José Giral Pereira

polític espanyol
(S'ha redirigit des de: José Giral)

José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.

Plantilla:Infotaula personaJosé Giral Pereira

(1936) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 octubre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Santiago de Cuba Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
  65è President del Govern d'Espanya
11è de la Segona República Espanyola (1931-1939)
19 de juliol de 1936 – 4 de setembre de 1936
  Ministre de Marina
14 d'octubre de 1931 – 12 de juny de 1933
  Ministre de Marina
19 de febrer de 1936 – 22 d'agost de 1936
  Ministre d'Estat
17 de maig de 1937 – 5 d'abril de 1938
  President de govern de la República a l'exili
agost de 1945 – gener de 1947
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic
Instituto Politécnico Nacional
Universitat de Salamanca
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Republicana
(1925-1934)
Izquierda Republicana
(1934-1939)
Membre de
Família
CònjugeMaría Luisa González y de la Calle Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancisco Giral González Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrancisco Barnés Salinas, consogre
Adela Barnés González, nora Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Llista
Diputat a les Corts republicanes

24 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Càceres
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Acció Republicana

6 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Càceres
Ministre de Marina
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Carrera política

modifica

Una vegada finalitzats els seus estudis de química i de farmàcia a Madrid, va guanyar el 1905 la càtedra de química orgànica en la Universitat de Salamanca. D'ideologia republicana, va ser empresonat el 1917 per participar en la vaga general d'aquell any, i va tornar a sofrir presó sota la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) i el govern de Berenguer (1930). Va ser el fundador, juntament amb Manuel Azaña, d'Acció Republicana i membre de Izquierda Republicana, des de la fusió entre Acció Republicana, el Partit Radical Socialista i l'ORGA. Va ser elegit diputat per Càceres a les eleccions de juny de 1931 i de febrer de 1936.[1]

En proclamar-se la II República (14 d'abril de 1931) va ser nomenat rector de la Universitat Central de Madrid i conseller d'Estat. Va ocupar la cartera de Marina (1931-33) i el 1936 va ser encarregat per Azaña de presidir el Govern, després de l'intent de Diego Martínez Barrio de formar govern per frenar la revolta militar del 17 de juliol de 1936. Iniciada la Guerra Civil (1936-39), va ser partidari del lliurament d'armes a les organitzacions obreres i de la dissolució de l'exèrcit, però va perdre autoritat a mesura que s'allargava i radicalitzava la contesa. Aquest govern duraria des del 19 de juliol fins al 4 de setembre de 1936, quan la caiguda de Talavera de la Reina i amb Madrid a l'abast de l'Exèrcit de Marroc, va obligar a lliurar el poder a Francisco Largo Caballero.[2] Encara va ser ministre sense cartera als dos governs de Largo Caballero i d'Estat en el de Negrín (1937-38).

La depuració com a catedràtic per part del franquisme, sense lloc a cap procés contradictori, es va produir mitjançant Ordre Ministerial de febrer de 1939, al costat d'altres catedràtics:

« ... se separa definitivament per ser pública i notòria la desafecció dels catedràtics universitaris que s'esmentaran al nou règim implantat a Espanya, no solament per les seves actuacions a les zones que han sofert i en les quals sofreixen la dominació marxista, sinó també per la seva pertinaç política antinacionalista i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional. L'evidència de les seves conductes pernicioses per al país fa totalment inútils les garanties processals que, en un altre cas constitueixen la condició fonamental en tot enjudiciament, i per això, aquest Ministeri ha resolt separar definitivament del servei i donar de baixa en els seus respectius escalafons als senyors: Luis Jiménez de Asúa, Fernando de los Ríos Urruti, Felipe Sánchez Román i José Castillejo Duarte, catedràtics de Dret; José Giral Pereira, catedràtic de Farmàcia; Gustavo Pittaluga Fattorini i Juan Negrín López, catedràticos de Medicina; Blas Cabrera Felipe, catedràtic de Ciències; Julián Besteiro Fernández, José Gaos González Pola i Domingo Barnés Salinas, catedràtics de Filosofia i Lletres, tots ells de la Universitat de Madrid. Pablo Azcárate Flórez, Demófilo de Buen Lozano, Mariano Gómez González i Wenceslao Roces Suárez, catedràtics excedents de Dret »
— Ordre del 3 de febrer de 1939, Ministeri d'Educació Nacional.[3]

Emigrat primer a França, es va traslladar a Mèxic, on va ocupar de 1945 a 1947 va ser nomenat President de la Govern espanyol en l'exili[4] al mateix temps que exercia la docència en la Facultat de Química de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic de la Ciutat de Mèxic. Va exercir amb honors l'activitat acadèmica des de la seva arribada a Mèxic fins a la seva mort.

  • "Análisis orgánico funciona" (1914)
  • "Tratado de química orgánica" (1926-1928, 3 toms)
  • "Fermentos" (1940)
  • "Materia y energía" (1960)

Referències

modifica
  1. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  2. Beevor, Antony. The Battle for Spain: the Spanish Civil War, 1936-1939. Nova York: Penguin Books, 2006, p. 144. ISBN 0-14-303765-X. 
  3. Luis Enrique Otero Carvajal: La destrucción de la ciencia en España : depuración universitaria en el franquismo. Universitat Complutense de Madrid, Editorial Complutense, 2006 ISBN 84-7491-808-1, pps 74 i ss.
  4. Beevor, p. 423

Enllaços externs

modifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Pío Zabala y Lera
 
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1931-1932
Succeït per:
Claudio Sánchez Albornoz
Precedit per:
Santiago Casares Quiroga
Ministre de Marina
 

1931-1933
Succeït per:
Lluís Companys
Precedit per:
Antonio Azarola Gresillón
Ministre de Marina
 

febrer-agost 1936
Succeït per:
Francisco Matz Sánchez
Precedit per:
Santiago Casares Quiroga
President del Govern d'Espanya
 

1936 - 1936
Succeït per:
Francisco Largo Caballero
Precedit per:
Julio Álvarez del Vayo
Ministre d'Estat
 

1937 1938
Succeït per:
Julio Álvarez del Vayo
Precedit per:
Juan Negrín
President de govern de la República a l'exili
 

1945 - 1947
Succeït per:
Rodolfo Llopis
Premis i fites
Precedit per:
José Mouriz y Riesgo
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 46

1935-1947
Succeït per:
Joan Gibert i Queraltó