Joan Casanelles i Ibars

Joan Casanelles i Ibars (Barcelona, 25 de juny de 1904 - 14 de juliol de 1986) fou un polític i advocat català.

Plantilla:Infotaula personaJoan Casanelles i Ibars
Biografia
Naixement25 juny 1904 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1986 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 14 juliol 1986 (renúncia)Rafael Madueño i Sedano →

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
1r març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat a les Corts republicanes
11 març 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Girona
Diputat al Parlament de Catalunya
10 desembre 1932 – 7 octubre 1934
Circumscripció electoral: Barcelona ciutat

Tinent d'alcalde Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent (1982–1986)
Esquerra Republicana de Catalunya (1931–1982) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Biografia

modifica

El seu pare Jaume Casanelles i Feixes (+ 1928)[1] era natural de Lleida, la seva mare Teresa Ibarz i Marco. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera marxà a París per ampliar estudis a la Sorbonne, on va editar setmanari El Fuet i contactà amb exiliats catalans i espanyols (Francesc Macià, Jaume Miravitlles, Miguel de Unamuno). Quan el 1931 es proclamà la Segona República Espanyola va tornar i ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou escollit tinent d'alcalde a l'ajuntament de Barcelona, i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1934 va fundar i finançar el diari L'Opinió i formà part del grup d'escindit al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. del que en fou dirigent. Fou empresonat després dels fets del sis d'octubre.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat pel Front d'Esquerres.[2] Quan Joan Lluhí i Vallescà fou nomenat ministre de treball el nomenà sotssecretari. El 18 de juliol fou detingut a Calataiud quan anava en tren a Madrid amb Arturo Menéndez, ex cap de la direcció general de l'estat. Ambdós foren duts a Saragossa i després a Pamplona, on foren condemnats a mort per les autoritats franquistes. Menéndez fou afusellat, però Casanellas, després de vuit mesos d'empresonament, fou bescanviat per Josep Maria Milà i Camps, primer comte de Montseny.

En acabar la guerra civil espanyola marxà a França i després a Mèxic, on dirigí el Banc de la Propietat i una empresa industrial, i el novembre de 1970 fou president de les corts de la República a l'exili fins que va retornar el 1976. Tornà a militar a ERC, a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit senador per una coalició PSC-ERC.[3] El 1978 presidí la comissió de traspassos de serveis entre les diputacions i la Generalitat de Catalunya. El 1982 deixà ERC i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat com a independent elegit dins les llistes del PSC-PSOE. Fou membre de l'Ateneu Barcelonès.[4]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica