Llei de política lingüística
La llei de política lingüística fou una llei publicada al DOGC núm. 2553, de 9 de gener de 1998 (Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística), i al BOE núm. 36, d'11 de febrer de 1998.[1] Aquesta llei consisteix en una reforma de l'anterior Llei de Normalització Lingüística a Catalunya.[2] Segons altres autors es tracta d'una «substitució» de la llei anterior.[3] Fos com fos, no va ser objecte de cap recurs d'inconstitucionalitat.
| Tipus | llei de Catalunya  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 7 gener 1998 | ||
| Promulgació | Parlament de Catalunya | ||
| Jurisdicció | Catalunya | ||
La Llei va ser votada pel ple del Parlament, amb 102 vots a favor (CiU, PSC, IC i part del grup mixt), 25 en contra (PP i ERC, encara que per raons oposades) i una abstenció (Grup Mixt). Hi va tenir un paper important el pacte de fons entre CiU i el PSC.[4]
La Llei es divideix en diferents capítols, que s'ocupen dels temes següents: l'ús institucional, l'onomàstica, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i les indústries culturals, l'activitat socioeconòmica i l'impuls institucional.
El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució espanyola del 1978 i per l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 2006, - substancialment modificada pel Tribunal Constitucional el 2010 - que va substituir l'anterior Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979. Algunes fonts afirmen que des de l'aprovació d'aquesta norma l'evolució de la comprensió del català entre la població catalana adulta ha passat del 53,1% l'any 1983 al 83,2% el 2012,[5] altres remarquen la importància del debat que va generar la seva aprovació i les de decisions que es van prendre, les quals van portar a la immersió lingüística.[6]
Referències
modifica- ↑ «Llei 7/1998, de política lingüística». [Consulta: 14 octubre 2003].
- ↑ «Llei de política lingüística». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística: El nou desplegament de l'art. 3 de l'estatut d'autonomia de catalunya i els conceptes de llengua pròpia i de llengua oficial». [Consulta: 15 novembre 2019].
- ↑ «Capitol 12. La política lingüística de la Generalitat: Acció pública per a l'extensió del coneixement i l'ús del català, per Jordi Argelaguet. Dins "Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980-2000): Autonomia i benestar", editat per Ricard Gomà, Joan Subirats, pp. 296-297». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 15 novembre 2019].
- ↑ «El parlament commemora els trenta anys de la llei de normalització lingüística». Vilaweb, 15-07-2013. [Consulta: 3 octubre 2014].
- ↑ «Gràcies a la immersió lingüística». Omnium.cat. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 3 octubre 2014].