Hoti
La llengua hoti (Jodï, Jotí, Hodï), també coneguda com a Yuwana (Yoana), Waruwaru, o Chikano (Chicano), és una petita llengua no classificada de Veneçuela parlada pels hotis. Se'n sap molt poc; els seus diversos centenars de parlants són caçadors-recol·lectors monolingües. La gent es fa dir Jojodö ("el poble") o Wįlǫ̈ i el seu llenguatge Jojodö tjįwęnę.[1]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 900 (2011 ) |
| Autòcton de | Bolívar i Amazones |
| Estat | Veneçuela |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | yau |
| Glottolog | yuwa1244 |
| Ethnologue | yau |
| UNESCO | 297 |
| IETF | yau |
| Endangered languages | 2902 |
Les fonts són incompatibles amb les nasals, que varien entre, per exemple nV i lṼ.[2]
Classificació
modificaEncara no s'ha establert cap classificació pel hoti que satisfagui als lingüistes. S'ha intentat vincular el hodï amb les llengües salibanes properes. Una proposta recent classifica Hodï i (Piaroa–) Salibana com les branques d’una sola macrofamília Jodï–Saliban.[3] Tanmateix, les similituds del vocabulari amb les llengües salibanes deuen deure's al sprachbund: Henley, Mattéi-Müller i Reid (1996) argumenta que les aparents cognats entre hodï i salibanes són més aviat préstecs.
Limitat per dades pobres, Henley et al. argumenta que el hodï pot estar relacionat amb els llengües nadahup.[4] L'únic lingüista que parla hodï i piaroa, Stanford Zent, ha recopilat dades més fiables i argumenta que "probablement" està relacionat amb les llengües salibanes.[5]
Des de 1985 també es va suggerir una relació amb les llengües ianomami, en part basant-se en el fet que el hodï comparteix el 20% del seu vocabulari amb aquesta família,[6] però aquesta hipòtesi ha estat des de llavors rebutjada.
Fonologia
modificaLa primera anàlisi fonològica va ser estat realitzat per Diana Vilera[7]
Vocals
| orals | nasals | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| anterior | central | posterior | anterior | central | posterior | |
| Tancades | i | ɨ | u | ĩ | ɨ͂ | ũ |
| mitjanes | e | ɘ | o | ẽ | ɘ͂ | õ |
| obertes | a | ã | ||||
Consonants
| labial | alveolar | palatal | velar | labiovelar | glotal | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | simple | aspirada | |
| oclusives sordes | t | ʰt | ç | ʰç | k | ʰk | kʷ | ʰkʷ | ʔ | |||
| oclusives sonores | b | ʰb | d | ʰd | J | ʰJ | ||||||
| fricatives | h | |||||||||||
| vibrants | ɾ | ʰɾ | ||||||||||
| aproximants | w | ʰw | j | ʰj | ||||||||
Les oclusives sonores es realitzen com nasals en ambient vocal nasal.
Referències
modifica- ↑ Jorge Emilio Rosés Labrada (2013) Reciprocal constructions in Mako. 6th Oklahoma Workshop in Native American Languages.
- ↑ Jorge Emilio Rosés Labrada (2019) 'Jodï-Sáliban: A linguistic family of the northwest Amazon. IJAL 85.3.
- ↑ Labrada, Rosés; Emilio, Jorge (2015). "Jodi-Saliban". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.
- ↑ Henley, Paul; Marie-Claude Mattéi-Müller y Howard Reid 1996. "Cultural and linguistic affinities of the foraging people of North Amazonia: a new perspective"; Antropológica 83: 3-37. Caracas.
- ↑ Zent S & E Zent. 2008. Los Hoti, in Aborigenes de Venezuela, vol. 2, second edition [1]
- ↑ Migliazzi, Ernesto C. 1985. "Languages of the Orinoco-Amazon region"; H.M.Klein & L. Stark (eds.): South American Indian Languages: 17-139. Austin: University of Texas Press.
- ↑ Vilera Díaz, Diana C. 1985. "Introducción morfológica de la lengua Hoti". Tesis de Licenciatura em Antropologia. Caracas: Universidad Central de Venezuela.
Bibliografia
modifica- Guarisma P., V.; Coppens, W. (1978). Vocabulario Hoti. Antropológica, 49:3-27. GUDSCHINSKY, S. C. (1974). Fragmentos de Ofaié: a descrição de uma língua extinta. Série Lingüística, 3:177-249. Brasília: SIL.
- Krisólogo B., P. J. (1976). Manual glotológico del idioma wo'tiheh. (Lenguas indígenas de Venezuela, 16.) Caracas: Centro de lenguas Indigenas, Instituto de Investigaciones Historicas, Universidad Católica "Andrés Bello".
- Mattei-Müller, M. (1981). Vocabulario Hodï (Hoti). (Manuscript).
- Quatra, M. M. (2008). Bajkewa jkwïkïdëwa-jya jodï ine - Dodo ine. Diccionario básico Castellano - Jodï. Caracas: Ediciones IVIC.
Enllaços externs
modifica- Alain Fabre 2005. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: HOTI
- Yuwana (Intercontinental Dictionary Series)