Iauanauàs
Els iauanauàs o yawanawás són un poble amerindi que habita en la regió amazònica compartida pel Brasil, Perú i Bolívia. El principal nucli de població es troba a la Terra Indígena del Riu Gregório, al municipi brasiler de Tarauacá (estat d'Acre).[1] La llengua pròpia és el iauanauà.[2]
  | |
| Tipus | pobles indígenes |
|---|---|
| Població total | > 1 miler[1] |
| Llengua | llengües pano i portuguès |
| Geografia | |
| Originari de | Acre (Brasil) |
| Estat | Brasil, Perú i Bolívia |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Brasil | 849 (any 2020) |
 Perú | 324 (any 1993) |
 Bolívia | 132 (any 2012) |
Origen
modificaLa formació ètnica del poble Iauanauà inclou altres pobles (o clans) de la família lingüística pano (també anomenada, genèricament, "Náwa"). El nom prové de la conjuntura dels mots yawa (pècari barbablanc) i nawá (poble).[1]
Societat
modificaPractiquen la caça, pesca i l'agricultura de subsistència. Cultiven principalment blat de moro, iuca, arròs i banana, a més de patata, papaia, pinya i canya de sucre. També es dediquen a activitats comercials, entre les quals es destaca la producció de bixa —que exporten per a la fabricació de cosmètics—[3] o d'oli de caoba. També produeixen mobles de fusta artesanals.[1]
El sistema de parentiu, que recorda als dels pobles dravidians, promou el matrimoni entre cosins creuats, fills de la germana del pare o del germà de la mare. Encara avui la parella segueix la regla d'uxorilocalitat (residència matrilocal), quan els matrimonis passen a viure prop de la família de la núvia.[4][5] Encara que actualment l'aspecte més destacable del xamanisme Iauanauà sigui la curació, en el passat les seves funcions estaven més diversificades i aconseguien altres aspectes de la cultura com la guerra o la cacera. Els principals rituals tradicionals dels Yawanawá són Uni i Rume, que inclouen cerimònies espirituals de purificació, reenergització i curació, emprant ayahuasca o rapè.[6] Les festes tenen una especial importància en la construcció de les relacions sociopolítiques que els Iauanauàs mantenen amb altres ètnies i entre ells mateixos. Quan les festes reuneixen diversos grups es dissol l'oposició entre ells emfatitzant-se aquella entre homes i dones i promovent les aliances a través d'unions matrimonials.[1]
Demarcació i ressorgiment
modifica
La Terra Indígena Rio Gregório es va demarcar als anys vuitanta —la primera terra demarcada a l'Acre—[8] i va ser ampliada per la FUNAI a 182 mil hectàrees l'any 2007.[9]
Històricament, els iauanauàs van ser víctima del genocidi cultural practicat per l'home blanc, tant dels seringueiros (terratinents extractors de cautxú) com dels missioners evangèlics; que els negaven el dret a parlar la llengua pròpia i només ensenyaven el portuguès i la fe cristiana. Als anys noranta, Biraci Brasil Yawanawá va passar a ser-ne el capitost; va fer fora els religiosos i va fer construir una escola per recuperar la transmissió de l'idioma iauanauà i les tradicions ancestrals. Mentre que, poc abans de la demarcació, la població era de 120 habitants, a començaments de la dècada del 2020 ja havia arribat al miler de persones.[10]
El retrobament amb les tradicions no ha significat l'aïllament del poble, ans al contrari. S'han signat acords comercials (com el de la venda de bixa a la multinacional estatunidenca Aveda), es permeten visites etnoturístiques i inclús s'han instal·lat antenes wifi que permeten l'ús de telèfons intel·ligents a les aldees. Els iauanauàs han fet un pas endavant pel que fa a la situació de les dones dintre de la comunitat, que han assolit llocs de lideratge que fins fa poc els eren prohibits, com ara la posició de xaman.[4][8][10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Yawanawá». Povos Indígenas no Brasil. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ «Yawanawa | Língua» (en portuguès brasiler). Museu do Índio. Arxivat de l'original el 2024-06-25.
- ↑ «Questão indígena: Urucum transforma vida de comunidade» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 26-11-2000. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Thalji, Nadia Khalil; Yakushko, Oksana «Indigenous Women of the Amazon Forest: The Woman Shaman of the Yawanawa Tribe» (en anglès). Women & Therapy, 41, 1-2, 03-04-2018, pàg. 131–148. Arxivat de l'original el 2022-07-22. DOI: 10.1080/02703149.2017.1330916. ISSN: 0270-3149 [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ Barúa, Guadalupe «Alianzas y proximidad social» (
PDF) (en castellà). Runa, XXI, 1994, pàg. 53-70. ISSN: 0325-1217.
- ↑ de Almeida Gdowski Bomfim, Virgilio «Chamanismo, relaciones interétnicas y revitalización cultural entre los Yawanawa». Revista del CESLA: International Latin American Studies Review, 24, 31-12-2019, pàg. 131–152. DOI: 10.36551/2081-1160.2019.24.131-152.
- ↑ Vinnya, Aldaiso Luiz. Ochoa, Maria Luiza Pinedo. Teixeira, Gleyson de Araújo. (Orgs.). Costumes e Tradições do Povo Yawanawá ( PDF) (en portuguès). Rio Branco: Comissão Pró-Índio do Acre / Organização dos Professores Indígenas do Acre, 2006, p. 123-129. Arxivat 2024-09-07 a Wayback Machine.
- ↑ 8,0 8,1 Freitas Honorato, Bruno Eduardo; Silva Saraiva, Luiz Alex «Turismo étnico y dinámica cultural en la tierra indígena de Rio Gregório – Acre, Brasil» (en castellà). Estudios y perspectivas en turismo, 28, 2, 2019, pàg. 465–485. ISSN: 0327-5841.
- ↑ «Terra Indígena Rio Gregório» (en portuguès brasiler). Terras Indígenas no Brasil. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 10,0 10,1 Wanick Salgado, Lélia. Amazônia. Sebastião Salgado ( PDF) (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Museu do Amanhã - Ministeri de Turisme del Brasil, p. 69.
Bibliografia complementària
modifica- Astete, Alvaro Díez. «Etnoregión Amazonía Norte». A: Compendio de etnias indígenas y ecoregiones: Amazonía, Oriente y Chaco (en castellà). Plural editores, 2011, p. 127-ss. ISBN 978-99954-1-383-5.
- Pérez-Gil, Laura «O sistema médico Yawanáwa e seus especialistas: cura, poder e iniciação xamânica» (en portuguès). Cadernos de Saúde Pública, 17, 3-2001, pàg. 333–344. DOI: 10.1590/S0102-311X2001000200008. ISSN: 0102-311X.
- Waddington, May. «Incorporação de uma nova atividade comercial em uma comunidade indígena Yawanawa». A: Anderson, Anthony; Clay, Jason (orgs.). Esverdeando a Amazônia: comunidades e empresas em busca de práticas para negócios sustentáveis (en portuguès brasiler). Brasília: Editora Peirópolis, 2002, p. 53-66. ISBN 978-85-85663-89-6.