La muerte de Mikel
La muerte de Mikel és una pel·lícula dramàtica Euskalduna, dirigida per Imanol Uribe, que es va estrenar l'1 de gener de 1984. Es va convertir en un gran èxit de crítica i taquilla, recaptant més de 20 milions de pessetes (120.000 euros).[1][2]
| La muerte de Mikel Mikelen heriotza | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Imanol Uribe |
| Protagonistes | |
| Producció | Imanol Uribe i Ricardo Albarrán  |
| Guió | Imanol Uribe José Ángel Rebolledo María Teresa Font |
| Música | Alberto Iglesias |
| Fotografia | Javier Aguirresarobe |
| Muntatge | Julio Peña Heredia |
| Productora | Aiete Films Cobra Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | País Basc |
| Estrena | 1984 |
| Durada | 89 minuts |
| Idioma original | Castellà basc |
| Color | en color |
| Recaptació | 120.000 euros |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
     
| |
A la pelicula es retrata la identitat i els esdeveniments del País Basc en la dècada de 1980-1990 i forma part de l'anomenada trilogia basca d'Uribe.[3][4]
Argument
modificaMikel és farmacèutic en un poble biscaí. Encara que prové d'una família burgesa conservadora, ell milita a l'esquerra abertzale. El seu matrimoni va de mal en pitjor va pitjor a causa de les seves inclinacions homosexuals, els intents de repressió de les quals el tenen a la vora de la crisi nerviosa i el suïcidi.
Després de provocar la seva separació matrimonial amb una agressió a la seva dona, coneix en un cabaret a un transformista amb el qual comença una relació. Quan s'estén el rumor de la seva orientació sexual no rep suport ni del seu cercle d'amistats, ni de la seva família, ni dels seus companys de partit, que immediatament el treuen de les llistes electorals. Coincidint amb tot això, la policia el deté per haver auxiliat un etarra ferit en el passat. En negar-se a facilitar informació és torturat, però posteriorment és alliberat per tractar-se de fets amnistiats al començament de la democràcia.
El clima que es crea per la seva sortida de l'armari, lluny d'espantar-lo, li fa planejar abandonar el poble per viure en llibertat a Bilbao. Però abans d'arribar a fer-ho apareix mort sobtadament, suggerint-se que l'ha matat la seva pròpia mare per evitar l'escàndol. Llavors, els mateixos companys de partit que l'havien apartat, s'apressen a utilitzar políticament la seva estranya mort.
Repartiment
modifica- Imanol Arias: Mikel
- Martín Adjemián: Martín
- Ramón Barea: Jon Uriarte
- Montserrat Salvador: Doña María Luisa, mare de Mikel
- Xabier Elorriaga: Iñaki, hermano de Mikel
- Amaia Lasa: Begoña, esposa de Mikel
- Alicia Sánchez: Arantxa
- Carmen Chocarro: Maite
- Daniel Dicenta: inspector
- Fernando Telletxea: Fama, el travesti
Referències
modifica- ↑ Roldan Larreta, Carlos. «La muerte de Mikel - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. [Consulta: 19 novembre 2022].
- ↑ Pohl, Burkhard. Miradas glocales: cine español en el cambio de milenio (en castellà). Iberoamericana Editorial, 2007, p. 78-79. ISBN 978-84-8489-302-8.
- ↑ Sánchez-Conejero, Cristina «El hombre vasco global: El hombre solo (1994) de Bernardo Atxaga y La muerte de Mikel (1984) de Imanol Uribe». Bulletin of Spanish Studies, 81, 3, 01-05-2004, pàg. 325–341. DOI: 10.1080/1475382042000212955. ISSN: 1475-3820.
- ↑ Barrenetxea Marañon, Igor. «La trilogía vasca de Imanol Uribe: una mirada al nacionalismo vasco radical a través del cine» (en espanyol europeu). Ikusgaiak : Cuadernos de cinematografia, 2003. [Consulta: 20 novembre 2022].
Enllaços externs
modifica- [http://www.rtve.es/alacarta/videos/version-espanola/version-espanola-muerte-mikel/1783470/ Col·loqui a La 2 sobre la pel·lícula amb la presència d'Imanol Uribe; Imanol Arias i el director de fotografía, Javier Aguirresarobe.
- Ficha de La muerte de Mikel Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. en la filmoteca vasca.
- Ficha de La Muerte de Mikel Arxivat 2009-06-18 a Wayback Machine. en HoyCinema.
- Barrenetxea Marañón, Igor «La trilogía vasca de Imanol Uribe: una mirada al nacionalismo vasco radical a través del cine». Ikusgaiak, 6, 2003, pàg. 77-101. Arxivat de l'original el 2015-04-03 [Consulta: 4 octubre 2015]. Arxivat 2015-04-03 a Wayback Machine.