Lidia León Esteban
activista pels drets de les persones sordcegues catalana
Lidia León Esteban (Lliçà d'Amunt, 1972 - Barcelona, 13 de desembre de 2014) va ser una activista pels drets de les persones sordcegues i escriptora catalana.[1] Patia de neurofibromatosi tipus II, una malaltia hereditària degenerativa que van detectar-li als 17 anys. Malgrat el ràpid avanç dels símptomes, va poder graduar-se en Educació social. Va ocupar el càrrec de subdelegada per Catalunya a l’Associació de Sordcecs d’Espanya.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1972  Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) |
| Mort | 13 desembre 2014 (41/42 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | educadora social, escriptora, activista pels drets dels discapacitats |
El març de 2023, va ser una de les personalitats homenatjades per l'Ajuntament de Barcelona en la campanya Ciutat de Dones.[3]
Publicacions
modifica- Resultado final. Barcelona: Salvatella, 2001. ISBN 84-8412-159-3.
- ¡Mucha guerra por dar!. Barcelona: Salvatella, 2013. ISBN 978-84-8412-644-7.
Referències
modifica- ↑ «Lidia León Esteban». Dones i feminismes. Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. Ajuntament de Barcelona, 01-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-04-16. [Consulta: 16 abril 2023].
- ↑ «ASOCIDE rinde homenaje a la incombustible Lidia León» (en castellà). ASOCIDE, 15-12-2014. Arxivat de l'original el 2023-04-16. [Consulta: 16 abril 2023].
- ↑ «Biografies». Ciutat de Dones. Ajuntament de Barcelona, 01-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-25. [Consulta: 16 abril 2023].
Bibliografia complementària
modifica- Tramullas, Gemma. «Lidia León: «Antes que una persona sordociega, yo soy la Lidia»» (en castellà). El Periódico, 20-03-2013. [Consulta: 16 abril 2023].