L'any del diluvi

pel·lícula de 2004 dirigida per Jaime Chávarri

L'any del diluvi (títol original en castellà, El año del diluvio) és una pel·lícula espanyola dirigida per Jaime Chávarri el 2004, i protagonitzada per Darío Grandinetti, Fanny Ardant, Ginés García Millán, Pepa López, Francesc Orella, Eloy Azorín, Rosa Novell i Francis Lorenzo.[1] El guió de la pel·lícula està basat en la novel·la homònima d'Eduardo Mendoza de 1992, va ser guanyadora de la III Edició del Premi de les lectores de la revista Elle i ambientat en la postguerra de la guerra civil espanyola.[2] Ha estat doblada al català i emesa per TV3 el 2 de desembre de 2006.[3]

Infotaula de pel·lículaL'any del diluvi
El año del diluvio Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJaime Chávarri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióEduardo Mendoza i Garriga i Jaime Chávarri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarles Cases i Pujol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJaume Peracaula i Roura Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeÁngel Hernández Zoido Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya, Itàlia i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0387849 FilmAffinity: 199895 Allocine: 141925 Rottentomatoes: m/el_ano_del_diluvio_2012 Letterboxd: el-ano-del-diluvio Allmovie: v521001 TMDB.org: 185855 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Sor Consuelo (Fanny Ardant) és la superiora d'un hospital d'un orde de religioses dedicades a la medicina caritativa. Un dels seus projectes és transformar l'atrotinat i gairebé inútil hospital del poble en un modern asil d'ancians dotat de les últimes infraestructures. Però per a dur-ho a terme necessita finançament. És llavors quan la decidida monja pren la determinació de visitar a un ric terratinent anomenat Augusto Aixelá (Darío Grandinetti). A aquest senyoret de camp amb fama de faldiller li fa gràcia la determinació i ambició de la Superiora, i decideix ajudar-la advocant pel seu projecte en els alts cercles del govern que freqüenta a Madrid. És així com Sor Consuelo inicia una relació econòmica prometedora amb Aixelá. Però les seves contínues trobades provoquen una proximitat que acabarà derivant en una atracció passional i tempestuosa el record de la qual perdurarà fins al final dels seus dies.[4]

Repartiment

modifica

Nominacions

modifica
XIX Premis Goya[5]
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 2004[6]
  • Nominada a la Medalla al millor guió adaptat

Referències

modifica