Judeocatalà
El judeocatalà, també anomenat catalànic o qatalanit en hebreu (hebreu: קאטאלנית), fou el dialecte del català que parlaven els jueus catalans a la Corona catalanoaragonesa.[1][2] L'època d'or del judeocatalà s'estén del segle xii fins al 1391, data de la primera diàspora cap a les costes del nord d'Àfrica més particularment.[3] Després del 1492, amb la segona diàspora, hi hagué també una arribada massiva dels jueus expulsats de Castella, que parlaven judeocastellà. En algunes comunitats la barreja és ràpida i se'n perd el rastre definitivament,[1] com ara als Països Baixos, en altres com les de l'Imperi Otomà, les comunitats sefardites i katalanim conviuen amb trets diferencials durant segles.
קטלאנית יהודית  | |
|---|---|
| Altres noms | Catalànic, Qatalanit |
| Tipus | llengua morta i dialectes del català |
| Dialecte de | català |
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Parlat a | Corona d'Aragó |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català | |
El judeocatalà tenia una gran quantitat de mots i expressions provinents de l'hebreu, i en alguns territoris (com Mallorca) va conviure amb l'àrab vulgar.[1] Tenia moltes similituds amb el judeoprovençal.
Alguns estudiosos defensen que el judeocatalà és un mite i que realment els jueus catalans parlaven català.[4]
Context
modificaEl terme Sefarad s'empra en hebreu modern per a referir-se a Espanya, però si tradicionalment s’ha englobat tota la Diàspora ibèrica en un sol grup, la investigació historiogràfica revela que aquell món vist com a homogeni a posteriori, en realitat es dividia en grups diferenciats: els sefardites, procedents dels països de la corona castellanolleonesa i de llengua castellana, i els katalanim / katalaní, originaris de la corona catalanoaragonesa, i de llengua judeocatalana.[5][6][7][8]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Judeocatalà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096.
- ↑ «Algeria». Jewish Encyclopedia.
- ↑ «Joan Ferrer explica que els jueus parlaven català». Diari de Girona, 31-05-2013.
- ↑ «Quan a l’Imperi otomà es parlava català». El Nacional, 2022.
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.90-91. ISBN 8484153096.
- ↑ Pons, Marc, La diáspora judeocatalana: ¿sefardíes o katalanim? eSefarad. 2021. https://esefarad.com/?p=108306
- ↑ Bucaria, Nicolo «Sicilia antiqua : International Journal of Archaeology : XIII. Ebrei catalani nel Regno di Sicilia (XIII-XV sec :)». Fabrizio Serra Editore, 2016.