Josep Daurella i Rull
Josep Daurella i Rull (Barcelona, 25 d'abril de 1864 - 10 de setembre de 1927)[1] fou un filòsof i polític català.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 abril 1864 Barcelona |
Mort | 10 setembre 1927 (63 anys) Barcelona |
Senador al Senat espanyol | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Filòsof |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Membre de | |
Premis | |
Biografia
modificaFill de Josep Daurella i Sunyer, comerciant (importador de bacallà) de Barcelona i d'Isabel Rull i Xuriach, natural d'Alella.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Barcelona i a Madrid, on es doctorà i fou professor de Metafísica. El 1889 guanyà la plaça de catedràtic de Metafísica de la Universitat de Valladolid, que permutà per la de Barcelona el 1894, essent escollit vicerector el 1924,[2] i senador per la mateixa universitat diverses vegades entre 1914 a 1923.[3] El 1902 fou elegit acadèmic de número de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[2]
Obres
modificaSe'l considera seguidor de l'escola neoescolàstica:[2]
- Instituciones de metafísica (1891)
- La filosofía del Dante Alighieri (1896)
- Apuntes de lógica fundamental (1904)
Referències
modifica- ↑ «Naixements 1864, Llibre 2, núm. 2122». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 25-04-1864.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Josep Daurella i Rull». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «DAURELLA Y RULL, JOSÉ». Senado de España.
Enllaços externs
modifica
Precedit per: Josep Franquesa i Gomis |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla I electe |
Succeït per: José Jordán de Urríes Azara |