Jane Powell
Jane Powell (Portland, 1 d'abril de 1929 - Wilton, 16 de setembre de 2021)[1] va ser una actriu, cantant i ballarina estatunidenca que va guanyar fama a mitjans de la dècada del 1940 amb papers en diversos musicals de la Metro-Goldwyn-Mayer. Destacada per la seva veu de soprano operística i la imatge de "noia del costat",[2] va ser una de les últimes estrelles supervivents del cinema de l'Edat d'Or de Hollywood fins a la seva mort el 2021.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Suzanne Lorraine Burce 1r abril 1929 Portland (Oregon) |
Mort | 16 setembre 2021 (92 anys) Wilton (Connecticut) |
Activitat | |
Ocupació | actriu de televisió, actriu, ballarina, cantant, actriu de cinema, actriu de teatre |
Activitat | 1944 - 2004 |
Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
Instrument | Veu |
Família | |
Cònjuge | Dickie Moore (1988–2015), mort del cònjuge valor desconegut (1978–1981), divorci valor desconegut (1965–1975), divorci valor desconegut (1954–1963), divorci valor desconegut (1949–1953), divorci |
Premis | |
|
Va fer el seu debut al cinema amb Song of the Open Road (1944), seguida de Delightfully Dangerous (1945). Va guanyar reconeixement amb els musicals A Date with Judy (1948), Royal Wedding (1951), Seven Brides for Seven Brothers (1954) i Hit the Deck (1955). Posteriorment la seva carrera va desaccelerar i va fer un gir, i va protagonitzar pel·lícules com The Female Animal, de cinema negre, i la d'aventures Enchanted Island, ambdues de 1958. A principis de la dècada del 1960 va començar a actuar en produccions teatrals com My Fair Lady i The Sound of Music. També va aparèixer ocasionalment en sèries de televisió, com ara The Love Boat (1981–1982) i Growing Pains (1988–1992).[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Robert Berkvist. «Jane Powell, Hollywood’s Girl Next Door, Is Dead at 92» (en anglès). The New York Times Company. [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ Grimm, Matthew. «Jane Powell Biography». Turner Classic Movies. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2021. [Consulta: 17 setembre 2021].