Juan Pablo Duarte
Juan Pablo Duarte (Santo Domingo, 1813 — Caracas, 1876) va ser un polític dominicà.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 gener 1813  Santo Domingo (República Dominicana) | ||
| Mort | 15 juliol 1876 (63 anys) Caracas (Veneçuela) | ||
| President de la República Dominicana | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | poeta, polític | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | La Trinitaria | ||
| Rang militar | general | ||
| Família | |||
| Pares | Juan José Duarte Rodríguez i Manuela Díez Jiménez | ||
Signatura  | |||
 | |||
Va estudiar a Espanya i va tornar a Santo Domingo per combatre la invasió haitiana de la República Dominicana al capdavant de la societat secreta La Trinitaria (1833-44). Després de la independència va presidir el nou govern però els conservadors, partidaris de la protecció d'una potència europea, l'obligaren a exiliar-se. Va tornar a Santo Domingo el 1864 quan es van expulsar definitivament els espanyols. Va ocupar diversos càrrecs diplomàtics a l'Amèrica del Sud, fins que es retirà, encara a l'exili. Juntament amb Matías Ramón Mella i Francisco del Rosario Sánchez se'l considera un dels pares fundadors de la República Dominicana.
Referències
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Pablo Duarte
- ↑ «Juan Pablo Duarte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.