Viquipèdia

Kattegat

El Kattegat és un estret entre Jutlàndia i la costa oest sueca, que enllaça el mar Bàltic amb el mar del Nord (via l'Skagerrak).[1][2]S'estén durant uns 220 km seguint un eix nord-sud. El Kattegat és un mar poc profund i pot ser molt difícil i perillós de navegar a causa dels nombrosos esculls sorrencs i pedregosos i dels corrents complicats, que sovint es desplacen. En els temps moderns, s'han excavat canals artificials del fons marí, molts esculls han estat dragats mitjançant el bombeig de sorra o la pesca de pedra, i s'ha instal·lat una xarxa de senyalització lleugera ben desenvolupada, per salvaguardar el trànsit internacional molt intens d'aquest petit mar.

Plantilla:Infotaula indretKattegat
Imatge
Tipusestret
golf Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Västra Götaland (Suècia), Comtat d'Escània (Suècia), comtat de Halland (Suècia), Regió de Nordjylland (Dinamarca), Regió de Midtjylland (Dinamarca), Dinamarca Meridional, Regió de Hovedstaden (Dinamarca) i Regió de Selàndia (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 56° 55′ 42″ N, 11° 25′ 41″ E / 56.928333333333°N,11.428055555556°E / 56.928333333333; 11.428055555556
Limita ambSkagerrak Modifica el valor a Wikidata
Connecta ambBelt Sea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Afluents
Göta Älv ,Ätran ,Nissan (en) Tradueix ,Viskan (en) Tradueix ,Fylleån (en) Tradueix ,Lagan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Profunditat109 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió88 (amplada) × 220 (longitud) km
Superfície25.485 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Salinitat30 g/L Modifica el valor a Wikidata
Kattegat i Skagerrak

Pel fet que les illes de Sjælland i Fiònia gairebé en bloquegen l'estret meridional, es diu a vegades també que és una badia. La unió amb el Bàltic, es fa, bé per l'Øresund al sud-est (entre Sjælland i la península Escandinava), bé pel Gran Belt (Storebælt) al centre (entre Fiònia i Sjælland), o bé pel Petit Belt (Lillebælt) al sud-oest (entre Jutlàndia i Fiònia).

Té diverses illes, les més grosses de les quals són Samsø, Læsø i Anholt, totes conegudes pel seu clima sec (segons els estàndards danesos).

El seu nom prové dels mots neerlandesos o baix-alemanys kat (gat) i gat (forat), tot referint-se a les dificultats de navegació que presentava per als capitans medievals per la seva estretor, puix que l'àrea tenia molts bancs de sorra.

Actualment es pot evitar de passar-hi tot usant el canal de Kiel, que enllaça el mar del Nord amb el Bàltic. Hi ha diverses grans ciutats i ports importants al Kattegat, incloent-hi, en mida descendent, Göteborg, Aarhus, Aalborg, Halmstad i Frederikshavn.

Des de la dècada de 1950, s'ha plantejat un projecte de pont conegut habitualment com a Kattegatbroen (el pont de Kattegat) que connecta Jutlàndia i Selàndia a través del Kattegat. Des de finals dels anys 2000, el projecte ha vist un renovat interès per part de diversos polítics influents a Dinamarca. El pont sol ser concebut com unió Hov (un poble al sud d'Odder a la zona d'Aarhus) amb Samsø i Kalundborg.[3][4]

A partir del 1429 a l'Edat Mitjana, la família reial danesa –i més tard l'estat de Dinamarca– va prosperar molt a partir de les taxes de Sound, un peatge cobrat pel pas per l'Øresund, mentre que Copenhaguen proporcionava refugi, comerç i oportunitats de reparació i protecció contra la pirateria. Les taxes es van aixecar finalment el 1857.

Geografia

modifica
 
Älvsborg a Göteborg, una fortalesa marina al Kattegat

Segons la definició establerta en una convenció de 1932 signada per Dinamarca, Noruega i Suècia (registrada a la sèrie de tractats de la Societat de Nacions 1933–1934), el límit nord entre el Kattegat i l'Skagerrak es troba al punt més al nord de Skagen a Jutlàndia, mentre que el límit sud cap a Øresund es troba a la punta de la península de Kullen a Escània.[5]

Les principals vies fluvials que desemboquen al Kattegat són els rius de Göta älv a Göteborg, juntament amb el Lagan, Nissan, Ätran i Viskan a la província de Halland, al costat suec, i el riu Gudenå a Jutlàndia, a Dinamarca.

Les principals illes del Kattegat són Samsø, Læsø i Anholt; aquestes dues últimes es troben, pel seu clima relativament sec, situades en el que s'anomena "el cinturó del desert danès".

Anècdota

modifica

Wilhelm Kraft, amb 21 anys el 1944, era un soldat alemany estacionat al costat del poble d'Asaa (nord-est de Aalborg). Ell i els seus camarades van haver d'excavar en les fosses secretes més grans de 6×4 i 4 m al fons de la platja. Una mica més tard, les caixes llargues es descarregaven en secret d'un tren i es dipositaven en aquestes fosses. El 2013, el soldat nonagenari es va alliberar del secret parlant amb el diari local "Nordjyske"; arriba a l'escena i coneix Sidsel Wahlin, arqueòleg del museu històric Vendsyssel-Thy. La narració és coherent i mereix més investigació. La costa ha evolucionat des de 1944, el soldat no va poder reconèixer els llocs on va excavar 69 anys abans.[6]

Extensió

modifica

L’Organització Hidrogràfica Internacional defineix els límits del "Kattegat, Sound and Belts" (és a dir, el Kattegat, Øresund, Great Belt i Little Belt) de la següent manera:[7]

« Al nord: una línia que uneix Skagen (The Skaw, punt més al nord de Dinamarca) i Paternoster Skær (57° 54′ N, 11° 27′ E / 57.900°N,11.450°E / 57.900; 11.450) i d'allí cap al nord-est a través dels bancs fins a l'illa Tjörn.

Al sud: Els límits del mar Bàltic a Belts and Sound::

»

Biologia

modifica

Al Kattegat, la salinitat té una pronunciada estructura de dues capes. La capa superior té una salinitat entre 18‰ i 26‰ i la capa inferior, separada per una forta haloclina al voltant dels 15 m – té una salinitat entre 32‰ i 34‰. La capa inferior consisteix en aigua de mar entrant de l'Skagerrak, amb una salinitat al nivell de la majoria d'altres aigües marines costaneres, mentre que la capa superior consisteix en aigua de mar entrant del mar Bàltic i té una salinitat molt menor, comparable a l'aigua salobre, però encara és més alt que la resta de la mar Bàltica. Aquests dos fluxos oposats transporten un excedent net de 475 km3 d'aigua de mar des del Bàltic fins a l'Skagerrak cada any.[8] Durant els vents més forts, les capes del Kattegat es barregen completament en alguns llocs, com el Gran Belt, de manera que la salinitat global és molt variable en aquest petit mar. Això estableix unes condicions úniques per a la vida marina aquí.[9]

Filtracions fredes, conegudes localment com a esculls de bombolles (danès), es troben al nord del Kattegat. A diferència de les filtracions fredes a la majoria d'altres llocs (inclosos el mar del Nord i Skagerrak), els esculls de bombolles de Kattegat es troben a profunditats relativament poc profundes, generalment entre 0 i 30 m sota la superfície .[10][11] Les filtracions depenen del metà dipositat durant el període Eemian i durant el temps tranquil les bombolles de vegades es poden veure a la superfície de l'aigua. [11] La cimentació i la litificació carbonatada formen pilars de fins a 4 m d'alçada i suporten una rica biodiversitat.[10][11] Pel seu estatus únic, els esculls de bombolles del Kattegat reben un nivell de protecció i estan reconeguts com a hàbitat Natura 2000 (tipus 1180) per la Unió Europea (UE).[12]

Col·lapse ecològic

modifica

Kattegat va ser una de les primeres zones marines mortes que es va observar a la dècada de 1970, quan els científics van començar a estudiar com les activitats industrials intensives afectaven el món natural.[13][14] Des d'aleshores, els estudis i la investigació han proporcionat molta informació sobre processos com l'eutrofització i com tractar-los. Dinamarca i la UE han iniciat projectes nacionals costosos i de gran abast per aturar, reparar i prevenir aquests processos destructius per al medi ambient i econòmicament perjudicials[15] des del primer Pla d'acció per al medi aquàtic l'any 1985, i ara estan implementant el quart Pla d'Acció. Els plans d'acció resumeixen un ampli ventall d'iniciatives i inclouen les anomenades directives sobre nitrats.[16] En general, els plans d'acció s'han vist com un èxit, tot i que el treball no està acabat i encara no s'han assolit completament tots els objectius.[17]

Proteccions i regulació

modifica
 
Grenen a Dinamarca és important per a les migracions d'ocells i és una àrea protegida
 
Reserva natural de Bjärekusten amb Hovs Hallar a Suècia.

A causa del trànsit marítim molt intens i de molts grans assentaments costaners, el Kattegat ha estat designat com a zona de control d'emissions de sofre com a part del mar Bàltic des del 2006. A partir de l'1 de gener de 2016, el referent de sofre en els combustibles es va reduir fins al 0,1%.[18]

Diverses zones més grans del Kattegat estan designades com a Natura 2000 i sota diverses proteccions d'ocells com el conveni de Ramsar. La resta d'esculls poc profunds més grans es troben entre les proteccions, ja que són importants llocs de desovat i alimentació per a peixos i mamífers marins i donen suport a una biodiversitat pròspera però amenaçada. Les àrees protegides inclouen:

Dinamarca[19]

  • Grenen
  • La badia d'Aalborg, que comprèn una zona de mar poc profund de 1774 km².
  • Prats de platja a Læsø i els esculls pedregosos al sud de l'illa
  • Anholt i el mar al nord de l'illa.

Suècia[20]

  • L’estuari de Göta Älv al nord de Göteborg. Un lloc important per a les aus migratòries i els peixos.
  • L'arxipèlag de Vrångö (en suec: Vrångöskärgården), part de l’arxipèlag de Göteborg. Una important zona de reproducció d'aus marines i foques.
  • Fiord de Kungsbacka. Un fiord d'aigües poc profundes entre Göteborg i Varberg, que inclou importants salines.
  • Hovs Hallar
  • Reserva Natural de Kullaberg
modifica

El Kattegat és el lloc de residència de la família de l'heroi víking Ragnar Lodbrok a la sèrie Vikings del canal nord-americà "History". No obstant això, la sèrie es va rodar a Irlanda per motius econòmics.

Galeria

modifica
  •  
    Hi ha diversos parcs eòlics marins a Kattegat.
  •  
    Algunes de les vies marítimes més transitades del món passen per Kattegat.
  •  
    La sorra poc profunda i els esculls pedregosos més grans han estat equipats amb senyalització lluminosa en els temps moderns.
  •  
    Hi ha diversos petits arxipèlags prop del continent a la part sueca del Kattegat.
  •  
    Les costes sueques del Kattegat són costes rocoses, com aquesta de Kullaberg, o platges de sorra o grava.
  •  
    Totes les costes daneses del Kattegat són platges de sorra o grava sense roca exposada.

Referències

modifica
  1. ↑ «International Hydrographic Organization.».
  2. ↑ «Kattegat | lex.dk» (en danès). [Consulta: 15 agost 2022].
  3. ↑ Rolf Ask Clausen (en danès) , 02-10-2007 [Consulta: 16 febrer 2016].
  4. ↑ «En fast Kattegatforbindelse» (en danès). kattegatforbindelse.dk. Kattegatkomitéen. [Consulta: 15 maig 2017].
  5. ↑ «Convention No 3210. League of Nations Treaty Series 139, 1933–1934.]».
  6. ↑ Nord, Slim Allagui, Correspondant en Europe du. «Et si les nazis avaient caché un trésor au Danemark ?» (en francès). [Consulta: 15 agost 2022].
  7. ↑ «Limits of Oceans and Seas». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
  8. ↑ «Hydrography». Nutrients and Eutrophication in Danish Seawaters. Danish Environmental Protection Agency and National Environmental Research Institute, 2003. [Consulta: 30 gener 2016].
  9. ↑ Matti Leppäranta nad Kai Myrberg. Physical Oceanography of the Baltic Sea. Springer-Praxis, 2009, p. 72–74. ISBN 9783540797036. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Jensen; Aagaard; Burke; Dando; Jørgensen Marine Ecology Progress Series, 83, 1992, pàg. 103–112. Bibcode: 1992MEPS...83..103J. DOI: 10.3354/meps083103 [Consulta: free].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «[http://helcom.fi /Red%20List%20of%20biotopes%20habitats%20and%20biotope%20complexe/HELCOM%20Red%20List%201180%20Submarine%20structures%20made%20by%20leaking%20gases.pdf Red List – Submarine structures made by leaking gases]». HELCOM. [Consulta: 16 juny 2017].
  12. ↑ «Proposed measures for fisheries management in Natura 2000-sites in the Danish territorial area of the Kattegat and Samsø Belt». Minister for Food, Agriculture and Fisheries (Denmark), 20-03-2012. [Consulta: 16 juny 2017].
  13. ↑ «Further Rise in Number of Marine 'Dead Zones'». UNEP, 19-10-2006. Arxivat de l'original el 2009-10-04. [Consulta: 30 gener 2016].
  14. ↑ Karleskint, Turner and Small. Introduction to Marine Biology. 4. Brooks/Cole, 2013, p. 4. ISBN 978-1285402222. 
  15. ↑ Hagerman, Lars. «Benthic macrofauna and demersal fish». A: Eutrophication in Coastal Marine Ecosystems. 52, 1996, p. 155–178 (Coastal and Estuarine Studies). DOI 10.1029/CE052p0155. ISBN 978-0-87590-266-1. 
  16. ↑ Implementation of the Nitrates directive in Denmark Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine. Danish Ministry of the Environment
  17. ↑ Jesper H. Andersen. «Action Plans for the Aquatic Environment have been a success» (en danès), 25-10-2011. [Consulta: 24 novembre 2014].
  18. ↑ «New sulphur regulations may lead to distortion of competition in the shipping industry». MT Online, 12-08-2014. Arxivat de l'original el 2016-01-26. [Consulta: 19 gener 2016].
  19. ↑ «Natura 2000» (en danès). Danish Nature Agency. Arxivat de l'original el 10 de febrer de 2016. [Consulta: 19 gener 2016].
  20. ↑ «Natura 2000» (en suec). Swedish Environmental Protection Agency. Arxivat de l'original el 26 de gener de 2016. [Consulta: 19 gener 2016].
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kattegat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kattegat&oldid=34014091»