Jean Castex

polític francès

Jean Castex (Vic de Fesensac, 25 de juny de 1965) és un alt funcionari i estadista francès. Batlle de Prada de Conflent des de 2008, fou secretari general adjunt de la presidència de la República Francesa entre 2011 i 2012, Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló de 2010 a 2015 i conseller departamental dels Pirineus Orientals des de 2015. El 2 d'abril de 2020 se li encarregà coordinar la sortida progressiva del confinament posat en marxa a França en el marc de la pandèmia de Covid-19 i el 3 de juliol del mateix any fou nomenat Primer ministre de França per Emmanuel Macron, succeint a Édouard Phillippe.

Plantilla:Infotaula personaJean Castex
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1965 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Vic de Fesensac (França) Modifica el valor a Wikidata
Président-directeur général de la Régie autonome des transports parisiens (fr) Tradueix
novembre 2022 –
Primer ministre de França
3 juliol 2020 – 16 maig 2022
← Édouard PhilippeÉlisabeth Borne →
Nomenat per: Emmanuel Macron
Batlle de Prada
23 maig 2020 – 3 juliol 2020 (dimissió)Yves Delcor →
Delegat interministerial de grans esdeveniments esportius
24 gener 2018 – 3 juliol 2020
← Nicolas DesforgesMichel Cadot →
Conseller departamental dels Pirineus Orientals 2015-2021
2 abril 2015 – – Pierre Bataille →

Circumscripció electoral: cantó dels Pirineus Catalans
Conseller comunitari de Conflent-Canigó
Representa: Prada

1r gener 2015 –
Batlle de Prada
29 març 2014 – 22 maig 2020
Conseller municipal de Prada
23 març 2014 – 17 maig 2020
Conseller regional a França Llenguadoc-Rosselló
26 març 2010 – 22 abril 2015
Batlle de Prada
18 març 2008 – 28 març 2014
← Jean-François Denis
President Cambra Regional de Comptes d'Alsàcia
2001 – 2005
← Bernard LevalloisOlivier Ortiz →
Secretari general prefectura de Valclusa
1999 – 2001
← Bernard RoudilMarcel Renouf‎‎ →
Secretari general de la prefectura de Valclusa
1999 – 2001 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Nacional d'Administració (1989–1991)
Institut d'Estudis Polítics de París (–1986)
Universitat de Tolosa-Lo Miralh - ciència històrica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París
Prada Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióestadista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitRenaixement (2020–)
Unió per a un Moviment Popular (–2015)
Els Republicans (2015–2020) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeSandra Ribelaygue Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm11807454 TMDB.org: 3864990
Facebook: JCastexPM X: JeanCASTEX Instagram: jcastexpm Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Vida pública

modifica

Net del polític Marc Castex (alcalde de Vic-Fezensac del 1971 al 1989, i senador pel Gers del 1980 al 1989),[1] Jean Castex és diplomat per l'Institut d'Estudis Polítics de París (1986), antic alumne de l'Escola nacional d'administració (1991, promoció Victor-Hugo). Esdevingué auditor del Tribunal de Comptes de França en acabar els estudis.[2] i, a continuació, ocupà les places de secretari general de la prefectura de Valclusa (1999-2001) i de president de la Cambra de Comptes regional d'Alsàcia de 2001 a 2005.

De 2005 a 2006 fou el director de l'Hospitalització i organització de les cures al Ministeri de les Solidaritats i de la Cohesió Social i a continuació, de 2006 a 2007, va ser director de gabinet de Xavier Bertrand al ministeri de la Salut, per acompanyar-lo a continuació al ministeri del Treball de 2007 a 2008.[3]

Al març del 2008, fou elegit alcalde de Prada de Conflent per la UMP, i al març del 2010 va ser elegit conseller regional del Llenguadoc-Rosselló a la llista de la UMP-NC de Raymond Couderc als Pirineus Orientals. Exercí aquesta darrera funció fins a l'any 2015.[3]

Al novembre 2010, reemplaça Raymond Soubie com a conseller per als afers socials al gabinet del president de la República francesa Nicolas Sarkozy. El 28 de febrer de 2011 va ser nomenat secretari general adjunt de l'Elisi, funció que ocupà fins a la fi del mandat del president Sarkozy, el 15 de maig de 2012.[4][5][6]

Candidat a l'Assemblea Nacional Francesa per la 3a circumscripció dels Pirineus Orientals, va ser batut per la candidata del Partit Socialista Ségolène Neuville a les eleccions legislatives de 2012.[3] Donà suport a la candidatura de François Fillon per a la presidència de la UMP al congrés de tardor del 2012.[3]

A les eleccions municipals del març de 2014, és reelegit alcalde de Prada de Conflent a la primera volta amb un 70,19 % dels sufragis i, al març de l'any següent, és elegit conseller departamental del cantó dels Pirineus catalans en tàndem amb Hélène Josende.[7][8]

Al setembre del 2017, és nomenat delegat interministerial als Jocs Olímpics i paralímpics de 2024 a París. El 24 de gener de 2018 és, a més, nomenat Delegat interministerial per als grans esdeveniments esportius.[9] És president de l'Agència nacional de l'esport des de la seva fundació el 20 d'abril de 2019.[10]

En el moment de les eleccions municipals de 2020, és reelegit alcalde ja a la primera volta, obtenint un 76% dels vots.[3] El 2 d'abril d'aquell any el primer ministre francès Édouard Philippe el nomena encarregat de coordinar el treball de reflexió del govern sobre les estratègies de sortida progressiva del confinament de la població francesa originat per la pandèmia de Covid-19.[11][12]

Primer ministre de França

modifica

El 3 de juliol de 2020, Jean Castex és nomenat Primer Ministre pel President de la República Francesa pel president Emmanuel Macron.[13] Després de la derrota de la majoria presidencial a les eleccions regionals i departamentals del 2021 el president de la República va decidir mantenir-lo al càrrec.[14] El 25 d'abril de 2022, després de la reelecció de Macron com a president, Castex i el seu govern van dimitir amb efecte el 16 de maig.[15]

Vida privada

modifica

Jean Castex està casat amb Sandra Ribelaygue i és pare de quatre filles.[16]

Notes i referències

modifica
  1. «Jean Castex, du Gers à l'Élysée» (en francès). Sud Ouest, 24-11-2010.
  2. «Jean Castex» (en francès). Sciences-Po asso.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Paul Turban. «Coronavirus : qui est Jean Castex, le "Monsieur déconfinement" du gouvernement ?». RTL, 07-04-2020. [Consulta: 7 abril 2020].
  4. Jean-Pierre Bédéï. «Le Gersois Jean Castex, un des piliers de l'Elysée» (en francès). La Dépêche du Midi, 14-04-2011.
  5. Zoé Cadiot. «Le Catalan Jean Castex conseille le Président» (en francès). Midi Libre, 14-11-2011.
  6. Grégoire Biseau. «Jean Castex tait son passé à l'Elysée» (en francès). Libération, 28-05-2012.
  7. «PYRÉNÉES-CATALANES : Le duo Castex-Josende atteint des sommets» (en francès). L'Indépendant, 24-03-2015.
  8. «L'Assemblée départementale» (en francès). Pyrénées Orientales le Département. Arxivat de l'original el 2016-10-03. [Consulta: 3 juliol 2020].
  9. Présidence de la République. «Compte-rendu du Conseil des ministres du mercredi 24 janvier 2018» (en francès). www.elysee.fr. Arxivat de l'original el 2018-03-06. [Consulta: 24 gener 2018].
  10. Arrêté du 20 avril 2019 portant approbation de la convention constitutive du groupement d'intérêt public dénommé « Agence nationale du sport »
  11. Olivier Faye «Jean Castex, le « M. Déconfinement » du gouvernement» (en francès). Le Monde, 23402, 05-04-2020, pàg. 12 [Consulta: 5 abril 2020].
  12. Gauthier Vaillant. «Jean Castex, l'homme du déconfinement» (en francès). La Croix, 03-04-2020. [Consulta: 5 abril 2020].
  13. «Qui est Jean Castex, le nouveau Premier ministre?» (en francès). BFMTV. [Consulta: 3 juliol 2020].
  14. «Després de la derrota de la majoria presidencial a les eleccions regionals i departamentals del 2021 el president de la República assegura que “no té l'ambició de substituir el president del govern en els propers mesos”58.» (en francès). Europe 1, 28-06-2021. [Consulta: 8 agost 2024].
  15. Willsher, Kim. «Macron set to name France’s next PM as focus moves to legislative elections» (en anglès). The Guardian, 25-04-2022. [Consulta: 4 juliol 2024].
  16. «CV de M. le Maire» (en francès). Prades.com. Arxivat de l'original el 2020-07-03. [Consulta: 3 juliol 2020].