Javier Ruibal
Francisco Javier Ruibal de Flores Calero (El Puerto de Santa María, Cadis, 15 de maig de 1955), més conegut com a Javier Ruibal, és un cantautor i arranjador espanyol que combina estils de flamenc, sefardita-magrebí, jazz i rock; i que ha participat com a compositor en pel·lícules com Atún y chocolate (2004).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Javier Ruibal de Flores Calero 15 maig 1955 (69 anys)El Puerto de Santa María (província de Cadis) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, arranjador musical, compositor, guitarrista |
| Activitat | 1978 - |
| Gènere | Flamenco jazz (en)  , rock, jazz fusió i flamenc |
| Instrument | Veu i guitarra |
| Segell discogràfic | BMG Ariola S.A. (1986–1989) 18 Chulos (en) (2001–2011)Discogràfica independent (2013, 1994–1997) |
| Premis | |
| |
| Lloc web | javierruibal.com |
       
| |
Al llarg de la seva carrera professional ha rebut diferents reconeixements, com la Medalla d'Or d'Andalusia (2007),[1] el Premi Nacional de les Músiques Actuals (2017),[2] el Premi Nacional de Cultura i el Goya a la millor cançó original (2020).[3]
Trajectòria
modificaExerceix com a professional des de 1978, fent nombrosos concerts tant a Espanya com a l'estranger. Per la peculiaritat de la seva creació i les seves formes plurals, sol ser convidat a fer concerts en festivals de diferents orientacions, entre les quals destaquen el jazz i les músiques del món. En 2005 va assistir al festival de música ètnica Etnosur, on va compartir escenari amb l'uruguaià Jorge Drexler i el brasiler Leo Minax.[4] Ha cantat amb Pablo Milanés, Joaquín Sabina, Celtas Cortos, Carlos Cano, Carmen París i La Cabra Mecánica, entre altres.
En els seus textos es nota una clara vinculació amb els poetes espanyols, especialment amb els de la generació del 27; Rafael Alberti i Federico García Lorca, i uns altres més recents. També ha posat lletra a obres de compositors clàssics com Erik Satie.
Ha compost a més per al cinema, col·laborant en les pel·lícules Atún y chocolate (Pablo Carbonell), Lejos del mar (Imanol Uribe) i Arena en los bolsillos (César Martínez Herrada); pel programa de televisió Ratones coloraos, de Canal Sur; pels espectacles de ball flamenc Carmen i Medusa la guardiana, de Sara Baras; i per diferents produccions audiovisuals (El mar de la libertad, A galopar i Algeciras-Tánger) de la Diputació de Cadis. També ho ha fet per altres cantants com Martirio, Ana Belén, Javier Krahe, Mónica Molina o Pasión Vega.
El 2009 fou nomenat pregoner del Carnaval de Cadis.[5] Va ser el segon porteny[6] que pregonava la festa gaditana després del poeta Rafael Alberti, el 1981. Ruibal ja havia participat de manera secundària en el pregó de l'any 2007, acompanyant a Pasión Vega, una de les artistes per a les que ha compost.[7] El 2020 fou guardonat amb el Goya a la millor cançó original a la pel·lícula de Benito Zambrano Interperie.[8]
Discografia oficial
modifica- Duna (1983, Hispavox)
- Cuerpo celeste (1986, Ariola)
- La piel de Sara (1989, Ariola)
- Pensión Triana (1994, Discos Lollipop), en directe
- Contrabando (1997, PDI)
- Las damas primero (2001, 18 Chulos)
- Sáhara (2003, World Music Network), recopilatori
- Lo que me dice tu boca (2005, 18 Chulos), en directe
- Sueño (2011, 18 Chulos), en directe amb l'Orquestra de Còrdova
- Quédate conmigo (2013, Lo Suyo Producciones)
- 35 aniversario (2016, Lo Suyo Producciones), recopilatori en directe
- Paraísos mejores (2018) amb Juan Luis Guerra, Chico César, Fetén Fetén i Glazz
- Ruibal (2020)
Col·laboracions
modifica- Romance de Rosabella y Domingo (Nos vemos en los bares, disc en directe de Celtas Cortos, 1997)
- El túnel de las delicias (Nos vemos en los bares, disc en directe de Celtas Cortos, 1997)
- Sr. Troncoso (Tu frialdad, homenatge a Jesús de la Rosa, 2000)
- Agua (Ni Jaulas, ni peceras, disc en directe de La Cabra Mecánica, 2003)
- Salomé (Y todo es vanidad, homenatge a Javier Krahe, 2004)
- Atunes en el paraíso (tema principal de la pel·lícula Atún y chocolate, 2004)
- Aguas de abril, El náufrago del Sáhara i La flor de Estambul (Contaminados, disc col·lectiu en directe, 2005)
- Paraíso ahora (Hechos de nubes, homenatge a Pablo Guerrero, 2007)
- Ay, no sabes (37 canciones de Noel Nicola, 2007)
- De qué callada manera (Guantanamera, homenatge a la música cubana, 2007)
- No mires hacia atrás (Bienvenidos, homenatge a Miguel Ríos, 2009)
- Calendario (Bajo la corteza, tribut a Leño, 2010)
Reconeixements
modifica- Premi Nacional de les Músiques Actuals[2]
- Premi Nacional de Cultura (2017)[9]
- Goya a la millor cançó original (2020)[10]
Referències
modifica- ↑ Junta de Andalucía; medallas 28f-2007 (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 «Javier Ruibal, Premio Nacional de las Músicas Actuales: "A base de buscarlo aparece un estilo"» (en castellà). , 04-10-2017 [Consulta: 8 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-08. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Cádiz, Diario de. «Javier Ruibal gana el Goya a la mejor canción original» (en castellà), 25-01-2020. [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Etnosur unirá en Alcalá la Real a Leo Minax, Jorge Drexler y Ruibal» (en castellà). [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ Ayuntamiento de Cádiz - Noticias (castellà)
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan «Informe sobre el gentilici de Porto Cristo». Informe sobre el gentilici de Porto Cristo, 10-2009.
- ↑ Pasión Vega abre el Carnaval de Cádiz tras la polémica con su discográfica, 20 Minutos, 18 de febrer de 2007 (castellà)
- ↑ Noche de gloria para Pedro Almodóvar en los Goya, El País, 26 de gener de 2020 (castellà)
- ↑ Redacción «Javier Ruibal, Premio Nacional de Cultura». [El Puerto de Santa María], 20-03-2019 [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ «Ruibal gana el Goya por su canción para 'Intemperie', de Benito Zambrano» (en castellà), 25-01-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 26 gener 2020].
Enllaços externs
modifica
- Notícies de Javier Ruibal a El País (castellà)
- Web amb les lletres de les cançons de Javier Ruibal (castellà)