Estella
|
Per a altres significats, vegeu «Estella (desambiguació)». |
Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra, forma aprovada en català per l'IEC)[1] és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Forma part de la mancomunitat de Montejurra. Limita al nord amb Deierri i Allín, al sud amb Aberin, a l'est amb Villatuerta i a l'oest amb Ayegui.
Lizarra (eu)  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat foral | Navarra | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Estella-Lizarra (oc)  | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 14.195 (2023) (946,33 hab./km²) | ||||
| Zona lingüística | mixta | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 15 km² | ||||
| Altitud | 421 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Andreu apòstol | ||||
| Dia de mercat | Dijous | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 31200 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 31097 | ||||
| Lloc web | estella-lizarra.com | ||||
Etimologia
modificaEl seu nom oficial és Estella ("estel") en castellà i Lizarra ("terra de freixes") en èuscar. Antigament el poblat rebia el nom de Lizarra, fins a la creació de la ciutat en 1076. Sovint a la col·lecció diplomàtica del Monestir d'Iratxe apareixen referències a aquest poblat anomenat, segons els casos, Leizarrara, Lizarrara, Liçarrara, Lizarara, Liçarra i Lizarra. El topònim, inequívocament en llengua basca, en algunes ocasions s'ha interpretat com a ilizar, que vol dir "ciutat antiga" i, també, com a elizar, que vol dir "església antiga". No obstant això, sembla més probable l'etimologia lizar, que vol dir "freixe" en èuscar, per l'abundància d'aquest tipus d'arbre a les vores del riu Ega.
El nom d'Estella procedeix de stella (estel), i s'estableix en el moment de la fundació de la ciutat pel Rei de Navarra Sanxo Ramírez, com a punt d'atenció per al peregrí al seu pas pel tram navarrès del Camí de Sant Jaume (Campus Stellae). Hi ha diverses referències a la denominació de l'izarra, portada per habitants d'origen franc, i que pot també donar origen a aquest nom. Aquest terme "izar" o "izarra" en èuscar també es tradueix en català com a "estel". De fet, la presència d'un estel de vuit puntes en els monuments de la ciutat es remunta al seu estadi fundacional, punt que sembla fer testimoni d'aquesta etimologia. L'estel ha romàs fins a l'actualitat com a senyal distintiu de la ciutat.
Barris
modificaRocamador, San Pedro, San Miguel, San Juán, Remontival, Plaza de Toros y Yerri, Zaldu, El Puy, El Volante, Zalatambor, Lizarra, Navarrería, Calle Mayor, Valdelobos, Pza. Santiago, San Benito, Sector-B, Merkatondoa, San Cristóbal i Fuente de la Salud.
Demografia
modifica| Evolució demogràfica | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
| 12 552 | 12 535 | 12 607 | 12 683 | 12 887 | 13 150 | 13 449 | 13 439 | 13 708 | 13 892 | 13931 |
| Fonts: Estella-Lizarra i Institut d'Estadística de Navarra | ||||||||||
Llocs d'interès
modifica
- Església de Sant Pere de la Rúa
- Església de Sant Pere de Lizarra
- Església de Sant Miquel
- Església del Sant Sepulcre
- Basílica de Nostra Senyora del Puy
- Castell de Zalatambor
- Palau dels reis de Navarra
- Palau de Justícia
- Museu del carlisme
Administració
modifica| 2020 | Koldo Leoz | Euskal Herria Bildu |
| 2019-2020 | Gonzalo Fuentes | Navarra Suma |
| 2015-2019 | Koldo Leoz | Euskal Herria Bildu |
| 2011-2015 | Begoña Ganuza Bernaola | UPN-PP |
| 2007-2011 | Begoña Ganuza Bernaola | UPN-PP |
| 2003-2007 | María José Fernández Aguerri | PSN-PSOE |
| 1999-2003 | María José Bozal Bozal | UPN-PP |
| 1995-1999 | José Luis Castejón Garrués | PSN-PSOE |
| 1991-1995 | José Luis Castejón Garrués | PSN-PSOE |
Personatges cèlebres
modifica- Miguel de Eguía (1495-1544) — Editor.
- Adolfo Eraso (1834) — Hidròleg i geòleg.
- Manuel de Irujo (1891-1981) — Polític nacionalista basc. Diputat, Ministre de la Segona República Espanyola, Parlamentari Foral i Senador.
- Julio Ruiz de Alda (1897-1936) — Aviador del Plus Ultra. Polític espanyol, un dels fundadors de la Falange Española.
- Juan Arza (1923) — Futbolista.
- Javier Urra (1957) — Primer Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid.
- Pablo Hermoso de Mendoza (1966) — Rejoneador.
- Francisco Marco (1978) — Torero.
- Pedro Martínez de Eulate (1979) — Pilotari
- Patxi Ruiz Giménez (1980) — Pilotari
- Hilario Olazarán de Estella (1894-1973) - compositor, organista, professor de piano i religiós caputxí.
Afusellaments de carlins
modifica- El 18 de febrer de 1839, durant la Primera Guerra Carlina el general carlí Rafael Maroto, afusellà en aquesta localitat els generals carlins rebels Juan Antonio Guergué, Francisco García i Pablo Sanz y Baeza, el brigadier Teodoro Carmona, Luis Antonio Ibáñez i l'intendent Francisco Javier Uriz.[2]
Referències
modifica- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Carlos Santacara, La primera guerra carlista vista por los británicos, 1833-1840 (Madrid: Ed. Antonio Machado, 2015), p. 298.
Enllaços externs
modifica