La voz de su amo

Pel·lícula espanyola del 2001

La voz de su amo és una pel·lícula espanyola del gènere policíac del 2001 dirigida per Emilio Martínez Lázaro.[1] Tot i que el propi director la considera "la pel·lícula completa que ha fet" ha estat una de les que menys ha recaptat en taquilla.[2]

Infotaula de pel·lículaLa voz de su amo
Fitxa
DireccióEmilio Martínez-Lázaro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJuan Botella Ruiz-Castillo Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
GuióEmilio Martínez-Lázaro Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoque Baños Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPolo Aledo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJavier G. Salmones Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIván Aledo Modifica el valor a Wikidata
Efectes especialsReyes Abades
ProductoraTelevisió Espanyola i Vía Digital Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 maig 2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0259730 FilmAffinity: 574598 Letterboxd: his-masters-voice-2001 Allmovie: v258229 TMDB.org: 115480 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

El 1980 Charli, un noi de trenta anys que viu a Bilbao en un entorn marcat per la corrupció i les accions d'ETA, havia estat una promesa del futbol però una lesió el va deixar fora i ara té ànima de perdedor, solitari i trist i amb un sentit de la fidelitat un xic ingenu. Treballa com a xofer i guardaespatlles d'Oliveira, un atractiu empresari sense escrúpols d'origen portuguès i amic íntim del subcomissari Sacristán; també té una amant ionqui, Katy. Un dia Oliveira encarrega a Charli que protegeixi la seva filla Marta, adolescent capritxosa que ha estat amenaçada de mort pels enemics d'Oliveira. La trama s'enreda en enamorar-se de Marta.[3]

Repartiment

modifica

Mentre que Eduard Fernández fou guardonat per aquest paper (i alguns altres) a la 46a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia, Imanol Arias ho fou als Premis Turia de 2002.[4]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica