Joan Cardona i Lladós
Joan Cardona i Lladós (Barcelona, 30 de juny de 1877 – 16 de setembre de 1958)[1] va ésser un pintor i dibuixant que col·laborà en nombroses revistes catalanes i europees.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 juny 1877 Barcelona |
Mort | 16 setembre 1958 (81 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Residí molts anys a París, on exposà repetidament als Salons d'Automne, des Orientalistes, de la Societé des Beaux-Arts, entre 1904 i 1913. El seu estil colorista, al servei de temes del París nocturn i del folklore hispànic que li reclamava el mercat europeu, té nombrosos punts de contacte amb l'obra de Xavier Gosé i Hermen Anglada i Camarasa.
Era fill de Josep Cardona i Tarré, nascut a Sant Salvador de Toló, i de Maria Lladós i Vidal (Isona 1853-Barcelona 1935).[3] La seva mare es va casar en segones núpcies amb Lleó Farré i Duró, i el seu germanastre, Rafael Farré i Lladós, va ser violinista.
La seva germana Consol Cardona i Lladós es va casar amb Ricard Opisso i Sala.
En algunes ressenyes se l'ha confós amb el pintor Joan Cardona i Tió (Tortosa, c. 1873 – Madrid, 1903).[4]
Referències
modifica- ↑ «esquela de Juan Cardona Lladós». La Vanguardia, 17-09-1958, pàg. 15.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 61. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «esquela de Maria Lladós y Vidal». La Vanguardia, 11-12-1935, pàg. 3.
- ↑ Fitxa del Museo del Prado on se confonen els pintors J. Cardona i Tió amb J. Cardona Lladós
Bibliografia
modifica- MAS i PEINADO, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 71.