Léo Ferré

Léo Ferré
Biografia
Naixement	(fr) Léo Albert Charles Antoine Ferré ; 24 agost 1916 ; Mònaco
Mort	14 juliol 1993 (76 anys); Castellina in Chianti (Itàlia)
Sepultura	Cementiri de Mònaco
Residència	Castellina in Chianti
Ideologia	Anarquisme
Formació	Institut d'Estudis Polítics de París ; Albert I Lycée (en)
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	cantant, escriptor, locutor de ràdio, director d'orquestra, cantautor, compositor, compositor, poeta, pianista
Activitat	1941 - 1992
Gènere	Chanson, paraula parlada, música clàssica i pop francès
Moviment	Música clàssica
Instrument	Piano i veu
Segell discogràfic	RCA Records ; Odeon Records ; Barclay Records ; Le Chant du Monde
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1954) La Chanson du mal-aimé; (1961) Les Chansons d'Aragon; (1964) Verlaine et Rimbaud; (1967) Léo Ferré chante Baudelaire; (1969) Léo Ferré; (1970) Amour Anarchie; (1973) Il n'y a plus rien; (1974) L'Espoir; (1980) La Violence et l'Ennui; (1983) L'Opéra du pauvre ;
Família
Cònjuge	Madeleine Ferré
Parents	Annie Butor, fillastra
Lloc web	leo-ferre.com

Léo Ferré (Mònaco, 24 d'agost de 1916 - Castellina in Chianti, Toscana, 14 de juliol de 1993) fou un compositor, cantant, poeta, novel·lista i director d'orquestra francès.^[1] Natural de Mònaco, va estar vinculat amb el moviment anarquista i va treballar a Radio Libertaire. Juntament amb Jacques Brel i Georges Brassens, fou un dels grans compositors de la chanson.

Léo Ferré té una amplia producció de cançons que han esdevingut emblemàtiques com L'Affiche rouge, Avec le temps, Est-ce ainsi que les hommes vivent?, Les Copains de Neuille, Thank you Satan, o Je chante pour passer le temps a partir d'un poema de Louis Aragon^[2] i editada per primera vegada el 1961 dins l'àlbum Léo Ferré chante Aragon. Vol. 1. Va ser amb la canço Paris-canaille la que va llançar Léo Ferré a la fama. Una peça que ha estat versionada per múltiples intèrprets: Arja Saijonmaa, Bernard Constant, Catherne Sauvage, Charles Benvenuto, Colette Renard, Jacques Gautier, Isabel Aubret, Juliette Gréco, Michel Hermon, Yves Montand, Zizi Jeanmaire.

El 2011 Ester Formosa va interpretar cançons seves, traduïdes al català per Joan Casas, en l'àlbum Thank you Satan.

Discografia

↑ «Léo Ferré». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Vassal, Jacques. Léo Ferré, la voix sans maître (en francès). Cherche Midi, 2013. ISBN 2749128331.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léo Ferré