Javier Pérez Royo
Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és un jurista i professor andalús, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla. Fou rector de la Universitat de Sevilla entre 1988 i 1992 i alhora president de la Conferència de Rectors d'Espanya durant aquests anys. Com a representant del PCE, va ser membre de la Comissió Redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia per a Andalusia.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1944  (79/80 anys)Sevilla (Espanya) | ||
| Rector de la Universitat de Sevilla | |||
| 1988 – 1992 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Sevilla Universitat de Minnesota Universitat de Tübingen Institut Max Planck | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Dret constitucional | ||
| Ocupació | jurista, professor d'universitat, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat de Sevilla | ||
| Participà en | |||
| 25 febrer 2020 | Manifest per una política migratòria i d'asil pròpia d'una societat democràtica avançada | ||
| 11 juny 2018 | manifest «Renovar el pacte constitucional» | ||
| 24 octubre 2017 | Andalusia pel diàleg |
||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Esperanza Gómez Corona | ||
| Premis | |||
| |||
| |||
Com a constitucionalista, es va formar a la Universitat de Tübingen i a la Societat Max Planck de Heidelberg. Va participar en la candidatura del PCE a la província de Jaén en les eleccions de 1977, i més endavant encapçalà la candidatura de Huelva el 1979.
Ha treballat amb Manuel Sacristán en el projecte d'edició de les obres completes de Marx i Engels on va traduir de les obres preparatòries del Capital, Les Línies Fonamentals de la Crítica de l'Economia Política (Grundrisse) i les Teories sobre la plusvàlua.
Pérez Royo denuncià la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l'Estatut com "un cop d'Estat".[2][3]
Es va veure guardonat amb el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya el 2007 i també rebé altres premis com ara la Medalla d'Or de la Junta d'Andalusia i del Parlament d'Andalusia. És promotor de la Marató Ciutat de Sevilla, en la que ha participat en les primeres vint edicions.[1]
Obres
modifica- Las fuentes del Derecho. Tecnos. Madrid (1984).
- Terrorismo, democracia y seguridad, en perspectiva constitucional. (2010)
- El Consejo Constitucional Francés: La jurisdicción constitucional en la quinta república. Javier Pardo Falcón, Javier Pérez Royo. Centro de Estudios Constitucionales, (1990).
- Consideracions sobre la reforma de la estructura del Estado. Reforma del Estatuto de Autonomía para Andalucía. (2005)
- Tribunal Constitucional y división de poderes.
- La Reforma de la Constitución.
- Regulación en el Estatuto de Cataluña de la Participación de la Generalitat en las Instituciones y Políticas Estatales. Estudios Sobre la Reforma del Estatuto. Barcelona. Institut d'Estudis Autonòmics. (2004).
- La reforma constitucional inviable (Libros La Catarata, 2015).
- Curso de Derecho Constitucional, 15ª ed., Marcial Pons, Madrid, 2016.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Javier Pérez Royo» (en castellà). El País [Madrid], 19-07-2011. Arxivat de l'original el 2018-07-29. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 29 juliol 2018].
- ↑ Elkaizer, Ernesto «Javier Pérez Royo: “El 1-O Cataluña puede estar sin gobierno”». Ara, 22-07-2017.
- ↑ Pi, Jaume «Javier Pérez Royo: “El conflicto con Catalunya ya no tiene una solución jurídica ordenada”». La Vanguardia, 26-09-2017.