d'Elam; final de la dinastia cassita

Monarca	Inici del regnat	Final del regnat
Ninurta-kudurri-usur II	943 a. C.
Mar-biti-ahhe-iddina	942 a. C.	920 a. C.
Šamaš-mudammiq	920 a. C.	900 a. C.
Nabu-shuma-ukin I	900 a. C.	888 a. C.
Nabu-apla-iddina	888 a. C.	855 a. C.
Marduk-zakir-shumi I	855 a. C.	819 a. C.
Marduk-balassu-iqbi	819 a. C.	813 a. C.
Baba-aha-iddina	813 a. C.	811 a. C.
interregne^[9]	811 a. C.	800 a. C.
Ninurta-apla-X	800 a. C.	790 a. C.
Marduk-bel-zeri	790 a. C.	780 a. C.
Marduk-apla-usur	780 a. C.	769 a. C.
Eriba-Marduk	769 a. C.	761 a. C.
Nabu-shuma-ishkun	761 a. C.	748 a. C.
Nabonassar	748 a. C.	734 a. C.
Nabu-nadin-zeri	734 a. C.	732 a. C.
Nabu-shuma-ukin II	732 a. C.

Monarca	Regnat	Comentaris
Cir II el Gran	539-530 aC	Va conquistar Babilònia per a l'Imperi Persa.
Cambises II de Pèrsia	530 – 522 aC	Fill de Cir el Gran.
Bardiya	522 aC	Fill de Cir el Gran (possiblement un usurpador anomenat Gaumata) Va regnar només durant set mesos.
Darios I el Gran	521-486 aC	Gendre de Cir el Gran i fill de Histaspes.
Xerxes el Gran	485 – 465 aC	Fill de Darios el Gran i net de Cir el Gran. Potser és l'Assuer esmentat en el Llibre d'Ester.
Ataxerxes I Longimanus	465-424 aC	Fill de Xerxes el Gran. Esmentat al llibre d'Esdres i al llibre de Nehemies.
Xerxes II	424 aC	Fill d'Artaxerxes Longimanus, va regnar només durant quaranta-cinc dies.
Sogdià	424 – 423 aC	Il·legítim mig germà i rival de Xerxes II.
Darios II Nothus	423 – 405 aC	Il·legítim mig germà i rival de Xerxes II.
Artaxerxes II Memnon	404 – 359 aC	Fill de Darios Nothus, esmentat per Xenofont.
Artaxerxes III Ocos	358 – 338 aC	Fill d'Artaxerxes Memnon.
Artaxerxes IV Arsès	338 – 336 aC	Fill d'Artaxerxes Ocos.
Darios III Codomà	336 – 330 aC	Besnet de Darios Nothus.

Monarca	Regnat	Comentaris
Alexandre III el Gran	330 – 323 aC
Alexandre IV	323 – 309 aC
Seleuc I Nicàtor	Sàtrapa 311 – 305 aC, rei 305 – 281 aC
Antíoc I Soter	cogovernant fes del 291, governant 281 – 261 aC
Antíoc II Theós	261 – 246 aC
Seleuc II Cal·línic	246 – 225 aC
Seleuc III Ceraune (o Soter)	225 – 223 aC
Antíoc III el Gran	223 – 187 aC
Seleuc IV Filopàtor	187 – 175 aC
Antíoc IV Epifanes	175 – 164 aC
Antíoc V Eupator	164 – 162 aC
Demetri I Soter	161 – 150 aC
Alexandre I Balas	150 – 145 aC
Demetri II Nicàtor	primer regnat, 145 – 141 aC
Antíoc VI Dionisi	juntament amb Demetri II, 145 – 142 aC